JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

CAVALLS DE VENT.

3
Dels deu que sortiem del refugi del Rebost a les  set del matí del passat dissabte,  només quatre ( L’Alfons, l’ Aina i els dos David) arribaríem a fer la volta completa en el temps previst de trenta-sis hores. El primer dia fou llarg i dur, sobre tot durant la tarda per les gairebé quatre hores d’intensa pluja amb pedra i llamps inclosos, que ens van deixar a tots mullats. La nota positiva l’immillorable servei en el Refugi del Rebost en que tot foren atencions, (gràcies Anna!). La negativa  fou la nit passada al Refugi de Prats d’ Aguiló en que fou tot el contrari (esperem que la FEEC hi posi aviat remei), amb uns guardes – al menys els que tractarem amb nosaltres -, molt poc professionals. Pel que fa a la llarga jornada de camí , dir que la pujada al Niu de l’Àguila fou més o menys el que tots esperàvem. Els isards estàven a Comafloriu  esperant-nos i en dos hores i trenta minuts érem tots a dalt.  Després, l’anada cap el Serrat de les Esposes  fou més llarg del que esperàvem, si bé la bellesa del paisatge ho va amorosir bastant i la visió d’una parella de trencalós a la proximitat de les Penyes Altes del Moixeró ens va captivar especialment. L’anada cap el tercer refugi, Cortals d’Ingla, fou el primer presagi que ens mullaríem i molt fins a Prat d´Aguiló, com així va ser. El fang es feia relliscar i per tant van haver caigudes, trencament de bastons i com hem dit abans una benvinguda al Refugi  de Prat d’Aguiló per oblidar. Tot i que el primer dia em veia amb forces per acabar el recorregut, la incómoda nit de dissabte, afegit al cansament i la convicció que no volia ser un destorb  pels que volien fer  la volta en trenta-sis hores, em va fer optar per abandonar just a l’arribar al Refugi Estasen a sota del Pedraforca. Ho vaig fer acompanyat per en Dani. Com a mínim hagués arribat al Refugi de Sant Jordi, però sabía que si  continuava, no hi hauria sortida fins el final. Dels vuit que quedaren, en Xavier, l’ Antonio , la Marta i la Mar ho van deixar córrer a Grèixer, quan ja tenien a tocar el final. Els quatre finalistes ho feren a  temps de complir l’ objectiu que ens haviem marcat. Com que la muntanya  no es mou de lloc, serà millor intentar-ho en una altre ocasió, amb un mímin de tres nits i triant prèviament els refugis a on pernoctar. Un d’ells,  asseguro i recomano, serà el del Rebost.      

III TRAVESSA D’ ULL DE TER DE LA COLLA QUIN PAÍS!.

0
El que va començar com un motiu per a retrobar amics i coneguts amb qui fem muntanya al llarg de l’ any, enguany s’ ha consolidat com una activitat en el que tothom hi es benvingut. Cada edició tenim mes pluralitat de participants. El nucli de la colla continua i els que fallen un any, repeteixen l’altre, o són substituïts per nous participants. Els de Camprodon, que no fallen mai, els recollim com sempre a la rotonda de la Font del Forcarà. En Joan Vila i els amics del GMVC, són els millors guies d´un territori que coneixen  pam a pam. En aquesta ocasió volíem fer una passejada més tranquil·la, que las dels dos anys anteriors. Per això varem triar anar d’Ull de Ter a Molló. Per fer-ho al gust de tots, hem deixat que els nostres”runners”, fessin una volta mes llarga, pujant al Pic de la Dona, per la Xemeneia, quedant que ens retrobaríem en un punt indeterminat de la carena. La majoria hem

optat per pujar cap a  la Portella de Morens, i des d’aquí fer els cims de Coma Armada, La Llosa, Portella, Roc Colom i Costabona, on hem estat atrapats pels amants del “trail”. De Baixada cap a la Collada Fonda, hem trobat el GR-11 i després de fer la volta al Puig Sistrà, arribar a la Collada de Fembra Morta, on hem dinat per després continuar fins a Molló. Un dia amb temps assolellat i calurós, amb la presència permanent del Massís del Canigó quina panoràmica hem gaudit durant tota la travessa. 

RAMON MANENT: IMATGES ÍNTIMES I GLÒRIA A LES SANTES.

