Fonètica en castellà per als pobles catalans, a Rodalies

Porto una temporada que agafo el tren més sovint del que era habitual i segurament per això, em vénen ganes d’escriure apunts sobre Rodalies. Aquest d’ara, però, l’hauria d’haver escrit ja fa temps.

A les estacions de la línia R1, si més no les que cobreixen el trajecte Barcelona-Blanes, quan els altaveus anuncies origen i destinació dels trens ho fan identificant fonèticament les localitats en castellà. L’Hospitalet de Llobregat o Blanes sonen exactament en castellà, tant quan la locució és en català com quan la locució és en castellà. Això, a part d’un error blasmable, diria que voreja la il·legalitat: o no és que, estatutàriament, la denominació de les localitats a Catalunya ha de ser en català? I la fonètica, no forma part de la llengua?

“Travessar” les vies del tren o “creuar-les”

“No creuin les vies” diuen pels altaveus a Rodalies de Catalunya. No sé perquè no diuen “No travessin les vies”. Quan ho fan en castellà no diuen pas “No atraviesen les vías”. Tant poden fer servir “creuar” com “atravesar”, però així com en castellà cal dir “cruzar”, no entenc perquè en català no diuen “travessar”. Al meu poble sempre hem parlat de “travessar les vies” i no de “creuar-les”.

En desacord amb Vilaweb: “Joan Carles I” i “Felip VI”

Vilaweb s’ha posat a anomenar el rei d’Espanya, Joan Carles I, com a “Juan Carlos I” i a l’hereu, “Felipe VI”. I l’argument és que en un munt de llengües romàniques i no romàniques han mantingut el nom en castellà.

No sóc filòleg i ja s’encarregaran els experts a discrepar-ne o a manifestar-s’hi d’acord, si és el cas. Tanmateix, no puc estar-hi d’acord, per la més elemental coherència.

La reina d’Anglaterra és Isabel i el seu hereu, Carles. O és que ara passarem a dir-los “Elizabeth” i “Charles”. Certament, en anglès és com es diuen realment; però hi ha una tradició, absolutament viva, de catalanitzar el nom de reis i papes.

La gent no anem dient, tot parlant en català, el rei “Juan Carlos”, com no diem “la reina Elizabeth”. En canvi, sí diem, en l’anglès com ens surt, David Beckman, Michael Fassbender, Joan Baez… A ningú no se li acudiria catalanitzar fonèticament David Beckman; ni parlar de Miquel Fassbender; ni traduir com a Joana Baez… I tanmateix, parlem i escrivim dels monarques, els prínceps, princeses, infantes… catalanitzant-los el nom.

Vés a saber per què en les altres llengües han canviat la tradició. Ja s’ho faran! A veure si encara resultarà que hi ha algun “tòpic hispà” que hi intervé i se’ls fa el joc…

No té sentit canviar un costum lingüístic vigent, vivíssim en tots els registres,  a casa nostra. I, a mi si més no, no em val la pena ni tan sols per a pretendre establir distància amb els personatges. La llengua, per mi, no pot ser moneda de canvi polític, en cap cas. Ni l’eufòria pel procés sobiranista no em farà renunciar a una valor viu de la meva llengua.