Publicat el 23 d'octubre de 2013
L’ ENQUESTA DE LA VANGUARDIA I MATARÓ.
Encara que pot tenir molt de política ficció, l’enquesta de la “Vanguardia” d’aquest passat cap de setmana sobre possibles resultats electorals municipals a Barcelona, permet fer l’exercici d’intentar extrapolar el seu contingut a ciutats de l’anomenada segona corona metropolitana que tradicionalment, cas de Mataró entre d’altres, ha tingut comportaments i/o tendències electorals similars a les que es donen a la capital del país. Tot i les diferències, sobre tot pel que fa a la situació econòmica, coincideixen els seus governs en que han començat la segona part del mandat amb una situació tant difícil com la que vàrem començar, però amb algunes de les incògnites polítiques que tenien a l’inici bastant aclarides. Tot i les greus dificultats, tant a Mataró com a Barcelona, ha estat possible durant dos anys un govern en minoria. En el cas de Mataró, el pacte de ciutat proposat inicialment per Joan Mora no ha estat acollit favorablement per la majoria de les forces polítiques, que han prioritzat l’ interès partidari i personal al de ciutat. Ha estat la seva una operació miop i de curta volguda, ja esperant el desgast del govern, han mostrat que no hi ha alternativa opositora. Sí hi afegim que en aquest darrer tram de mandat, les posicions electoralistes d’uns i altres seran freqüents, es veurà novament confirmat que no hi ha possibilitat de forjar un bloc opositor homogeni. Això no és de cap manera excusa pels governs de Barcelona i Mataró, que han de mantenir una posició de diàleg amb el principal grup de l’oposició, es a dir el PSC i tenir-hi una relació privilegiada. Tot i que en els proper mesos, es poden donar moltes variables en la situació política que tindran influència en l’àmbit local, sigui quina sigui la sortida al actual marc constitucional – que té possibilitats i alternatives diferents -, és pot donar per fet que l’espai electoral central a la ciutat i al país dels darrers trenta anys (el conformat per PSC i CIU), tendirà a empetitir-se. Si la gestió de la crisis (econòmica, política, constitucional i ètica) feta pel govern de l’estat continua com fins ara, això no afavorirà electoralment al PP. Conseqüència de tot plegat, com detecta l’ enquesta capitalina, serà que els grups minoritaris tendiran a guanyar suports fent possible la consolidació i/o l’aparició de “noves” opcions electorals dibuixant-se un escenari amb més dispersió del vot, més pluralitat política i per tant de més dificultat en la governabilitat de les institucions locals. A Mataró, amb els matisos que es vulguin, ens podem trobar en una situació similar. Hi han diferents possibilitats, que veurem com evolucionen i que els cridats a entendre’s seria bo que valoressin correctament, per a determinar des d’ara les respectives estratègies en un nou escenari municipal: La primera serà respondre a l’ interrogant sobre la situació en que quedarà electoralment PXC i si repetirà la seva presència al consistori amb el mateix nombre d’ electes. No es pot confondre les característiques xenòfobes i ultra dretanes d’aquesta marca partidària i dels seus electes amb els seus potencials electors. Si han tingut presència a Mataró, ha estat perquè molt dels antics electors socialistes, van castigar així la força amb qui durant anys havien confiat. En les actuals circumstàncies sembla molt difícil que el PSC els recuperi, si bé els intents forassenyats del PP per ocupar aquest espai, no sembla que hagin estat massa productius. Per tant, la marca PXC pot retenir el vot més ideologitzat, però no és descartable que alguns d’ aquests vots vagin a parar a noves opcions electorals més útils i altres, es decantin cap a l’ abstenció. La segona, és l’aparició de noves marques electorals, especialment l’oferta que pugui fer Ciutadans, que pot recollir vots de PP i del PSC amb possibilitats de obtenir algun electe, si aconsegueixen un cap de llista potent amb l’ ajuda del vigorós antic cap de Llista del PP, avui molt a prop d’ aquesta força política debilitant així més l’opció dels populars, que les del PSC. La tercera, la possible tornada a l’ Ajuntament d’ ERC, que pot comptar i molt, si esdevé – com mostres les enquestes -, el gran beneficiari de l’ empetitiment de l’ espai central al que abans fèiem referència i en la que s’ incorporaria com un soci important. La quarta, la situació d’ IC, que només podrà aspirar a millorar els seus resultats amb un canvi radical de candidat que tingui opcions de guanyar vot socialista. No puc evitar fer càbales sobre una dona jove, professora universitària i col·laboradora de la premsa capitalina com una de les millors candidates possibles. La cinquena, fa referència al que farà la CUP, que ja ha anunciat un canvi de candidat/a, amb una oferta programàtica per guanyar vot a l’ esquerra alternativa i no tant a ERC. Si fos cert el pronóstic, CIU, ERC i PSC estarien obligats a entendre’s i moure peça a partir d’ara – i deixar-se d’estúpids laments i mútues crítiques, ja que els acords si es volen de llarg abast, necessiten molt de temps. L’ acord només seria possible si tots acceptessin que en el proper mandat, el nou govern hauria d’estar presidit per la força més votada i no cal ser massa perspicaç per veure que és l’actual Alcalde qui està en les millors condicions per assolir-ho.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de MATARÓ per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent