Des d'aquí

LES MENGES: VAM HAVER D’ORGANITZAR-NOS…

Com ja he apuntat anteriorment, quan vam veure el primer pla d’alimentació de la nutricionista, vam haver de fixar-nos en quan tocava menjar cada plat, quan per tant n’havíem de comprar els components -i on els havíem de comprar!-, quan els cuinàvem -sobretot si volíem avançar la cuita de, per exemple, patates, pastanaga, mongeta verda, espinacs, bledes… i guardar-ho en tàpers a la nevera, per no haver d’estar constantment als fogons-, com ens organitzàvem entre nosaltres -a casa només he fet règim jo-… D’entrada, vam anar sobre la marxa, però era un maldecap i vam acabar fent llistes: una que detallava el meu menú diari, especificat per àpats i indicant-hi els diversos aliments que hi eren necessaris; una altra que enllistava aquests aliments, detallant-hi els dies que tocava menjar-los, i una tercera -feta a partir de l’anterior- en què constava els dies de la setmana que els havíem de comprar, a quins establiments i la quantitat que ens en calia de cada. De fet, hi hagué una quarta llista, amb els temps d’ebullició de les menges, en la qual aviat hi vaig afegir els seus amaniments adequats (vinagre, herbes aromàtiques, etc.). I al calendari de la cuina vam marcar els dimarts i els divendres com a dies de les cuites. Gràcies a aquest sistema que ens vam muntar, ho vam poder encarrilar finalment bé i, de fet, encara el mantenim, anant fent modificacions a les llistes, a cada variació de dieta, que diverses n’he tingut i en tinc al llarg dels mesos, per anar reajustant-ho tot, a fi de millorar cada cop més.

AVORRIDA, LA DIETA? NO GENS, AL REVÉS, BEN VARIADA I CANVIANT.

A mesura que la vas descobrint, la dieta que et marca la nutricionista resulta ben variada. Començant pels esmorzars (jo venia de menjar-hi sempre el mateix -torrades amb margarina i melmelades més cafè amb llet- i amb el règim vaig passar a tenir que si un dia ou, que un altre pernil, que un altre formatge light, que un altre salmó, etc., i a més de la verdura i el pa integral corresponent, el deliciós kéfir -ara, de coco, l’endemà, de llet-, més l’imprescindible cafè amb llet), seguint per les amanides dels diferents àpats (un bé de Déu de combinacions canviants i de gustos diversos, amb un joc de colors molt atractiu -verd de l’enciam, escarola, cogombre…, vermell del pebrot, del tomàquet, etc.- ) i acabant amb l’ampli ventall de proteïnes (carns, peixos, vegetals) i hidrats de carboni de què disposava -i disposo- al llarg de la setmana.

Les amanides, per a arrodonir-ho, permeten consumir-ne diferents ‘volums’. M’explico: des del primer dia, he respectat la ració del quart/meitat de plat que els pertoca; però de seguida va aparèixer una pregunta: a quina alçada puc arribar, dins del quart/meitat corresponent? Doncs, mira, segons els components que hi entren en joc: si tens cogombre i/o raves que afegir a l’enciam, posem per cas, l’hi afegeixes al cim, com fas amb els espàrrecs i, si cal,  amb els tomàquets… Per cert, en comprar la verdura et trobes que en tens més de la quantitat que et tocaria i no l’hi pots pas posar en un àpat, cosa que et fa alterar el pla alimentari inicial, per a acomodar-hi el consum d’aquestes menges en diversos dies. Per altra banda, hi ha material diguem-ne ‘escandalós’: les endívies o el mateix tomàquet, per molt que els obtinguis ‘petitois’, les mides solen sobrepassar el quart/meitat de plat estrictament parlant, però tires de dret… (és verdura i no engreixa, dins d’uns límits!). A les fotografies que he anat publicant de les ‘meves’ amanides observareu que han anat tendint a ser de plat sencer: us puc assegurar que, en preparar-les, en mesuro la ració segons la regla del quart/meitat de plat i després n’escampo els components per tot el plat.

O sigui, que d’avorrida i cansada, la dieta proposada no n’és gens i, a més a més, la Dra. Jauri t’hi va fent petits retocs successivament, a mesura que els teus indicadors (greix corporal, el visceral, el pes, etc.) ho aconsellen. Potser la novetat més sonada de totes va ser la incorporació (al cap d’uns mesos) dels batuts a mig matí: batuts de fruita, verdures, oli d’oliva, civada i aigua, per a vitaminar-me més. Mai no n’havia pres, de batuts, i això de ‘liquar’ (de fet alguns queden més com un ‘puré’ que no pas líquids) no em feia gens de gràcia, sobretot tenint en compte que substituïa la peça de fruita matinal a què ja m’havia avesat. Però bé que li havia de fer cas i és així que vaig comprar-me una batedora, vaig retocar les llistes dels àpats (per a incorporar-hi els batuts – al damunt, diferents entre si al decurs de la setmana) i, per descomptat, també vaig modificar la llista de comprar (el gènere havia de ser a casa al moment de preparar-los).

A la verdura a tenir en compte s’hi van anar afegint altres variants (que si endívies, que si créixens…) inicialment no previstos; amb la fruita ens vam anar adaptant a l’oferta de la temporada -benvinguda la d’estiu, saborosa també la d’hivern..-. I a més, nosaltres anàvem ‘descobrint’ noves possibilitats, tipus de productes que ens agradaven més (de pa integral, el molí cereals del Forn Noé; de les diferents classes de tomàquets, el cor de bou, el rodó, el raf, els xerris…; d’enciams, les diverses alternatives  -llarg, francès, fulla de roure…- ; el cor d’escarola de la Cooperativa Progrés-Garbí i el vinagre de poma del MOOMA -que venen al Cabàs de can Mercader-; de vedella, Angus i de pollastre, Cuk -carns que ens serveix la Carniseria Emili-;  dels iogurts desnatats sense lactosa, el de La Fageda -que comprem al Condis-; pel que fa a les sopes de verdures que es venen, la de pastanaga -al Condis-; les herbes aromàtiques que combinen millor amb una o altra menja…). La Cristina, verdulaire del Mercat Municipal de Malgrat, ha estat i ens és un puntal, en proveir-nos (amb qualitat) els productes habituals i les innovacions que hi hem anat introduint (al Mercat, també comprem al Fem Salat i n’hi ha, d’aliments, que els trobem a Mercadona, Condis, Consum, perquè allà efectivament els hi localitzem o bé els presenten de manera pràctica per a la cuina). Certs complements alimentaris -i alguns productes- els hem anat abandonant o substituint, a mesura que ja havien fet l’efecte buscat. I encara més variacions, ja en entrar a la fase de manteniment, incrementant-se els pesos de carn i peix, reforçant-ho amb més llegums, augmentant la quinoa, el mill, les patates, el pa…

Durant tots aquests mesos de dieta i exercici m’he anat fent anàlisis clíniques, pautats pel Dr. Xavier Rius, del centre mèdic Creu Blava, per tal d’anar seguint l’evolució d’alguns indicadors del meu cos i això ha dut a petits retocs de la dieta. Per a millorar el ferro, per exemple, vam introduir una peça més de carn vermella -sense sobrepassar el límit setmanal-, els musclos, les escopinyes i tot de coses que duien vitamina C. Per a abaixar el nivell de potassi, vam rebaixar la ingesta de patata i tomàquet. Etcètera. En definitiva, diversos ajustaments que van atorgar encara més novetats a la dieta (i també n’hi van haver en l’apartat de l’exercici, però això, si de cas, ja ho tocarem en un altre capítol).

L’AIGUA -i el que se’n deriva: l’orina, la femta…-.

La nutricionista vol que beguis per anar bé uns 2 litres d’aigua al dia -a mi, des del primer dia, m’ha costat arribar a tanta quantitat de líquid, però he aprofitat la presa de pastilles, d’infusions, de l’aigua de xia, del mateix batut (que du aigua)…en gots de 200 cl i, a més a més, sempre me n’he begut un altre abans dels àpats (mai mentre menjo, seguint indicacions molt clares de la doctora) i  fent exercici també en consumeixo molta-. Certament, t’ajuda a fer net, el cos de mica en mica ho nota, que et fa millorar. I sens dubte, té efectes en la teva orina i la teva femta.

Aviat passes a orinar molt més sovint. Insisteix la Dra. Jauri que caldria fer-ho cada 2 o 3 hores -jo, per raó de l’edat i, de fet com a conseqüència de la ingesta de tant de líquid, vaig més sovint al lavabo, especialment durant el dia (a la nit, veus, no sol passar d’un o dos cops que m’he d’aixecar del llit per anar-hi)-. A la seva consulta, la nutricionista sempre et pregunta per com van els orins i pel color que té la teva orina. I de la mateixa manera hi para molta atenció a com et va la femta, et remarca que les evacuacions haurien de ser diàries, a raó d’un o dos cops al dia. El que mengem i bevem té efectes directes sobre l’estat d’aquesta femta i, al decurs dels mesos de seguir la dieta, a mi m’ha anat variant força: he passat a tenir-ne un règim regular d’evacuacions francament bones, ajudat per la fibra que m’alimenta i l’aigua que em prenc (si bé inicialment vaig passar un breu període que els budells diguem-ne van notar el canvi…). Ha estat un altre factor de variacions en l’alimentació, de petits reajustaments, per anar millorant la ‘salut fecal’.