0
L’exposició que any rere any es fa a l’Ateneu, s’encarrega per la Comissió de la Festa Major un any abans a un fotògraf local de prestigi. Aquesta vegada la comanda fou  rebuda per en Ramon Manent, donant-se la coincidència que el conegut fotògraf fa dos mesos i escaig  ha estat nomenat patró de la Fundació Iluro com a membre de reconegut prestigi. Suposo que la coincidència  donarà per tot tipus de comentaris,  però el cert  és que el  prestigi professional  d’en Ramon esta fora de dubte i se l’ ha guanyat a través d’un continuat esforç. Com  que fa més de quaranta anys que el conec – i ja exercia de fotògraf -, he pogut admirar l’ evolució del seu treballs. Comparteixo l’opinió dels que afirmen que és un dels millors fotògrafs d’art de Catalunya. Quedi clar que estem parlant d’un grup  de professionals  restringit i limitat. En Ramon  treu “suc” a  la festa major mataronina, trobant la vessant més íntima  i personal, suposo que per això l’ exposició l’ ha anomenat: “Imatges íntimes, glòria a Les Santes”. Manent  capta  la cuina de “Les Santes”, ja que com a bon coneixedor de l’esdeveniment, sap plasmar  amb sensibilitat suficient i bona capacitat observadora els millors punts de vista, d’aquest amor recent i encara adolescent dels mataronines i mataronines a una festa que, només en democràcia, ha estat finalment recuperada i popularitzada . A l’exposició hi podreu contemplar des de fotografies impreses sobre lones fins a centenars de fotos mostrades en quatre pantalles, on molts mataronins intentaran trobar-s’hi en els propers dies. Són fotografies d’un espectador que renuncia a ser neutral i com a bon mataroní  esdevé un membre actiu de la festa, donant fe de tot el que passa davant seu. Si ho aconsegueix amb facilitat, és simplement  perquè ell estima tant allò que fotografia que fa arribar a través de la imatge  la mateixa intensitat que qualsevol mataroní viu l’ acte festiu. Les  imatges de Les Santes, mostren la sensibilitat d’un fotògraf  professional  que capta, la riquesa i l’espai de trobada del tots els mataronins.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

BLANC/VERMELL.

0
Publicat el 24 de juny de 2013
RECTANGLE VERMELL: Foc, sang, terra, vida, secret, misteri, ànima, cor, ritual, ardor, bellesa, força, combat, joventut, amor, esperit, noblesa, passió, saviesa, intensitat, calor, besada, immortalitat, flama, caliu, gernació, crits, avellanes, foscor, espires, renills, ferro, bullícia, migdia, cavalls, festers, capvespre, música, fusta, tambor, set, abraçada…
CREU BLANCA: Llum, puresa, renaixement, carrerons, anís, absència, silenci, llàgrimes, arena, somni, abstracció, suor, lluna, revelació, cendra, aigua, be, ermita, tendresa, estels, solitud, memòria, pell, nit, camisa, alè, alba, fum, esperó, poble, flabiol, pols, mirall, glops, molí, batec, flaire, reflex, gest, dolces, càntic, calç…
RECTANGLE VERMELL I CREU BLANCA: Secret i memòria, ermita i combat, joventut i cendra, gernació i solitud, bullícia i silenci,  immortalitat i pell, besada i esperó, migdia i lluna, crits i pols, reflex i capvespre, intensitat i tendresa, sang i revelació, vida i absència, caliu i aigua, ritual i abstracció, esperit i renaixement; avellanes i glops, molí i foscor, misteri i batec, terra i alè, càntic i bellesa, alba i calor; be i noblesa, arena i set; carrerons i fogueres, amor i gest; puresa i renills, llum i passió, ferro i anís, força i llàgrimes, suor i música, camisa i abraçada, ardor i flabiol, calç i fusta, somni i saviesa, mirall i cor, tambor i flaire, estels i cavalls, nit i flama, dolces i espires, foc i fum, ànima i poble…

Maite Salord.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

ENYOR DE CIUTADELLA.

