Publicat el 7 de març de 2025
Estic impressionat! Els valencians m’han impressionat!
Estic impressionat! Els valencians m’han impressionat! El govern castellanitzador de dreta extrema s’havia empescat una consulta ‘sui generis’ als pares de família, amb la clara intenció d’arraconar el valencià de l’ensenyament. Aquesta perversa iniciativa política ha comportat una mobilització extraordinària, de famílies, de centres educatius, de mestres i alumnes, de joves i grans, de gent valenciana, en defensa de la seva llengua, amb un esforç extenuant a contracorrent de la posició i propaganda dels poderosos que ho han tirat endavant. I el resultat ha estat una victòria incontestable de defensa del valencià:
Un 56% dels centres ha triat majoritàriament el valencià per a l’ensenyament, proporció que s’incrementa fins al 65% quan mirem només els centres públics.
Davant d’aquesta realitat, d’aquest fet, d’aquest triomf de la gent senzilla, del poble ras, de la gent de tota la vida, dels que s’estimen el seu país, la seva parla i en volen un futur millor per als seus fills, em ve a la ment la cançó d’en Raimon:
… Jo vinc d’un silenci
Antic i molt llarg
De gent que va alçant-se
Des del fons dels segles
De gent que anomenen
Classes subalternes
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg
… Jo vinc de les places
I dels carrers plens
De xiquets que juguen
I de vells que esperen
Mentre homes i dones
Estan treballant
Als petits tallers, a casa o al camp.
… Jo vinc d’un silenci que no és resignat
D’on comença l’horta i acaba el secà
D’esforç i blasfèmia, perquè tot va mal
Qui perd els orígens, perd identitat.
… Jo vinc d’un silenci
Antic i molt llarg
De gent sense místics
Ni grans capitans
Que viuen i moren
En l’anonimat
Que en frases solemnes, no han cregut mai.
… Jo vinc d’una lluita que és sorda i constant
Jo vinc d’un silenci que romprà la gent
Que ara vol ser lliure i estima la vida
Que exigeix les coses que li han negat.
… Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg
Jo vinc d’un silenci que no és resignat
Jo vinc d’un silenci que la gent romprà
Jo vinc d’una lluita que és sorda i constant
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengua per desdaqui | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent