Adéu, Ferguson!
Adéu, Ferguson! Anit em vaig acomiadar de tu, en acabar de llegir l’esplèndid ‘4321’, de Paul Auster. 893 pàgines que he anat fruint al decurs de molts de mesos, jo diria que potser més d’un any i tot; sí, segur, durant més d’un any, en lectures nocturnes, abans d’anar a dormir, amb períodes que, per son o per qualsevol inconvenient l’he hagut de deixar. Un temps dilatat en què he seguit amb delit el relat iniciàtic d’en Ferguson, en les seves diverses variants, segons l’atzar de la vida en configurava trajectòries personals diferents -i tot el context social i polític dels Estats Units de l’època-, fins a la brillant extenuació literària de l’autor, Paul Auster (i del seu magnífic traductor al català, l’Albert Nolla).
Però, qui és en Ferguson? Permeteu que transcrigui el que en diu la contraportada del llibre, editat per ‘la butxaca’:
3 de març de 1947: l’Archie Ferguson, fill de l’Stanley i la Rose, neix en un hospital de Nova Jersey. Aquest és l’únic fet immutable en la seva existència. A partir d’aquest moment, s’obren davant seu diversos camins, que el duran a viure quatre vides paral·leles, simultànies i independents; a créixer i experimentar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, l’art, la política i fins i tot la mort. I a través de les múltiples trames íntimes de cada Ferguson, capítol rere capítol, ens endinsem també en l’ampli fresc d’uns anys convulsos en la història dels Estats Units.
I expliquen també a la contraportada:
Què hauria passat si en algun moment crucial de la vida haguessis pres un camí diferent? A ‘4321’, la seva primera novel·la en set anys, Paul Auster exposa algunes d’aquestes qüestions i ens convida a mirar a través d’un calidoscopi que ofereix quatre cares d’una mateixa història. Perquè tota tria, per insignificant que sigui, obre unes portes i en tanca d’altres. Però, i si hi ha més d’una sortida i tots els camins mereixen ser recorreguts?
En Ferguson, en les seves quatre variants vitals, recorre uns quants camins diferents, carreteres d’aprenentatge vital que transiten pel seu temps, pel seu paisatge i paisanatge, en un bé de Déu literari.
PS: Permeteu que agraeixi públicament la meva cosina, la llibretera Caterina Montalt, que m’hagués facilitat el llibre, editat uns quants anys abans de quan me’l vaig comprar, i al meu cosí, Sebastià Montalt, que tan bé m’hi va introduir.