2
Publicat el 14 de juny de 2013

Sempre quan arriben aquestes dades, hi ha qui amb delit em pregunta si tornaré enguany a Ciutadella durant les festes de sant Joan. No responc amb claredat. Els hauria d’explicar que no puc tornar a un lloc d’on – naturalment en sentit figurat -, no he acabat de marxar mai. Fa  una colla d’anys que el meu alè s’hi va quedar per sempre. Si la resta de l’any, el cós viu al continent, ho fa orfe de la part  més immaterial i eterna  que és diu tenim els  éssers vius. És possible que un dia amb fort vent de tramuntana, s’hi va quedar per baixar  barrancs, resseguir cales i  penyals, aprofitant el dies de calma per ser testimoni mut dels canvis cromàtics del paissatge menorquí. Cos i consciència, només es retroben durant la tercera setmana de Juny. Traginar aquesta dualitat té el seu cost personal. Hi ha qui ho  veu com un esnobisme tronat  i forassenyat, amanit per un pancatalanisme frívol que els més crítics  diuen  allunyat de la realitat illenca. Allà ells amb la seva ignorància  nacional.  Diré altre vegada, el que hi veig darrera la singularitat de sa festa: Arrelament i retrobament al bell mig del solstici d’estiu. Tradició i sentit de pertinença, amb el valor afegit d’ús espontani, obert, lliure  i multitudinari de l’espai públic, que per definició és de tots sense cap exclusió, sempre que es faci amb  el més absolut respecte a la història. La festa és de tots i per a tots,  el que assegura una gran capacitat de resistència al pas del temps i per tant de trascendència.  És ben curiós, que similars fenòmens festius els trobem en els quatre punts cardinals de la nostre geografia nacional. Serà per això que, tot i els ensurts, resisitim  tan bé com a col·lectivitat nacional?. Si aneu a Sant Joan a Ciutadella de Menorca, hi  trobareu fogueres (“els festers”), si en sabeu ballareu jotes i veureu la bandera vermella amb la creu de Malta que presideix la desfilada de caixers. Podreu participar amb ganes en els  caragols, fent-se evident quin és l’animal més adorat a Menorca. Però  sobre tot,  confirmareu el significat d’ una identitat compartida que identifica i traspassa aquest testimoni cultural de generació en generació. Aquí és on crec que hi la clau per entendre perquè és sa millor festa.

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

FINAL DE LA PRIMERA PART.

0
Publicat el 7 de juny de 2013
Tal vegada com en el futbol, ens trobem al final de la primera part. Hem passat l? equador de l?actual  mandat municipal i a  Mataró, no hem avançat gens  ni mica en l’ assoliment d?un pacte de govern que sigui el més majoritari possible. El pacte de ciutat fou avortat des d’un primer moment  per l’obstruccionisme opositor del PSC  i la sociovergència per l’ actitud d’un dels sectors dels socialistes locals.  Ara,  l’embolic organitzat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat amb la segona línia de l?escola Josep Coromines, ha estat  manipulat pels que no volen cap acord, per treure’n profit polític intentant així erosionar la popularitat a l?alça de l’Alcalde Mora, guanyada en la batalla defensant els afectats per les preferents. Amb el frustrat intent de mostrar que hi ha una possibilitat d’alternativa, els que encaren romanen tocats per la pèrdua de l’ Alcaldia,  han intentat mantenir un pols
personal amb el primer edil,  que poc té  a veure amb l? interès de la ciutat ni amb les raons dels pares   afectats, fent-se vistoses fotografies amb qui de cap manera els convenia. Al començament del mandat, CIU va cometre la mateixa errada, però ben aviat va adonar-se que algunes imatges que anunciaven un possible acord amb el PP, l’empenyien al desastre i van saber reaccionar a temps.  Hi ha qui encara no s’ ha adonat que teixir certes aliances, encara que
siguin conjunturals, pot perjudicar-lo encara més, per la poca traça d?anunciar allò  que hi ha alternativa,  quan els fets, ( la urbanització del Sorall o del Corte Ingles, l?afer del Restaurant del Tecnocampus i el contracte amb Focsa per la brossa) demostren tot el contrari. Puc comprendre les “dificultats” objectives i personals per a formalitzar un pacte raonable entre els dos únicsgrups que sumen majoria, però ja es hora que algú els hi comenci a fer entendre  que aquesta és una qüestió que traspassarà  aquest mandat. El futur que ens espera, si abans no hi ha cap daltabaix, és que el proper consistori sigui encara  més plural del que tenim  ara.  Dintre de dos anys, l’ espai central  que han ocupat a Mataró, CIU i el PSC, s’ empetitirà més. El PP retrocedirà, mentre que és molt possible  que IC  – si  finalment s’esmena amb un cap de files més ordenat -, i la CUP creixin. No seria cap novetat que  ERC  retornés a la casa Gran i que Ciutadans ocupés plaça  en el saló de Plens.  En resum: més grups, més pluralitat  i més divisió del vot. Sembla doncs raonable que el gran
acord  –  si voleu amb algun afegit  de tarannà similar -, s’hagi de començar a
preparar ara. Naturalment amb independència de qui quedi primer, que això en democràcia ho  decideixen els electors.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

QUEDAR-SE EN BLANC.

