JORDI SURINYACH

No he estat mai partidari de la política que fa anys defensa el President del Comitè de Govern d’Unió Democràtica de Catalunya. Mai m’agradat la seva actitud com a President del Grup Parlamentari de Convergència i Unió al Parlament Espanyol, ni el comportament excessivament complaent amb els poders de l’ estat, les seves castes funcionarials  i els poders fàctics d’allà i d’aquí. El cas Pallerols i el finançament il·legal del seu partit, semblava que seria el cop definitiu cap el seu suposat prestigi. Duran és un polític, com dirien a Madrid, de “casta”. Que  acostumat a navegar entre aigües perilloses, sempre acaba flotant. L’ iceberg d’un sobiranisme  cada vegada més majoritari ocupant l’ espai electoral central del país semblava que el faria entrar en la decadència definitiva, però sectors econòmics molt influents a Catalunya i a Espanya han fet i faran tot el possible, perquè no es retiri. El personatge que no té res de babau ha parlat i escrit de la Tercera Via, buscant interessats lligams amb el confederalisme tradicional d’ Unió deixant en entredit als dirigents de la Coalició que representa i al mateix President Mas. Aquest no ha tardat a contestar-lo en públic i ho ha fet avui mateix, constatant que la tercera via es el que ha intentat el catalanisme polític en els darrers cent anys, des de la Lliga de Cambó i Prat, passant per l’ ERC de Macià i Companys  i la CIU de Pujol, Roca i del mateix Duran. Es una maniobra que no li sortira bé. NI el PP ni el PSOE, estan a favor de la via que Duran proposa. Els seus fonaments ideològic, polítics i jurídics no tenen la més mínima consistència. Es molt possible que Duran sigui el nostre Cavall de Troia nacional, pero continuo pensant que no és intel·ligent donar massa transcendència les seves opinions, ja que el retorna al primer pla de l’ actualitat política catalana  i espanyola que és el que pretén. No hem de caure en el parany d’emmirallar-nos en l’espill de madrastra del procés cap a la independència que de tant en tant exhibeix. Es molt millor ignorar-lo i anar fent via, sense perdre massa temps a comentar les seves poc originals propostes. Que ho facin si volen i els convé, en Navarro i la Sánchez Camacho. Dit això, la Federació Nacionalista té un problema greu de cap de llista en les properes eleccions espanyoles, si és que abans no aconseguim fer el referèndum o la consulta. El que ja de per sí és un altre bon motiu per a  no endarrerir-la.