Des d'aquí

Un blog de Salvador Montalt

Publicat el 29 de juny de 2010

Sentència del Constitucional: polítics, premsa, poble

Val la pena esperar que disposem del text de la sentència del Tribunal Constitucional. Allò que tindrà efectes jurídics és el que posi la sentència. Tanmateix, ahir i avui la premsa i els polítics estan fent el que han de fer.

Ahir vespre vaig anar seguint com tractaven la notícia els webs de diversos mitjans de comunicació. I, en veure com s’anava a una apreciació cada cop pitjor, els temors se’m van confirmar. Més o menys l’esgraonat va ser (en general): primer, la noticia (hi ha sentència!); després, “no és tan dolenta com ens temíem”; al cap d’una estona, “retallada, estisorada, etc”. Nació i llengua semblava que quedaven al text; en el primer cas, amb afegitons de la retòrica constitucional post-franquista (“la indisoluble unidad de la nación española”), i, pel que fa a la llengua, deixant el català com a llengua normal, però no “preferent” a les administracions i mitjans de comuniccaió públics. Però després ja se’ns advertí que, pel biaix de la interpretació d’altres articles, la llengua (per exemple) pot quedar rebaixada a idioma de segona categoria. I, de mica en mica, se’ns fa saber la magnitud de la tragèdia, un cop s’han analitzat els articles “reinterpretats” i, tot i que no se’n coneix la “interpretació” que en fan els 10 espanyols sense pietat, se’ns remarca per on poden anar els trets. I la tragèdia apunta que serà de gran magnitud. Perquè allò que posi la sentència és el que tindrà efectes jurídics, i no pas ni les notícies d’ahir o avui, ni les declaracions institucionals.

La premsa, doncs, està fent el que ha de fer. Informar, opinar via editorial i donar veu als que tenen opinió. Cada mitjà, amb el seu bagatge ideològic.

I els polítics, començant pel president de la Generalitat, miren de trobar una resposta i enfocar una superació de l’atzucac, atents alhora a la seva particular estratègia electoral. Em fa l’efecte que la indignació de Montilla és sincera i que la seva crida a la serena mobilització popular n’és una expressió ben clara. No obstant això, em temo que els partits autonomistes (tots) aposten pel desfogament catàrtic, per la gestualitat estètica, sabent que el camí per on tiraran serà el de l’eterna, esgotadora, poc rendible negociació, via lleis i “compensacions” amb els diferents governs de Madrid.

També els militants i mitjans independentistes estan jugant la seva carta des d’ahir al vespre. L’ocasió és clara. L’argumentari, servit en safata. La voluntat expressada a les urnes pel poble català ha estat retallada pels 10 espanyols sense pietat, reflex i expressió dels dos partits espanyols majoritaris.

I el poble? Alguns, deixant anar les nostres per la xarxa. D’altres, seguint atentament els mitjans de comunicació. Uns altres, de ben segur, passant-ne del tot.

Cal esperar que es publiqui la sentència i sapiguem exactament com queda la cosa. I dir-ho. I reflexionar-hi…

Els autonomistes es faran còmplices, mal sigui a desgrat, d’un sitema que faci mal el poble de Catalunya? Els independentistes actuaran de manera oportunista atiant l’agitació, en lloc d’aprofitar l’avinentesa per fer avançar de debò el conjunt del nostre poble? El poble tindrem la dignitat que escau als pobles lliures? Els mitjans de comunicació,  al servei dels grups econòmics que els aguanten, es posaran del costat de la justícia i la veritat?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desdaqui | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent