JORDI SURINYACH

Diu el Fiscal que  l’ edifici industrial de Can Fabregas i de Caralt a la ciutat de Mataró , que fins fa ben poc era visible al carrer Biada, malgrat el que se’ns havia dit, encara estava protegit pel pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Cultural  amb la seva màxima categoria i que per tant  no podia ser alterat, modificat,   ni molt menys desmuntat a peces. Aquest  conjunt fabril, bé cultural d’interès local, segons el Pla General de Mataró  només podia perdre aquesta condició si així ho decidia l’ Ajuntament de Mataró, amb l´informe previ i favorable del Departament de Cultura de la Generalitat. Diu el Fiscal,  que el tràmit no es  va acabar de fer i que l’ Ajuntament no va poder  justificar que hagués  perdut  els  valors històrics i culturals que  la mateixa Corporació,  fa d’ això  set anys,  li havia reconegut. Tot plegat, no va impedir que es tramitéssim nous instruments urbanístics aprovats  sota la  condició que  es modifiquès el règim de protecció. Diu el Fiscal que res d’això ha  succeït. Que les modificacions urbanístiques tramitades i el Decret d’Alcaldía aprovant definitivament el projecte d´urbanització  que donava empar al desmuntatge i  transport dels trossos suposaren l´infracció de la norma protectora. Diu el Fiscal que dipositar-ho en una parcel·la de sol no urbanitzable (sol agrícola protegit) del municipi, al haver necessitat la construcció de  rampes, talusos i esplanades,  lesiona els valors agrícoles i ambientals  que les normes del Pla General volen protegir. Digui el que digui el  Fiscal, tot el procés ha estat molt mal fet. La llei és igual per a tots,  també el dret a la presumpció d´inocència que  cal respectar, si bé això no impedeix que el comú pugui criticar amb duresa  la gestió política i administrativa dels regidors mataronins,  que  han fet possible aquest desgavell amb el seu vot.