El ‘meu’ Lluís Llach
Després de la meva etapa musicalment més italiana, vaig fruir de valent amb la cançó, de la ma, sobretot, d’en Lluís Llach i la Maria del Mar Bonet. També és clar, d’en Raimon, en Francesc Pi de la Serra, l’Enric Barbat, l’Ovidi Montllor, el Toti Soler… però els meus cantants de capçalera eren en Llach i la Bonet, especialment en Lluís Llach.
Les diverses etapes del de Veges també les vaig anat visquent de maner diferent. Adolescent encara, m’embalava el “Cal que neixin flors a cada instant”; però després em van interessar especialment les seves cançons més íntimes o melòdiques. És clar que “L’estaca” l’he cantada moltes vegades, però a tall militant; ara bé, no ha estat aquesta vessant la que més m’ha atret d’en Llach (i per descomptat, de “La gallineta”, gens…). Tampoc vaig estar gaire amatent als seus darrers treballs, que els he trobat sempre massa ‘ennuvolats’…
Ai… ‘El jorn dels miserables’, quina força! Per mi, potser la millor d’en Llach:
Evidentment, les cançons que tenien un vincle dialèctic amb l’època, m’embalaven, ja fos ran de la revolució dels clavells portuguesa…
o la revolta contra els coronels grecs… ‘Vaixell de Grècia’!
El mar (i els ressons de la mitologia grega) sempre ha estat important en les lletres i músiques llaquistes, però per mi l’excel·lència és ‘Maremar’
Al mític concert del Camp Nou jo hi era, emocionant-me especialment entre tant i tant milers amb aquell ‘Cant de l’enyor’ entonat amb la Maria del Mar i la Marina…
‘Cançó a Mahalta’
El tema dedicat a l’enyorada Laura Almerich…
‘Un núvol blanc’
‘Amor particular’
‘A força de nits’
Les nits fosques d’en Lluís Llach i la promesa de l’alba… ‘Despertar’
Aquell Llach dels primers anys, amb missatges que, de ben jove, t’enganxaven i empenyien..:
Impacients com estàvem per arribar a la llibertat…
I el somni, res d’abaratir-lo!
Tanmateix, si arribeu…
Hi ha un Lluís Llach molt arrelat a la gent de la seva terra…
al seu país…
Em seria impossible fer una antologia completa del de Verges, però per acabar-ne aquest ‘resum’:
la veteraníssima ‘Vida’…
i finalment, ‘Que tinguem sort’:
***