Malgrat. Can Palomo (encara). No entenc res ni de Patrimoni ni d’Urbanisme; però com a malgratenc tinc la meva opinió, o més ben dit, miro de fer-me’n una opinió, escoltant i llegint tant els que estan a favor com els que estan encontra de l’Acord entre l’Ajuntament i, per entendre’ns, la família Vázquez. Amb la màxima consideració i respecte per a tots (tots!), en segueixo raonaments, arguments, publicacions, reflexions… Jo continuo dient que, d’una banda, no m’agrada que s’hi construeixi pisos, que a més enclotaran la casa, i, per altre cantó, em sembla que potser ha estat la manera pragmàtica de salvar, si més no, la masia de Can Palomo. Però permeteu que remarqui ara tres punts que, em sembla, focalitzen la polèmica/debat/qüestió ara mateix:
Pregunta formulada: si la finca (o finques, que en total en són 4) hagués (haguessin) estat “catalogada (catalogades)”, l’Ajuntament hauria pogut negociar-ne l’adquisició amb millor condicions? Hi ha qui em diu que sí i qui ha escrit que no és gens clar, posant d’exemple el cas de la Torre de la Vídua Sala, que, tot i estar catalogada, es va haver de pagar a gust i ganes, en comprar-la.
La granja. Mentre que la casa se salvarà, amb l’Acord, la granja, no. I diuen que la granja té valor patrimonial per a Malgrat. La pregunta que em faig, al respecte, és: justificaria aquest valor patrimonial que l’Ajuntament en pagués, per exemple, el 1.300.000€ que costava tot inicialment? D’una banda se’m contesta que sí o que, catalogada se n’hauria hagut de pagar menys; per altre cantó, se’m respon que aquest valor patrimonial no és pas superior al que tenen altres cases del casc del Malgrat del segle XX, on s’entrava el carro, hi havia les corts dels animals, s’hi conreava… Si bé, els contraris a l’Acord, potser valent-se de les agradables experiències dels 2 Barretina Sona d’Estiu, repliquen que a Can Palomo s’hi podrien fer concerts i altres actes culturals.
A veure, la Comissió de Patrimoni i Història, de Malgrat, no és cap organisme consultiu regulat per a intervenir en qüestions d’Urbanisme; però potser hauria estat bé consultar-ho amb aquesta gent del poble ben interessats i moguts pel tema, encara que em temo que, si es feia, s’hauria perdut la discreció amb què es duien les negociacions Ajuntament-Vàzquez i que ben probablement, la cosa s’hauria inflamat políticament abans de tancar l’Acord. Havia d’haver estat així? Potser els d’Urbanisme de la Casa de la Vila no hi van ni pensar (ves a saber!). De debò que és una qüestió que em sap molt de greu, perquè entenc a uns i altres i sé que estan respectivament molestos. La cosa fa pensar.