JORDI SURINYACH

Diumenge només arribar a Ull de Ter i  deixar les motxilles al refugi, vam fer un petit tomb per veure l’Estany dels infants, a punt de desaparèixer i la font del refugi que gairebé ja no hi raja aigua (desviada pels desmunts fets per condicionar la pista d’ esquí del xalet). Pugem un petit tram de la canal de la sorra per a veure isards sense sort. L’escenari privilegiat i bucòlic dels  meus jocs i somnis d´infant, ja fa anys que fou malmès per un progrés mal entès del que tots, sense excepció, en som responsables. Entenc que la Vall de Camprodon necessiti pel seu desenvolupament turístic de l’ atractiu que suposa una estació d’esquí. Però l’ impacte al paisatge, quan ja fa més de trenta-cinc anys de la seva inauguració, és encara massa brutal i confirma la poca sensibilitat que ha permés desmerèixer un dels millors entorns naturals de l’ alta vall del ter. Espero que en el futur, els dirigents de l’estació i les administracions implicades hi posin remei i facin compatible l’ esquí amb la defensa d’aquest espai natural. Dilluns (1/8) a dos quarts de nou en punt,  començem a caminar en direcció a Coll de la Marrana on es fan presents els isards i les marmotes. Al arribar-hi ens desviem en direcció al Gra de Fajol on ha desaparegut la Creu que hi va posar un centre excursionista del Baix Llobregat. Pel que sembla no ha estat una bretolada o un furt. Ens han explicat que qui l’ha tret n’ha volgut fer un acte de reinvindicació laic i naturalista. Després de fer el cim (2.708 m.), baixem per la bucòlica vall del Freser, sempre acompanyats dels xiulets i la presència de les marmotes. Pels voltants de l’una del migdia arribem al refugi de coma de Vaca on farem nit. Quan s’acosta el capvespre i a l’endemà a primera hora del matí, els isards s’ acosten al Refugi sense masses problemes. L’itinerari està marcat amb ratlles vermelles i blanques , essent una de les variants del  GR-11. Una ruta  molt fàcil i poc feixuga per la Carla, que ho ha fet amb comoditat i que ha servit per a descobrir el mon de l’ escoltisme. Una unitat de rangers de Cassà de la Selva, l’ha acceptat com una més del grup, pel que tota la tarda ha participat dels seus jocs. El refugi estava amb una ocupació del  cent per cent: Els escoltes, nosaltres dos, una família alemanya, un nombrós grup de mallorquins i una parella de les terres de l’ebre. La majoria  feien la ruta dels tres refugis. Un deu pels guardes dels dos refugis, molt atents amb tot allò que els hi hem demanat.