Des d'aquí

Un blog de Salvador Montalt

Els artistes i el poble

L’estiu de l’any passat, a Malgrat, ens vam revoltar contra la destrucció definitiva del Racó de Can Feliciano. S’aconseguí l’aturada de les obres, una feixistada de l’Ajuntament acabà en un ridícul procés judicial, el pacte PSC-PP feu que la Casa de la Vila demanés a l’ACA que la destrucció continués (amb un acord de Ple, políticament legítim, però que cap país civilitzat tol·leraria, per la vergonyosa manca d’una mínima coherència racional dels (no)arguments en què el pretenen fonamentar), l’ACA no ha executat encara el que se li demanava en aquell insostenible acord de Ple, un jutjat ha admès un recurs (que raonablement hauria de comportar la suspensió de cap actuació irreversible)… i així ens anem acostant a l’aniversari de la mobilització popular que començà amb aquell home gran de Malgrat que, en passar per davant dels arbres que començaven a tallar, s’hi va agafar, per evitar que poguessin seguir.

En un moment de la mobilització de l’any passat, se’ns va fer present a la memòria les vegades que havíem vist els pintors locals i foranis plantar les teles en aquell indret i esplaiar-s’hi a pleret. En una de les concentracions diàries al davant de l’Ajuntament, fins vam enlairar alguns d’aquells quadres, cedits pels propietaris, que els tenen habitualment als seus menjadors, evocant el patrimoni paisatgístic i històric del poble. Parlant amb un d’aquells pintors, ens comentava com eren les llargues i sovintejades estones de pintura i repte artístic, cadascun amb el seu estil, davant la prolífica natura que tenien al davant, amb els seus colors, jocs de llums i ombra, tonalitats, esponeres… canviants al llarg de l’any.

Des de fa unes quantes setmanes, m’han fet arribar la reproducció fotogràfica d’alguns d’aquells quadres, que ens permeten evocar com era el Racó quan era sencer. El que ara volem que se’n salvi no és això que veieu en aquestes reproduccions, perquè una part ja fa anys que la van malmetre; sinó que reclamem que no es destrueixi el que en queda, dipòsit de records, testimoni patrimonial col·lectiu i encara zona natural a preservar dins del nucli urbà. La fotografia que veieu aquí és d’un quadre del gran Cerdà. Anant als arxius, adjunts, en trobareu del pintor Joan Viladevall i m’he permès d’afegir-hi uan instantània de la mobilització, en què, entre d’altres, divisareu una tela del pintor Joan Farré.

FOTO Quadre “Camí d’en Feliciano”, de Cerdà



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desdaqui | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent