Des d'aquí

Us confesso que vaig sortir de la primera visita amb la nutricionista aclaparat pel munt de coses que havia de començar a fer -i les que havia de deixar de fer!-: beure molta aigua durant el dia i, a l’hora dels àpats, abans i després, però no pas mentre menjo; mastegar bé i menjar a poc a poc, dedicant uns vint minuts tant a l’esmorzar, com al dinar i al sopar -jo, que tota la vida he endrapat molt ràpidament-; res de mòbil mentrestant -avesat com estava a tenir-lo a taula!-; ser respectuós amb els horaris d’alimentar-me i respectar-hi les racions de verdura/proteïnes/hidrats de carboni que m’indicava -de seguida en parlarem-; prendre infusions; esquivar la sal i el sucre -per sort, era hipertens i estava acostumat a menges sense sal i de sucre no en prenia pas-; començar els dies amb bicarbonat; beure durant la jornada una quantitat important d’una mena de poció amb granes de ‘xia’, llimona i gingebre, preparada la nit abans; caminar 1 hora al matí i 1 hora a la tarda -uf!-; dormir les 8 hores -ai, que feia anys que clapava només 4 o 5 hores cada nit-…

I perplex també en vaig sortir (de la seva consulta), perquè, d’una banda, m’havia arribat ben endins el missatge positiu de la Dra. Jauri, la possibilitat real de reeixir; però per altra banda, tot se’m feia feixuc, ho veia espès: a més a més de tantes coses a tenir en compte, al primer pla d’alimentació que em va marcar (la primera dieta) hi havia una gran diversitat de menges -res semblant al que tenia per costum-, amb alguns productes alimentaris dels quals no n’havia sentit a parlar mai (potser vosaltres ja sabeu què és el ‘kéfir’, del qual ara jo ja no en sabria pas prescindir, però en aquell moment li vaig haver de preguntar a la nutricionista què caram era i on se’n podia comprar; la mateixa ‘xia’; la cúrcuma…). Me’n sortiria? Era per a mi tot allò? Ho saben, en van ser testimonis, els que em van trobar en sortir de la consulta: feia una cara gairebé d’home espantat!

No obstant, en arribar a casa, ens vam mirar bé la dieta que m’havia proposat i ens vam adonar que era molt racional, molt equilibrada, que havia de resultar molt nutritiva i que tenia tot l’aspecte que, seguint-la, no passaria gana (als 3 àpats habituals, hi afegia a mig matí, fruits secs i fruita, i a l’hora de berenar, fruita -mai prendre’n de postres, però!-, amb el comodí d’una altra peça de fruita o iogurt si apareixia gana entre les hores de menjar). Això sí, ens havíem d’organitzar -planificar-nos bé amb els plats que tocaven cada dia, anar-los a comprar sistemàticament, aprendre a preparar-los i cuinar-los…-. I vam estar força setmanes -força, força- a tenir-ho tot ben muntat, mentre anàvem improvisant, però tanmateix seguint escrupolosament les indicacions de la doctora -ho comento amb detall al capítol 4 d’aquests apunts-.

EL PLAT, EN 4 PARTS.

A l’hora d’esmorzar i a la de dinar, el plat va passar a ser com el de la fotografia, conformat per 4 parts: una d’hidrats de carboni, una de proteïnes i dues de verdures (que podien ser, una de verdura crua i una de verdura cuita o totes dues crues). Al sopar, el mateix, però sense hidrats de carboni (per a mi, tota una descoberta: el plaer d’anar a dormir lleuger, sense passar gana a la nit i l’endemà et despertes que l’esmorzar t’entra meravellosament!). Això ha estat així durant tota la fase d’aprimar-me, entre maig i desembre de 2023, perquè si bé a partir de gener de 2024, en entrar ja a la fase de manteniment, l’esquema ha seguit pràcticament igual, els hidrats de carboni han augmentat una mica en esmorzar i dinar i, durant un parell de mesos, els vam fer aparèixer al sopar, tot i que després els hi vam tornar a treure -perquè em feien augmentar el greix visceral i jo enyorava anar lleuger al llit-.

Esclar, vam haver d’agafar la mesura dels aliments que cabien en aquests plats. Per fer-vos-en una idea, de macarrons o espagueti (integrals), n’hi posàvem 30 gr (en la fase d’aprimament). Val a dir que la Dra. Jauri no et marca pesos, t’indica només aquests racions del plat (això, sembla que no, però et dona marge -en el règim que havia fet anteriorment tot ho havia de pesar i la cosa es feia més desagradable, asfixiant-); per cert, de la mateixa manera tampoc no t’atabala amb calories pel que hagis de menjar o cremar (ella, quan et proposa la dieta i l’exercici sí té en compte el balanç calòric i la teva taxa metabòlica, per a preveure un descens o manteniment del pes, segons que sigui el cas, però tu no te n’has de preocupar, simplement seguir les seves indicacions pel que fa als àpats i a l’exercici). A l’esmorzar, dues llesquetes de pa integral / pa de cereals (insisteixo, això a la primera fase). L’arròs (integral, per descomptat), la quinoa, el mill, les patates… són més hidrats que he anat prenent, en dinar. La proteïna: carn -pollastre, vedella, gall dindi-, peix -salmó, tonyina, verat…-, ous -ou dur o truita-, pernil dolç, formatge ‘light’… La verdura: enciam, escarola, cogombre, pastanaga, ruca, canonges, créixens, tomàquet, carbassó, pebrot, endívies… La nutricionista te’n suggereix unes combinacions interessants, apetitoses, que, a mesura que t’hi poses, vas retocant, enriquint, descobrint-hi noves aliances gustatives, amb l’ajut de l’amaniment (l’oli d’oliva, en quantitat reduïda però imprescindible a cada àpat; el vinagre de poma; les herbes aromàtiques -l’orenga, el romaní, l’alfàbrega, les herbes de Provença, les fines herbes, la farigola, l’anet…-; un condiment com el cibulet -oh, com m’hi agrada, amb les amanides, les patates, amb els tomàquets xerri..!-.

ELS COMPLEMENTS.

A més a més dels nutrients que porten el que està indicat a la dieta, la Dra. Jauri hi afegeix la presa -en alguns (pocs) comprimits- de  Ginseng, vitamines A, D, E, C, B3, B5, B6, B12, àcid fòlic, magnesi, ferro, zinc, triptòfan, àloe vera…: minerals, vitamines i demés, per a reforçar-te, així com per a estimular-te i evitar que defalleixis en menjar menys del que tenies per costum i ajudar a matar la possible gana. Tot plegat millora el teu estat d’ànim, combat l’ansietat i l’estrès –La nutrició és medicina preventiva i curativa. Amb alimentació que dugui a nutrició, es nodreix el cos i la ment, sense esperar que el cos cridi o xiscli, em remarca Jauri Villarroel-.

Igualment, per a desintoxicar-te, desinflamar, netejar, el sistema digestiu, et prescriu la xia, el bicarbonat, la llimona, cua de cavall… De la mateixa manera que et dosifica una mica d’Omega 3 per al colesterol bo o et recepta col·lagen, amb calci i magnesi, per a les articulacions (m’havia notat cansat en caminar i ho vam arreglar prenent-ne).

Jauri Villarroel és una gran partidària dels complements alimentaris, com podem sentir-l’hi defensar en aquesta intervenció radiofònica.

Per a trobar tots aquests productes, sort n’he tingut de Dietètica Malva i la Farmàcia Viladevall, i darrerament compto també amb El Racó del (G)Ra -al carrer Bellaire-.