Des d'aquí

Sobre les 4 de la tarda arranca el bus de Palafolls, es pot dir ple. Gent gran i gent jove, palafollencs de parla originàriament castellana i d’altres que gasten un català fonèticament impecable, tots emprenyats amb la sentència, cap al cap-i-casal. Hi trobo a faltar gent del PSC local: potser hi han anat en cotxe (o potser s’han fet definitivament seguidors de la Chacón). Al bus, estelades i fins un noi amb samarreta d’ “orgull català” i bandera de Sant Jordi. Un altre, amb samarreta de la selecció holandesa…

Agafada l’autopista del Maresme (aquella que era la N-II i el PSC i CiU ens van prendre per finançar una de les potes de les rondes de Barcelona i posteriorment el Borrell se’ns va vendre, via “la Caixa” al que aleshores era ACESA), trobem un primer cotxe amb senyeres a l’alçada de Calella: espectacular, el cotxe i les senyeres!

Trajecte tranquil. De fet, abans de les 5 baixarem del bus, aparcat al carrer Llúria, a tocar del de València. Però seguim amb el viatge.

M’he endut una ràdio amb auriculars per seguir el que se’n diu. Friso i tot està tranquil. La gent, amb ganes de festa reivindicativa i contenta de poder expressar la indignació; però no s’esvera, a l’autobús. I jo em deleixo per fer alguna cosa. Se m’acut de fer una tramesa massiva de SMS. Agafo el mòbil. Què hi escric al missatge? “Visca Catalunya Lliure!” o “Visca Catalunya!”? Sé que alguns que el rebran encaixaran millor el “Visca Catalunya”, sabran perfectament el que vol dir i fins potser compartiran la meva “eufòria”, amb el “Visca Catalunya”, encara que per res del món serien a la manifestació i ves que no s’hagin alegrat fins i tot de la sentència (a ells i elles, però, em resisteixo a no fer-lso partíceps de la resposta multitudinària del seu poble). Decisió presa: “Visca Catalunya!”. El mòbil no em permet més de 20 destinataris d’un mateix missatge i ho he de fer en dues tandes. 5 no el rebran, perquè el giny em diu que hi ha algun problema amb ells. De seguida en començo a rebre respostes: “Visca!”, “Ara hi vaig!”, “Visca, visca, per l’eternitat” (potser un caire “lapidari”, això d'”eternitat”?), “A Mataró hi ha un munt de gent agafant els busos cap a BCN. Espero que vagi molt bé i sigui un dia històric” (el remetent no pot ser a la manifestació, perquè treballa), “Tots a BCN… Força!” (collona o ho diu de debò?), “Visca! Anem camí de Barcelona! Anirem amb Òmnium a la 2a capçalera. A veure si enstrobem! (no ens vam pas trobar i això que hi vaig passar dues o tres vegades!)”, “Lliure” (el primer que m’enllesteix el missatge que havia deixat a mitges…), “VISCA!”, “Visca Catalunya, Vador!”, “Al 77 jo hi era; avui hi serà el meu fill. Tenim futur. Visca Catalunya!” (em respon l’amic valencià); “Visca!”; “Visca!”, “Em sap molt de greu no arribaré a temps, sóc al Sàhara. Visca Catalunya Independent!”, “Ara més que mai”, “Lliure!” (el segon queem completa el missatge), “Visca, visca, visca. Sempre endavant!”, “Lliure!” (el tercer!)…

Refot! Ni me n’he adonat i ja som a l’entrada de Barcelona. Tot d’autobusos ja anem enfilant cap a destí. Moltes senyeres i estelades als balcons i finestres. D’estanqueres de la selecció espanyola, també n’hi ha, als balcons i fins en un cotxe que he vist passar en direcció contrària.

I sí, ja som a Llúria-València, amb el vehicle aparcat al carril bus de Llúria (que forma part de les zones d’aparcament per als autobusos habilitades per l’organització). El xofer ha estat llest: l’ha deixat encarat ja perquè la sortida la puguem tenir més ràpidament. Quedem que a les 21.00h hem de tornar a ser en aquest punt, per tornar cap a casa; si no passa res… La palafollenca Plataforma pel Dret a Decidir ens ha donat el mòbil del coordinador del viatge, per a contactar-hi, si calgués. Organització: un deu!

Per València, fem cap a Passeig de Gràcia. Tot de gent fa el mateix. Senyeres, estelades, pancartes. Algun bar obert és ple de clients, ben equipats per a la manifestació. Tot just al passeig de Gràcia, un noi amb armilla carbassa ens passa adhesius amb el lema “Som una nació: nosaltres decidim!”. Als laterals del Passeig hi ha força gent. A la part central, no és ben bé fins a les cinc que s’hi comencen a col·locar els grups: els dels partits, sindicats, associacions d’immigrants, etc. S’han repartit l’espai entre Aragó i Diagonal. Falta una hora, som molts, però em plantejo encara si aconseguirem omplir el Passeig de Gràcia (ves per on, em surt allò tradicional del soci del Barça -tot i no ser-ne- que , guanyant per 4 a 0, encara tem que es podrà perder el partit!).

Amb la dona i una amiga decidim fer un tomb, primer fins al capdamunt, a la Diagonal i en acabat, cap a la capçalera, al carrer Aragó (?). Veiem com es van configurant els diferents “barris” de la manifestació: la CUP, EU, ICV, ERC, JNC, CiU… Per curiositat: on és (on era) el “barri” del PSC? No el vaig saber veure. De fet, tampoc vaig arribar a veure el grup d’ Òmnium (i bé que hi eren!).

Arribats a baix, delerosos de veure la gran senyera i la magnífica pancarta amb el lema: res. Deduïm que serà en aquell punt, perquè hi ha tots els vehicles de les ràdios ocupant la part central del Passeig i perquè també hi ha el cotxe de la guàrdia urbana que precidirà la capçalera…(?) Però, què hi fan aquells, més endavant? En efecte, la gent de Reagrupament s’ha col·locat Passeig avall, encapçalant ells la manifestació (si a les 6 de la tarda ningú no se’ls posa al davant, esclar). Al cap d’una estona, sento una dona que diu ben satisfeta: “en Montilla no encapçalarà res!”. M’indigno. Les males arts del PSC durant els dies previs a la manifestació i Presidència, bé es mereixerien això; però si la comissió organitzadora ha arribat a un acord, s’hauria de respectar. A mi, aquesta mena de rebentades no m’agraden (decisió presa: Reagrupament perd definitivament qualsevol possibilitat, de les remotes que ja tenien, que els pugui arribar a votar. Amb gent així, no hi vull saber res. Per molt que els del PSC i Presidència s’ho mereixessin). Però també opino que l’organització hauria d’haver tancat un bon espai al davant de la capçalera, per garantir l’avenç de la manifestació i donar projecció a la (les) capçalera (capçaleres). Els fets que posteriorment s’esdevindran, m’hi reafirmen. Com sabeu, una munió de gent va anar a raure al davant de tot i el tap ves descomunal, de manera que ni tan sols els periodistes radiofònics que ho seguien des de plataformes estratègicament situades, mai no vaig sentir que ho atribuissin a Reagrupament: devien quedar també engolits. Si volien protagonisme, el tret els ha sortit per la culata. Si volien ser el gra per a congriar una massa popular davant de la capçalera oficial, se’n van ben sortir.

Ves, l’amiga, la dona i jo, veient que som a baix de tot i que ja no queda gaire per a les 6 de la tarda, innocents, decidim anar cap amunt i, no sent de cap “barri” en concret, mirar de posar-nos en algun que ens hi trobéssim bé. Innocents! Arribar d’Aragó a València ha estat una odissea titànica. La part central del Passeig de Gràcia ja era plena i pel lateral (cantó Llobregat), costava molt de moure’s. Arribats a València, intentem agafar aquest carrer, amb la idea de pujar per Rambla Catalunya, cap a un punt més enlairat del Passeig. Res. No resistim la temptació d’estar apartats del moll de l´os i, a Mallorca, mirem de reincorporar-nos-hi. Ja son les 6 de la tarda i només de mica en mica, al cap d’una bona estona, aconseguirem ser a la part central del Passeig. Als laterals, no s’hi cap. Per sort, passa airet i estem a l’ombra. Aviat (?) hem de començar a moure’ns (innocent!). No pot faltar gaire, perquè la capçalera ja deu haver engegat la manifestació. Glop d’aigua. Em poso els auriculars i engego la ràdio (Catalunya Ràdio): valga’m Déu! Ens assabentem que, a quarts de set, el tap és monumental al davant de tot, que la cua a Diagonal arriba a Balmes i que a Gran Via el tap pot empitjorar, perquè ja hi ha força gent…