2
Publicat el 21 de maig de 2013

Hem deixat el vehicle a l’aparcament que hi ha al costat esquerra de la carretera que mena al Coll de Pimorent (1.920 m), poc  abans d’arribar-hi. Només sortir del cotxe ens calcem les raquetes, ja que la nevada dels darrers dies ha estat important i la neu la tenim a tocar. Caminem vers ponent pel que ens sembla és la ruta, ja que la boira ens impedeix qualsevol visibilitat. Tot es blanc, molt blanc. Suposem que a mà esquerra  hi han les instal·lacions d’esquí , però no les veiem. Al cap d’una hora i escaig de suau pujada ens adonem que hem anat massa cap a  ponent. Tot i així continuem sense tenir cap perspectiva de cap on anem.  A l’ hora i mitja, decidim donar mitja volta i tornar al lloc d’ orígen seguint les traces de les raquetes.  Tot plegat ha servit per una passejada amb raquetes pels voltants de la Vinyola  un vint de maig blanc, que és l’únic que hem tret de profit de la jornada.

LA TEMPESTA PERFECTA.

0
Publicat el 18 de maig de 2013
El temps no acompanya, ho constato avui que en desperto envoltat de neu pensant que es donen les condicions perquè tot acabi amb la tempesta perfecta. Hi ha desencís, desesperança, emprenyament , fatiga i cansament, en una primavera de clima entretingut. L’ enèmic es poderós i preten que la nostre capacitat de resistència comenci a minvar. Els atacs en tots els terrenys, no només econòmics, sinó culturals, linguïstics i de convivència ens estant amenaçant per totes bandes. Hi ha un cert desconcert, però ens cal reprendre la iniciativa. I avui, cosa del temps, es hora de reemprendre el camí, posar bona cara al mal temps i afirmar que ja n’hi ha prou. No hi ha Werts, ni “lapaos”, ni expulsions, ni delegades del govern que ens puguin aturar. Davant de l’ofensiva de l’ estat, ens cal donar-hi la volta i fer nostres les paraules de l’Oriol Junqueras:?Volem tothom perquè són els nostres i si els estimem voldran ser dels nostres i, amb nosaltres, voldran guanyar?. Les condicions perquè hi hagi la tempesta perfecta ja estan donades només ens cal voluntat, ganes de supervivència i una alta dosis d’intel·ligència col·lectiva. Si ho fem així ens en sortirem i guanyarem.

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

FUNDACIÓ ILURO.

0
Publicat el 23 d'abril de 2013
El passat divendres a les dotze del matí, es va constituir a la seu del Departament d’Economia i Coneixement del Govern de Catalunya, la Fundació Iluro. Ahir, dilluns 22 d’abril, vàrem poder celebrar la primera reunió de patronat de la nova Fundació  que té com a finalitat la d’administrar els fons per obra social de la desapareguda Caixa d´Estalvis local. La nova Fundació desenvoluparà, fomentarà, promourà i divulgarà tota classe d’actes i esdeveniments culturals, artístics, científics i social centrant les seves activitats en el manteniment i consolidació  dels actuals equipaments. Fa aproximadament nou mesos se’ns va demanar col.laborar en  fer possible el manteniment d’aquesta important obra social que tants dubtes generava sobre les possibilitats de  supervivència, per raons del tot conegudes. El primer que calia fer,  era assegurar que es pogués fer de la millor manera possible. Han estat molts els mataronins que ens han ajudat a fer  possible el que ara és realitat. Els nous patrons haurem de fer molta feina. Fins ara hem superant tot tipus d’entrebancs, pel que tenim motius per ser  optimistes.  Avui que és Sant Jordi correspon celebrar el que se’ns dubte és una bona notícia per la ciutat.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

LA ÚLTIMA!.

