No es un ca, que dirien a Menorca, ni tampoc és mascle. És una dona de Blanes, nascuda a Barcelona, filla d’un comandant de la benemèrita i Presidenta del Partit Popular a Catalunya, que després de molt d’ esforç ha estat aquesta setmana portada a l’ ABC. Diputada al Parlament, l’hem vist fer tots els papers de l’auca, fins i tot la d’ actriu principal en l’afer detectivesc succeït al Restaurant “La Camarga” de Barcelona. La conversa del dinar ha estat escoltada – sense permís judicial -, per bona part del país provocant més d’un ensurt dins el PP i un atac de vergonya aliena a la resta. Semblava que a causa d’aquest enrenou ja estava amortitzada políticament. Però ella, com si es tractés de l’au fènix, amb l’ excusa que cal evitar l’auge de l’independentisme democràtic, s’ha tret de la màniga una nova proposta de pacte fiscal molt rebaixat i com si res ha marxat cap a Madrid a convèncer els seus companys de Partit i de govern. La plantofada rebuda ha estat de les que fan història. La secretària general del PP, se l’ ha tret de sobre de males maneres sense masses miraments. La resta de dirigents populars – inclosos els ministres -, se l’han mirat amb cara de pocs amics. La caverna mediàtica de la cort ha fet el reste. De tornada a Barcelona, encara ha tingut temps, de donar lliçons sobre diàleg i legalitats, promovent la manifestació del dia de la raça, acompanyada de tota l’ extrema dreta. Com gairebé sempre en aquest país, correm el perill de ser emmascarats per una paella bruta.