JORDI SURINYACH

L’ esquema que reprodueixo es de la web “electometro” que recull els resultats de les darres enquestes publicades pels diaris escrits més importants de Barcelona i Madrid, fent-ne la mitjana. Faltaria fer la comparació amb  les que ha publicat el diari la Razón, les ràdios, els instituts d´opinió públics tan de la Generalitat com de l’estat i les encomanades per alguns dels partits polítics que no es coneixen. Amb poca diferència detecten un estat d’opinió: Guanyar CIU amb resultats iguals o superiors als obtinguts a les darreres eleccions, però sense assolir la majoria absoluta. Hi ha l’interrogant saber qui pot quedar segon o s’ hi hi haurà un triple empat entre ERC, PSC i PP. IC i Ciutadans avança i no es pot afirmar ni negar que  SI o CUP ocupin escons al Parlament. La conclusió és òbvia: Hi haurà una majoria parlamentaria clarament sobiranista en el parlament i és el PSC qui surt més
malmés i debilitat de la contesa. Les enquestes són una crida al vot útil a
cadascun  dels dos espais que conforma el sistema electoral català. Pels
sobiranistes, només hi han dos vots útils que poden arribar a ser contradictoris, però això és  el que hi ha. Seria molt important pel país una majoria
excepcional i/o absoluta a favor del President Mas, per aconseguir-ho cal votar
CIU, però també ho seria que Jonqueras, quedés com a  cap de l’oposició,  i per aconseguir-ho cal votar ERC, però es molt possible que una cosa excloeixi  l’altre i l’ elector dubtós ho pot decidir el mateix diumenge. Es confirma que
aquesta vegada en l’ espai sobiranista tenen més gruix els primers candidats 
que les coalicions o partits que lideren. A la banda espanyolista succeeix 
exactament el contrari, ja que són les marques electorals les que tenen més
pes que els propis candidats  i això  fa possible que aquest vot estigui molt més fraccionat. Però aquest és el seu problema i no el nostre.  Després hi han els que s’ han quedat en terra de ningú. El PSC, fent-ho ha fet emprenyar, per
defecte o per omissió,  bona part del seu electorat. La resta tenen el seu públic 
i són favorables al dret a decidir (IC-EUA)  però saben que no seran decisius. 
En els darrers dies el joc brut que neix de les clavegueres de l’ estat, que ha
vingut  per quedar-se amb tota la seva virulència i  que pot modificar i alterar
la fotografia dels darrers estudis demoscòpics. La resposta donada pels afectats 
ha estat encertada. Donar la cara, exigir explicacions a l’estat i donar-hi la volta, per obtenir fruits electorals. Potser és el joc brut el que acabi per
convènver a molts indecisos  i  ens trobem amb un resultats diferents dels
pronosticats.