0
Publicat el 15 d'abril de 2013
Hem anat a fer la última o la penúltima, que mai se sap,  baixada a l’estació  nord catalana dels Angles que finalment va tancar ahir diumenge. No em pensava que de nou del matí a una del migdia la neu estaria en tan bon estat. Neu dura, però amb condicions,  a primera hora i primavera al migdia. Bona companyia per a millorar la tècnica i per a probar els esquís que ven en Quim, dels que he pogut confirmar la qualitat. Queden obertes a partir d’ aquesta setmana pels voltats de la Cerdanya, només la Molina, Masella i Pas de la casa. Potser encara podrem fer un altre lliscada!.      

ROCA I EL CÀLCUL POLITIC.

0
Publicat el 9 d'abril de 2013
El prestigi de Miquel Roca com a advocat està fora de  tot dubte i no quedarà en entredit per haver acceptat la defensa de Cristina de Borbó. Això no impedeix que bona part del catalanisme polític és faci la pregunta sobre si aquest encàrrec, més enllà de les raons estrictament professionals, amaga un cert càlcul polític de les dues parts implicades en aquest encàrrec. La casa real, ha escollit algú voluntàriament retirat de la baralla política des de fa anys i que no té cap lligam amb els principals partits espanyols. No ha estat però una elecció neutral, atès que Miquel Roca  fou un dels redactors de la constitució i abans de retirar-se de la política parlamentària, havia estat secretari general del principal partit nacionalista català, essent dins de CDC, el principal exponent del sector més partidari de participar en la governabilitat de l’estat, havent encapçalat un intent fallit d’organitzar el centre reformista espanyol des de la perifèria i amb una visió més polièdrica i plural del “nou” estat constitucional. La monarquia ha triat advocat pensant amb el prestigi e l’advocat, però  també amb ganes de fer veure que qualsevol joc contra l’actual monarquía pot fer entrar en crisis l’actual marc legal, intentant trobar aliats entre als qui encara veuen en Miquel Roca una garantia  per impedir qualsevol trencament i amb la intenció de deixar deixar en evidència  als qui volen aprofitar el cas per carregar-se la monarquia, amb el missatge “monàrquic” que poden portar a una situació, des del punt de vista territorial, pitjor. Un avís per a navegants dirigida als sectors més moderats dels nacionalismes perifèrics i de la esquerra i la dreta espanyola,  a qui el rei recorda allò de jo o el  caos,  que tant bé li va funcionar durant la trancisió. De ben segur que l’advocat Roca, murri com és, va entomar l’encàrrec sospitant les intencions del monarca, però valorant que com essent un dels autors del text constitucional vigent i d’una manera de veure el catalanisme més a prop de Cambó que de Macià, fent també  el seu càlcul polític, li va semblar de més interés defensar el que encara pot quedar en peu de la seva experiència, trajectòria i herència política, d’allò que necessita el país d’un dels seus lletrats de major prestigi.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

MONTSERRAT SKYRACE 2013.

2
Publicat el 8 d'abril de 2013
L’Alfons em va proposar que l’acompanyés enguany  a fer la “Montserrat skyrace”. Ho vaig acceptar amb la condició que mentres ell corria el tram llarg jo faria “xino-xano” el curt. No havia estat mai a cap cursa de muntanya i no em veia amb possibilitats de fer un bon horari. El tram llarg puja  des de Monistrol a Santa Cecília , fins arribar just a sota de la canal de Sant Jeroni, per on s’ arriba fins el cim, per després anar per sota la Serra de les Lluernes i  en diagonal  fer mitja volta cap a Santa Cecília i després d´un petit tram pel costat de la  carretera del Monestir, agafar la baixada dels Matxos fins Sant Benet i pel camí de l’àngel anar de tornada a Monistrol. El tram curt puja a Santa Cecília pel PRC-19 i es comparteix amb el recorregut llarg. Passa pel costat del Piteu, fins l’emita romànica i altre vegada comparteix amb el tram llarg, la forta baixada fins el lloc de sortida. He optat per fer els dotze quilometres de cursa i sobre tots els sis cents metres de pujada amb molta calma. Quan he arribat a la meta, he aprofitat per menjar l’entrepà i veure l’entrada dels “runners” que feien el tram llarg i copsar des de dins, l’ambient tant especial i singular dels participants de curses de muntanya.