Des d'aquí

Un blog de Salvador Montalt

Constitucional: A Catalunya, els catalanoparlants tenim menys drets que els castellanoparlants

Coneguda la sentència del Tribunal Constitucional, queda clar que, a Catalunya, els catalanoparlants tenim menys drets que els castellanoparlants.

Si un catalanoparlant s’adreça a algú en català i l’interlocutor diu que no l’entén, aquest no té l’obligació de saber el català. En canvi, si un castellanoparlant vol que l’interlocutor li contesti en castellà, aquest interlocutor està obligat a saber-lo el castellà. No hi ha igualtat. El Tribunal Constitucional, en retallar l’Estatut, ens deixa els catalanoparlants amb menys drets, per la via que la nostra parla, la pròpia de Catalunya, no hi ha obligació de conèixer-la.

Això em du a dues preguntes ben clares i seriosíssimes:

Primera. Els autonomistes, els que s’avinguin a la Sentència, encara que sigui si us plau per força, es faran còmplices d’aquesta injustícia, que afecta directament, íntimament, a la igualtat de drets i deures dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya?

Segona. Els castellanoparlants que viuen a Catalunya, es posaran del costat d’aquesta injustícia?

Individualment, personalment, tenim una responsabilitat. Podem fer com si no passés res, quan topem amb un castellanoparlant que, emparat en aquesta injustícia, ens deixi com a ciutadans de segona? Què hem de fer? Podem donar el vot o ni tan sols parar cap atenció a polítics còmplices de la decisió que ens converteix en ciutadans i ciutadanes de segona?

Les lleis cal complir-les, mal sigui per imperatiu legal. Però les realitats socials són les que a la llarga conformen els corpus jurídics. Els i les catalanoparlants ens hem estat empassant molta saliva durant molt de temps, hem contemporanitzat, no hem volgut “merder”, hem apostat per la normalització serena. Ara, el Tribunal Constitucional ens diu que som ciutadans i ciutadanes de segona. Només un canvi real al carrer, amb la gent que ens envolta, als comerços on anem, als locals on ens divertim; un canvi nostre, personal, individual, íntim, de debò; només un canvi ostensible, entre tots, pot fer que a la realitat no siguem ciutadans i ciutadanes de segona. I en una realitat en què els i les catalanoparlants siguem visibles, tinguem dignitat, ens fem respectar i respectem, serà lletra morta la sentència del Constitucional i la seva atenció d’esborrar-nos del mapa.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per desdaqui | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent