La violència lingüística del PP (amb l’ajut del PSOE)

El govern del PP al País Valencià ha forçat que Acció Cultural del País Valencià hagi d’apagar els repetidors que, des de feia 25 anys, feien arribar el senyal de TV3 a tot el territori. Fins i tot els que els jutges consideraven que era correcte que seguíssin donant-lo aquest senyal.

Tant se val que l’article 3 de la Constitució que el PP i el PSOE tant diuen defensar afirmi que la nostra llengua hagi de ser objecte d’especial respecte i protecció i que, com està ben estudiat, la televisió sigui avui en dia un instrument clau en la preservació i consideració social de les llengües. Tant se val, perquè se’ls en fot.

Tant se val que l’Estat hagi acceptat l’autoritat acadèmica de l’Institut d’Estudis Catalans i el seu abast a tots els territoris de la nostra parla; tant se val que les autoritats lingüístiques de les llengües romàniques reconeguin sense embuts la unitat del català, i que manta sentències judicials contra el govern del PP al País Valencià li desacreditin les seves escomeses contràries a la unitat de la llengua. Tant se val, perquè se’ls en fot: ells, a la seva, per irracional, anticultural i agressiva als drets individuals i col·lectius que agredeixin.

Tant se val que, d’acord amb la legislació espanyola, s’hagi presentat una Iniciativa Legislativa Popular, amb el nombre necessari de signatures, perquè les televisions de les “comunitats autònomes” les puguem veure uns i altres; tant se val que aquesta iniciativa beneficiés tots els “espanyols” i contribuís al respecte i protecció que estableix el mandat constitucional: el govern del PSOE (avalat pels 25 diputats i diputades catalans del PSOE-PSC que li donen suport) ho ha impedit, si més no per ara.

Bé sap el president Montilla la malifeta que va cometre quan era ministre d’Indústria, afavorint la possibilitat tècnica que emetessin Cuatro i la Sexta (dues noves cadenes en castellà), en detriment de la recepció de TV3 al País Valencià, sense implementar la solució alternativa que hágués fet una cosa i l’altra. Per molta fermesa lingüística procatalana que hagi escenificat a Catalunya (mentre era president d’un govern amb gent d’ERC i ICV) contra el PP i C’s, Montilla ha demostrat abastament la seva complicitat implícita amb els castellanitzadors del PSOE (i de retruc, del PP): els fets ho demostren (recordem que, ran de la sentència del Constitucional contra l’Estatut, la seva reacció —i la del PSC-PSOE— va ser la de recuperar amb lleis espanyoles allò que no han permès estatutàriament, però va obviar que res podia compensar la discriminació contra el català i a favor del castellà que la sentència introduïa. I si a algú això no li sembla prou, que repassi el cas de la Sexta, Cuatro i País Valencià i ho acabarà de veure clar).

La Unió Europea ho ha dit: legalment, res poden fer per evitar que el PP al País Valencià talli TV3, però hi ha un tema de llengua que s’hauria de respectar. La retòrica és aquesta: un estat de dret, les lleis… Però la llei que s’ha empescat ara el PP per multar setmanalment Acció Cultural del País Valencià i les altres lleis que han esgrimit en les anteriors malifetes, resulta que també pertanyen al mateix estat de dret on la Constitució diu el que diu, on la jurisprudència diu el que diu, on les autoritats acadèmiques reconegudes diuen el que diuen. No és cosa d’acatar lleis divines davant les quals res podem fer els humans. Simplement, és respectar la jerarquia de valors que, en una democràcia, ha de respectar un ordenament jurídic. Però tant se’ls en fot, la jerarquia de valors, tant se’ls en fot el respecte democràtic, quan es tracta de la llengua.

Els autonomistes que defensen el potencial de l’actual Constitució Espanyola per a un present i futur de concòrdia entre els “espanyols”, topen una vegada i una altra amb la pedra de la llengua i la nul·la voluntat de concòrdia, respecte ni protecció per part dels partits polítics espanyols. I s’hi avenen, tot i que siguin agressions molt greus, sovint letals, contra el seu propi poble. Per aquell argument terrible del “què hi farem! Si hem d’encaixar un cop més al català, l’encaixem, que allò important és seguir endavant!”, anem perdent un llençol a cada bugada. I el potser encara és pitjor: es pensen que allò que els (ens) passa amb la llengua és secundari, volent ignorar que és un símptoma. Tant difícil és la llengua com el finançament, tant tenim malament la unitat del català com les inversions de l’Estat en infraestructures: la llengua és un símptoma ostensible del problema de fons i, si es pensen que poden obviar aquest tumor “superficial”, és ben clar que hi haurà metàstasi.

La violència lingüística dels castellanitzadors no té aturador i no en tindrà fins a la (seva) victòria total.

No se’n sortiran, certament, si nosaltres no volem. Costarà, costa i ha costat. Poques iniciatives més podem fer: els valencians s’han pagat repetidors; tots plegats hem proposat una iniciativa legislativa popular; el govern de Catalunya ha establert una clara correspondència de manera que IB3 i Canal 9 es vegin a dalt i TV3 a baix, però el PP del País Valencià ha deixat d’emetre’ns senyal cap amunt i no deixa que TV es vegi cap avall (i espereu, que tan bon punt recuperin el govern a les Illes, d’IB3, ni gall ni gallina). Però hem de fer el que estigui al nostre abast per defensar la nostra llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *