PRATS – PUIGMAL – NÚRIA – COLL DE FINESTRELLES – PRATS: RUTA A CAVALL

Dissabte just a dos quarts de vuit del matí, sortím de Prats en direcció a Vilallobent on agafar el GR-11. Ens desviem  del GR just a punt d’ arribar a la  carena deixant la creu de Maians al fons a la dreta. Continuem cap al Cim del Coma Morera, fins a la proximitat del Puig de Dòrria on girem cap el Pas dels Lladres creuant la pista més alta de l’ estació d´esquí del Puigmal. Comencem a pujar cap el cim, en companyia de més d’ un isard . Els cavalls estan cansants pel que en el darrer tram , per no castigar-los més, ho  fem a peu. La gent que hi ha en el cim ens mira encuriosida. Continuem a peu, arrossegant el cavall fins a sota del pluviòmetre on parem per dinar. Aquí tenim el primer ensurt del dia. El cavall d’en Carles ha decidit mullar-lo de valent i el fa caure a l’ aigua.  Continuem per la Coma de l’ Embut  i pe mig del bosc del Santuari arribem a Núria quan són les quatre de la tarda. Estem mitja hora “dutxant a les bèsties” i deixant-les menjar i descansar a l´Hípic de la Vall. Nosaltres anem a l’ Hotel a canviar-nos de roba, rentar-nos i fer una petita becaina. Visitem el santuari i discutim com ho farem a l’ endemà. S’ anuncia pluja i volem tornar pel coll de Finestrelles. Després de debatre llargament,  si  fem el retorn  per Fontalba, ens decidim per allò que ja teníem previst. Diumenge sortim a dos quarts de set del matí. A les sis del matí ja estem preparant les muntures i a l’ hora prevista ens enfilem cap el Coll de Finestrelles amb la companyia  de ramats de vaques i cavalls bretons, alguna marmota que xiula i trenta o quaranta isards que ens esperem en les proximitat del Coll. Baixem a peu fins les Fonts del Segre. Ara  agafem direcció cap el pla de la Creu per baixar cap a Er. A mig camí comença a ploure  i ens posem  les capelines. En Carles ho fa amb tan mala fortuna que es fa un embolic i perd les regnes. El seu cavall surt  al galop desmuntant el genet. Aquesta vegada la caiguda ha estat forta i per un moment ens temem el pitjor. Afortunadament tot i que la caiguda ha resultat molt espectacular no sembla res de greu, pel que continuem fins a Er on agafem el GR , anomenat “Tour de la Cerdagne” fins a Osseja. D’ aquí a Vilallobent, Queixans, Estoll , Mossoll i Prats on arribem a dos quarts de dues del migdia, Extraordinària però molt llarga i cansada sortida a cavall pel Pirineu català més oriental, entre  les comarques del Nord i del  Sud ( o  si  voleu centrals) d’un mateix país.         

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *