D’ EINA A NÚRIA.

Tal i com teniem previst, ahir 4 d’ agost, vam fer la travessa d´Eina a Núria , acompanyat de la Mercé i la resta de  la família. Tot un repte, doncs no sabíem com respondria la més petita ( Carla, 7 anys ) i les dues grans ( l’ Adriana 16 anys  i  la Mar 13 anys ), a més de  l’ Andrea  ( 12 anys), que s’ hi va apuntar a darrera hora. Sortim del pàrquing  d’ Eina  a  dos quarts de vuit i agafem la pista  que puja per dins el bosc, al cap d’uns vint minuts deixem el GR 36, que baixa cap al riu i es dirigeix a Planès. Més amunt el sender surt del bosc de pi negre i s’acosta al riu enmig d’una vegetació amb abundants espècies florals. La pista,  continua pujant  fins al Pla de l’Orri on esmorçem i des d’on ben aviat veurem marmotes. Trobem un bonic saltant d’ aigua i continuem amunt fins travessar uns aiguamolls que ens porta al  Plà de la Beguda. Ara el camí  planeja i comença a pujar fort pels prats, tenint davant el pic d’Eina. Les nenes comencen a queixar-se i  amb molt d’esforç, és la més petita la que arriba primer al Coll de  Núria. Ho hem fet en cinc hores, una més de l’horari previst a gairebé totes les guíes. Ara només cal baixar per la carena per sortir a la coma d’Eina i “xino xano” arribar al santuari de Núria en dues hores més de camí. Abans de l´arribada trobem a la colla del Sr. Josep Camprodon de Vic, autor del Bloc “fer muntanya” que us recomano. A Núria dinem i aprofitem per fer una curta visita al Santuari per posar al cap dins l´olla i fer sonar la campana, seguint la tradició.  Agafem el Cremallera i de tornada amb el tren cap Puigcerdà i  Llívia, on ens felicitem per l’ esforç de tots, però sobre tot de la més, petita que  mai li han fallat les forces ni les ganes de xerrar.

Un pensament a “D’ EINA A NÚRIA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *