Per estimar el país cal coneixe’l!. He seguit el consell fil per randa, doncs no hi ha millor escola de patriotes que trepitjar el territori. No sé que hagués estat de la nostre generació sense l’escoltisme, les entitats excursionistes, corals, orfeons, castellers, ateneus, casals parroquials, els grups de cultura popular i tants d’altres. De seguida vam aprendre que qui manava ens deia un cosa, però la realitat ens ensenyava un altre de ben diferent. De petit, trescant per les muntanyes, sobre tot per Ull de Ter i la Vall de Camprodon, vaig començar a conèixer el país. A casa l’avi , remenant calaixos vaig saber d’ un altre “avi” que havia estat President de Catalunya. Al descobrir-ho se’m va fer evident que no sempre haviem estat un poble de perdedors. D’en Quico Sabater, que algú avisaria si no aturava la darrera entremaliadura. De Jordi Pujol, quin nom es repetia pintat a les pedres del camí d’Ull de Ter a Núria. A l’Agrupament Escolta (Santa Anna, Abad Dorda i Setúria) cantaven cançons d’un país que se’ns negava ( “Senyor no deixis sense empar el vell país on jo naixia…”). Amb els anys he confirmat el que deia el meu oncle: No hi ha millor manera de forjar un patriota que portar-lo al cim més proper. Enguany tot i les diferències de context, fent aquesta travessa amb la més petita, estic segur que l’ ajudaré a conèixer i estimar el seu país, començant per les muntanyes que van veure néixer els seus avis. Iniciarem la sortida al Refugi d’Ull de Ter on farem la primera nit. L’endemà, dilluns primer d’agost, pujarem al Gra de Fajol i acabarem al Refugi de Coma de Vaca on pernoctarem. El tercer dia, camí d’enginyers fins a Núria. I el darrer, pujarem al Puigmal i baixarem a l’Alta Cerdanya, final de trajecte. Espero i desitjo que sigui pels dos un bon començament de vacances.
Quina envejaaa!! I tant que ho serà!! A disfrutar de la travessa!! Ojala poguès venir!!! 😉 quin país i quins Suri’s!!