La fal·làcia de compensar-nos amb lleis orgàniques (PSC-PSOE) i la del concert econòmic (CiU)

L’estratègia real del PSC-PSOE s’ha ensumat des que el Tribunal Constitucional va acordar la sentència que retalla l’Estatut de 2006. Es tracta de plantejar que, via lleis orgàniques que s’aprovin a Madrid, se’ns compensin les retallades. Ahir mateix, Zapatero ho va verbalitzar. És a dir, el que pretenen Carme Chacon, en Corbacho, Zapatero, Blanco i José Montilla és que, quan arribin les properes votacions a Corts Espanyoles i Senat Espanyol, tinguem ben clar allò de “voteu PSC-PSOE… que si no, ve el PP i amb el PP no hi haurà lleis orgàniques que ens retornin el que se’ns ha retallat”. I si algú hi caigués, en aquesta fal·làcia, i resultés que ZP tornés a ser president del govern d’Espanya, a l’hora de la veritat ben segur que passarà com en tantes coses (com per exemple, les plaques de matrícula), que ara per A, ara per B, ara per C, ara per D…, a l’hora de la veritat, les lleis orgàniques existets no es retocaran, o no es retocaran prou, el calendari legislatiu n’endarrerirà l’aprovació de noves, i les que s’acordin aniran carregadíssimes de matisos, passant per recargolades negociacions….

I, per cert, cap llei espanyola no ens podrà reconèixer als catalanoparlants com a ciutadans de ple dret al nostre propi país. I això, i tant que ho saben!

D’altra banda, es fan i es desfan, les lleis orgàniques. El que el poble català va votar en referèndum era un text estatutari que el sistema constitucional espanyol tracta com a llei orgànica (quan, de fet, hauria de tenir valor constitucional). Per tant, sense retallada del tribunal, les majories parlamentàries espanyoles també se n’haurien encarregat d’esmuçar-ne tot allò que volguessin, via l’aprovació de lleis de bases i orgàniques. Afigurem-nos, ara, en què ens queda el que vam votar, si ni tan sols queda intacte a l’Estatut i passa a dependre de la voluntat política del PSOE i del PP: ja no els cal esmuçar res, simplement ells ens suplanten, suplanten el poble català, i decideixen quins continguts sí i quins no. Però el pitjor de tot és que, per molt que el PSOE aprovés unes lleis orgàniques (o les modifiqués), després vindria el PP i tranquil·lament les podria derogar, fent noves lleis que deroguessin tot el que no els interessi d’aquestes altres.

L’estratègia del PSC-PSOE ens deixa desprotegits jurídicament, al poble català. Aboca els nostres polítics a un nou i esgotador laberint de negociacions, d’allò que ja es negocià quan es tramità l’Estatut, per acabar obtenint alguna cosa que s’assembli al que ens han retallat. I, com he dit, efectivament poden venir els altres i esborrar-ho tot, sense que en quedi res.

Aquesta estratègia, a part de reflectir la mentalitat de “furriels” que ha caracteritza el PSC (que amb pretesa eficàcia de gestor tapen la seva misèria política), és un plantejament electoralista. Una fal·làcia gravíssima amb intencions clarament electoralistes. “Si no votes PSC-PSOE, no recuperarem l’Estatut, perquè vénen ells, els del PP”.

El pitjor d’aquesta fal·làcia és que, mentrestant, no defensen realment el poble de Catalunya, no vehiculen políticament cap proposta autèntica que de debò ens restitueixi, si més no, allò que el Constitucional ens ha retallat.

Us haureu adonat que he inclòs Montilla, en esmentar els dirigents del PSOE, perquè és evident que, ja al discurs contra la sentència, va actuar d’acord amb el PSOE (enfocant-ho com “una derrota del PP”) i una simple anàlisi dels seus moviments aquests darrers mesos denoten fins a quin punt Montilla està completament implicat en la instrumentalització política del cas de l’Estatut en funció dels interessos del PSOE.

No mensy fal·laç és la proposta d’Artur Mas i CiU d’apel·lar al “concert econòmic”. Diuen que de l’Aznar en van aconseguir el Mossos i tantes altres coses i que d’en Rajoy, segons la força que tinguin CiU i el PP, aspiren a poder treure’n el concert econòmic. Molta gent se n’ha descollonat (i perdoneu la grolleria) d’una idea així. Pretenen engrescar el vesper amb allò tan culer d’ “aquest any, sí”, traslladant-ho al concert econòmic, “aquest cop, sí”. Novament, una fal·làcia electoralista: “voteu-nos, que tinguem força i puguem aconseguir el concert econòmic”. Si algú hi caigués, en aquesta fal·làcia, i resultés que CiU tingués prou força, és obvi que els mateixos partits espanyols que han pactat la retallada de l’Estatut al Constitucional (PSOE i PP, no ho oblidéssim), abans es posarien d’acord entre ells que no pas cedir, no ja al que preveia l’Estatut, si no al “concert econòmic”. La menjadora, no estan pas gens disposats a perdre-la, ni a no poder comptar-hi.

I per cert, no només hi ha balances fiscals, economia… a la part retallada o interpretada a l’Estatut. Amb un hipotètic concert econòmic, seguiríem els catalanoparlants éssent ciutadans de segona al nostre propi país i tants i tants altres aspectes quedarien molt lluny del que el poble català va votar en referèndum.

Ja n’hi ha prou, d’enganyar el poble català. Si el pacte constitucional morí el 23F, i fou enterrat pel rei, el PSOE i el PP, els polítics autonomistes de Catalunya, ara que el Constitucional els ha desenganyat definitivament i els ha deixat en evidència, aquests polítics no poden seguir fent perdre el temps als catalans i catalanes amb propostes estèrils, que només serveixen per fer agafar esperances a part de l’electorat, definitivament abocat a la frustant realitat posterior. L’autonomisme és legítim i ben respectable. Les fal·làcies són detestables. I si l’autonomisme no dóna per més, els polítics que el defensen han de ser honestos (mal sigui per una vegada, en aquesta hora greu) i dir-ho. Si no tenen propostes de debò, que ho reconeguin. I si han de canviar de plantejaments polítics, que ho facin i ajudin els seus electors a fer-ho. Però, en cap cas, no poden enganyar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *