Des d'aquí

Els apunts a Instagram i Facebook estan sent molt visualitzats. Especialment estan tenint molt de seguiment els 3 apunts consecutius que en vaig publicar ahir, 09.08.2025; si més no per les xifres a què estic acostumat jo: en poques hores, 344 visualitzacions del 1r apunt; 433, del 2n apunt, i 365, del 3r apunt. Com que tots tres formen part d’un únic text, que no he pogut publicar de cop a Instagram i Facebook a causa de la seva extensió, tot seguit el reprodueixo íntegrament, tal i com és originàriament. I gràcies per l’interès que hi mostreu, així com pels comentaris que en rebo:

Malgrat. Quan dic que no m’agrada l’Acord que comporta que es construeixi 49 pisos a Can Palomo, però que segurament és una manera pragmàtica  de salvar la casa, què vull dir amb això de “segurament és una manera pragmàtica de salvar la casa”? Ens hem de situar a la realitat, a la situació real, perquè restar en el terreny només dels desitjos ens pot dur a la frustració. I per a formar-se una opinió, tot s’ha de tenir en compte.

1979. En arribar els ajuntaments democràtics, aviat es fa una planificació urbanística de Malgrat. Els consistoris de l’alcalde Josep Mora cataloguen les cases de Malgrat que cal preservar, però NO hi inclouen Can Palomo. Per què no? És un misteri. Es pensa que no es va voler “afectar” el Sr. Palomo; però també es diu que es va considerar que no tenia valor ‘catalogable’.

Els successius ajuntaments de l’alcaldessa Conxita Campoy tampoc van catalogar Can Palomo. En particular, l’any 2003, que es va fer el catàleg de bens de Malgrat, Can Palomo no hi va ser inclòs. I en el pla urbanístic de 2005, que recollia aquell catàleg, tampoc s’hi va incorporar. D’acord amb aquell pla urbanístic, a l’actual finca en qüestió s’hi poden construir 23 cases unifamiliars.

2016. Can Palomo segueix sense estar catalogada, però l’Ajuntament va voler comprar-ho. Els propietaris (aleshores, els hereus del Sr. Palomo) en demanen 1.300.000 euros. Urbanisme de la Generalitat no ho aprova, perquè la finca en qüestió és a tocar d’una zona que ja és d’equipament (l’actual aparcament del carrer Verge de Montserrat). Potser s’hauria d’haver fet una reorganització/replantejament urbanístic que esquivés aquesta negativa del govern català; però, de totes maneres, l’espai de l’actual aparcament de Verge de Montserrat és el que és i veig difícil que, aquest en concret, s’hagués pogut requalificar. Per tot plegat, l’Ajuntament de Malgrat desisteix de comprar Can Palomo.
2017. La família Vázquez ha comprat la finca Can Palomo. Un grup d’historiadors locals, que malden per salvar la Granja Bon Pasor – Can Palomo, mostra la seva inquietud que s’hi acabi construint edificis, com permet la situació legal. I certament, l’Ajuntament donà als nous propietaris la llicència d’enderroc i  la llicència de construcció. Però al cap de poc, el 19.07.2018, el Ple de l’Ajuntament de Malgrat (governat pel quadripartit –Junts, ERC, PDeCat i CUP- i que s’havia trobat amb el negociador apujant-los el preu de la propietat) va aprovar iniciar l’expedient per catalogar la masia de la finca Bon Pastor –Can Palomo, per a entendre’ns-  com a BCIL. I se suspenen les llicències de construcció i enderrocament. La família Vázquez interposa aleshores un recurs contenciós-administratiu contra la suspensió a les llicències que els van ser concedides d’acord amb la legalitat vigent.

Per cert, sembla que l’Ajuntament havia disposat de 800.000 euros per fer-ne la compra, quantitat que finalment va ser destinada a la construir el nyap de la Pista Polivalent –amb desacord al govern, certament-.

2019. Havent-hi el contenciós (que a més a més tenia moltes possibilitats de prosperar a favor de la família Vázquez, perquè s’emparava en la legalitat del moment que se’ls concediren les llicències), sembla que l’Ajuntament no podia aleshores procedir a catalogar la finca. A més a més, hi ha qui considera que la declaració com a Bé Cultural de Can Palomo aleshores hauria pogut constituir un delicte penalment perseguit, ja que es produiria també en el context de l’interès municipal de fer-se amb la finca; és a dir, com una maniobra il·lícita per part de l’Ajuntament en el marc de la “negociació” per comprar Can Palomo a millor preu i no tant pel valor de Be Cultural en si. Aquesta fase temporal és la que m’apareix més boirosa, per desconeixement dels conceptes legals/jurídics/penals que hi van entrar en joc.

L’Acord a què finalment s’ha arribat entre la família Vázquez i la Casa de la Vila sembla que cueja des de 2019 (quan encara governava el quadripartit –Junts, ERC, PDeCat i CUP, amb un historiador com a regidor de Patrimoni) però entre la pandèmia i tot plegat, la cosa s’ha anat demorant, sense que, en tot aquest període em consti cap moviment de ningú, en cap sentit, pel que fa a Can Palomo.

2025. La situació és que, ara com ara, legalment, es pot tirar TOT A TERRA i edificar-hi 23 cases unifamiliars. L’Acord Vázquez-Ajuntament permet salvar (només) la casa i el pati del davant, però ho salva, i, com a contrapartida, hi ha la construcció de 49 pisos a tres alçades, a la part erma (on ara hi ha l’aparcament de vehicles d’un hotel) i a la part on ara hi la casa moderna dels Palomo (sense cap valor patrimonial) i el jardí del davant, sense que se’n salvi la granja.

Si s’hagués catalogat prèviament la Granja Bon Pastor – Can Palomo (cas que jurídicament hagués estat possible), l’Ajuntament hauria pogut pressionar en les negociacions de compra; però la negociació hi hauria d’haver estat (cosa que vol dir que cada part hauria procurat pels seus interessos, amb el corresponent reflex en el cost final). Per exemple, la Torre de la Vídua Sala és municipal perquè hi va haver la decisió política final de fer-ho així (malgrat el malintencionat “accident” de les màquines que enderrocaven el Bombay, que van fregar el cop físic amb la Torre!), però, en ser propietat privada, per molta catalogació prèvia que hi hagués, es va haver de negociar i s’acabà (atenció!) pagant a gust i ganes i, a més a més, donar drets urbanístics a una altra finca de la propietat (va ser una negociació i tot hi va haver de ser inclòs!).

FOTO: Les 4 finques que conformen e que en diem Can Palomo. Remarcat en vermell l’espai que se’n salvarà; remarcat en verd,on es construiran els pisos, de la mateixa alçada dels de la cantonada, que s’hi veuen.