PUIGSACALM: DE JOANETES A COLL DE BRACONS.
Hem decidit anar a terra de remences, atrets pel que fou la primera revolta organitzada de pagesos que va aconseguir que una disposició reial abolís la servitud de la gleva que els obligava a no poder abandonar ni el mas ni les terres. La Garrotxa, part del Ripollès, Osona i la Selva foren les terres on la sublevació fou més important i el Puigsacalm una de les muntanyes més singulars d’ aquest territori. El topònim té un origen pre-romànic i és molt estès per diferents indrets del nostre país – Pla de la calma , Roc de la calma, Calm agre -, amb un significat que trobem adient en el lloc on es emprat. Segons Joan Coromines significa, “altiplanície”, “plana alterosa i aglevada dalt d’una muntanya”. Sortim de Joanetes a dos quarts de nou del matí, en direcció a ponent. No hem de prendre el camí que va per les Olletes sinó un altre que ens portarà primer al Puig de Sa Devesa i després al Puig del Soi. Seguirem per la carena fins trobar un gran rocal anomenat Barret o Bolet. El camí de l’ esquera ens portaria a la canal dels ganxos. El de la dreta a la Canal Fosca, a través de la qual arribarem a Santa Magadalena. Es tracta d’ una pujada molt entretinguda i ara relliscosa per la pluja caiguda durant els darrers dies. Com que es troba molt ben equipada, arribem a dalt sense cap problema. Baixem a l’ermita i refugi del mateix nom, per endinsar-nos a través d’un magnífic bosc, humit, farcit de falgueres i boixos que amb pujada constant ens porta al Puig dels Llobs i finalment al Puigsacalm. Les vistes són esplèndides i el Pirineu avui ens sorpren amb un gruix de neu molt important. Quan decidim continuar cap el Coll de Bracons, comença a plovisquejar. Des dels Rasos de Menter i la Font Tornadissa, entrem dins l’obaga d’un bosc de faig on, cau una petita pedregada. Arribem al Coll de Bracons a un quart de dues i tornem a Joanetes per l’ antiga carretera. Quin país!