El meu 10J. Dinar, preparatius i cap a l’autobús

Avui, a casa dinem més d’hora. Ens hem fet pasta amb tonyina. Res, d’aquí a cinc minuts ens hi posem. Tot seguit, enllestir les quatre coses (preparar motxilles, agafar l’ampolla d’aigua, la gorra i crema protectora pel sol, etc). I a dos quarts de quatre serem a Palafolls: hora de sortida del bus.

Em diuen que l’autobús de Malgrat ha quedat ple i que hi ha altres veïns meus que s’han apuntat al bus de Palafolls.

Senyeres. Des que hi hagué acord amb la capçalera de la manifestació, a Malgrat s’ha començat a veure més senyeres. I avui, encara més.

Des d’ahir a la tarda, quan es conegué la sentència, no he pogut fer gaire res de bo, del que havia de fer. El cos m’ha demanat estar per la resposta a l’agressió. Tanmateix, aquest matí m’he llevat ben d’hora, perquè demà he de lliurar un article de cinema a una revista i, anant parant cada dues hores, per estar per la mobilització i desfogar nervis, he anat avançant. Per acabar d’adobar, un amic de fora em va venir a dur un grapat d’estelades, que les hi havien demanades uns amics comuns que viuen prop de Barcelona, i, esclar, al cap d’una estona, vaig trobar-me amb un altre amic, que me les va recollir: Mare de Déu, quin trafiqueig! I el telèfon, que no parava: la indignació per la sentència. I l’amic d’Onda, que em va venir a veure amb la dona, entre altres per parlar de la manifestació d’avui, a la qual (per descomptat) assistirà.

Banderes espanyoles. M’irriten; però alhora penso que és un signe extern de democràcia i tol·lerància. Que cadascú pengi el que vulgui. Que cadascú s’interessi pel que vulgui. Tot i que els que la pengen per alguna cosa més que el futbol, tenen magistrats, jutges, filles de guàrdia civil i militars que comparteixen amb ells un mateix sentiment d’identitat i ens prohibeixen i coaccionen legalment perquè nosaltres no poguem sentir la nostra, d’identitat. Sobretot, que a cap cap calent se li acudeixi respondre a cap provocació espanyolista, ni manifestar-se de cap altra manera que no sigui pacífica, democràtica i lliure.

Apa, vinga. Que aquesta tarda sumem. Sumem participació. Sumem crits. Sumem protestes. Amb respecte mutu. Per Catalunya. Per dignitat.

Som una nació: nosaltres decidim!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *