JORDI SURINYACH

Kilian Jornet, muntanyenc esportista i persona admirable per molts motius,  a l’ entrevista  que li feien fa uns dies  al  “9 Nou”, es contradeia. Després de definir-se  ideològicament com un ecologista d’esquerres i lloar l’anomenat “Procés constituent”,  quan se li va preguntar sobre com veia la retirada de la candidatura de Barcelona als Jocs d’hivern, va tenir una resposta, que intentant deixar content  a tothom, no s’adeia gens ni mica amb el posicionament personal que havia explicat abans. Era d’ esperar un  discurs diferent i alternatiu, sobre tot després de veure quin havia estat el final de la candidatura Barcelona Pirineus 2022. Si Kilian Jornet, donava com a  principal raó  per a no fer-los la crisi econòmica,  una raó similar -encara que per motius diferents -, al que havia dit el PP de Barcelona, l’ Alcalde Trias afirmava que no es donaven les condicions ni el consens polític per guanyar el 2022 i proposava treballar per aconseguir l’Olímpiada blanca del 2026.  Ningú ha dit, que a part dels alcaldes de la Cerdanya i les federacions d’esports catalanes  afectades, no ha existit al país un gruix important de  gent entusiasmada per la possibilitat d’organitzar aquests jocs i ja se sap, que sense suport popular una proposta d´aquestes característiques no pot avançar. Hi havia també en la proposta més inconvenients que avantatges: Els perjudicis, també econòmics, que suposarien pel Pirineu l’ impacte ambiental real d’un esdeveniment d’ aquestes característiques; L’ l’increment del deute públic que es generaria i finalment  la paradoxa que suposava la possibilitat de manca d’un clima idoni per assegurar la presència de neu el que  resultaria ben curiós en un jocs d’Hivern. Crec sincerament que només Andorra, amb el concurs, beneplàcit  i col·laboració dels seus veïns, treurie’n profit per a tots, sense que s’ hagués de lamentar nous desastres ecològics, encara que només fos perquè al principat a hores d’ara  ja s’han  fet tots i per contradictori que sembli, un jocs em podría esmenar alguns. El debat que ni tan sols s’ha encetat amb la retirada  de la candidatura de Barcelona, sí que s’ ha fet en altres indrets.  Aquests dies hem sabut, que en una zona alpina econòmicamet potent com Baviera, amb Munic de Capital, la força d’Alemània a darrera i que té un compatriota presidint el COI, no ha estat suficient per a que la ciutadania  hi dones el seu suport. Un projecte que, segons els seus promotors, hauria de reforçar l’economia i la influència de Munic i Baviera,  quan ha estat posat a votació han guanyat els que defensaven el no per raons principalment mediambientals. Els que defensaven el “NO” han estat  grups ecologistes, bona part de la societat civil i  partits minoritaris com Els Verds i l’Esquerra. El  “SI” estava ben representat per la democràcia cristiana i la socialdemocràcia alemanya. Doncs bé, els bavaresos han decidit amb el seu vot que no es farien. Que hagués passat a Barcelona?. No ho sabem, però es fàcil  concloure que uns Jocs d’Hivern a Catalunya queden cada vegada més lluny i continuen generant molts dubtes sobre la seva viabilitat i sostenibilitat.    

 http://www.esport3.cat/video/4678133/Seus-candidatura-olimpica-Barcelona-2022