Un altre apunt reproductiu, publicat prèviament (02.08.2025) a Facebook:
Una altra veu [la de Jaume Torró Torrent]:
A Malgrat no hi ha masies històriques. El pla de Grau fins fa cent o cent-cinquanta anys tot eren gorgs, per això molts nois i homes joves es feien mariners. La gent que tenia terres i vinyes, les tenia a Palafolls o a Sant Genís. Les masies històriques són a Santa Susanna, a Palafolls i a Sant Genís. Hi havia hagut Can Palomeres; també degué haver-hi hagut Mas Aragall. Al meu humil entendre, Can Palomo no té valor històric ni artístic, ni és una masia històrica, ni ja que no en tenim cap, fa la funció d’una masia històrica. Teníem cases de senyors dintre el poble; n’hem conservat dues i el jardí d’una altra. La torre del senyor Miró i can Pou no tenien cap valor artístic, però l’Ajuntament va conservar els espais. Al carrer de Mar hi ha el Bombay i Can Campassol desaprofitats, que podrien donar vida al centre del poble. Dit això, trobo que l’Ajuntament ha signat un bon acord. Jo també sóc historiador, de la literatura i les lletres, és clar.
Apunt que ha estat replicat, també a Facebook, per Joan Bosch:
Discrepo, és clar. Un bé cultural no ha de tenir una antiguitat concreta per ser patrimonialitzat. I no cal ser un edifici de l’època feudal per ser històric. Només cal preguntar-se quans bens declarats hi ha a tot el món que daten del segle passat.