JORDI SURINYACH

.

No cal ser gran especialista en dret constitucional per saber que la consulta a Catalunya,  és  un instrument per conèixer l’opinió dels catalans sobre si ens cal o no constituir-nos com un estat independent. Tot hi que un resultat favorable seria  políticament i moralment vinculant, en cap cas seria l’ eina formal per a canviar la Constitució Espanyola. Per això quan els dos grans partits estatals ens  diuen que  no es pot  autoritzar la consulta per la senzilla raó que la sobirania rau en tots els espanyols,  falsegen la realitat sobre el  que vol dir demanar una opinió a part o a la totalitat del que ells anomenen ciutadans del territori nacional.  Li  podem fer la prova del nou  al que és un argument malintencionat que l´únic que vol es  evitar que es pugui votar. Recomano que algú a Espanya faci la proposta de decidir sobre la forma del seu estat i veuran com la resposta es que cal impedir-ho. Els  espanyols fa segles que tenen un estat  monàrquic, ja que mai han pogut decidir democràticament sobre la forma. La primera i segona República espanyola foren fruït d´una conjuntura política favorable i no d’una consulta ciutadana concreta.  La Constitució de 1978, no tan sols va  prohibir que les nacions  de l’estat poguessin auto determinar-se, sinó que a més va impedir als nacionalment espanyols decidir entre monarquia o república. Caldrà veure si el desmembrament territorial de l’ estat  que ha començat, pot suposar l’ inici de l’ exercici del dret a decidir dels espanyols, que òbviament també el tenen sobre com volen  que sigui  el seu estat, si monàrquic o republicà. Quan tot això succeeixi és molt possible que els catalans ja haguem marxat, però de ben segur que ens mirarem el procés cap una república democràtica espanyola  amb molta alegria i satisfacció. 

Tothom està pendent a que en tres o quatre setmanes hi hagi llum verda i es conegui la data de la consulta i el contingut de la pregunta. Amb aquest interrogant vaig acostar-me el passat dijous a la Sala d’actes de la Fundació Iluro per conèixer de primera mà l’ opinió del Conseller de la Presidència. En Quico Homs té un llenguatge planer i entenedor i va intentar tranquilitzar als assistents afirmant que no contemplava cap escenari  que no fos l’acord entre les forces partidàries pel dret a decidir. Al ser preguntat sobre si hi hauria govern de coalició amb ERC, va contestar que ell ho veia possible. Una resposta feta poc després de intentar-nos convèncer sobre les bondats d’una candidatura unitària del sobiranisme a les eleccions europees. Tal i com jo ho veig, pregunta clara, data concreta, futur govern de coalició i candidatura unitària europea forma part d’un mateix projecte. La resposta donada pel Conseller em preocupa i l’elecció ahir del candidat d’ERC també. No és cap secret que la credibilitat del procés, passar per garantir el màxim acord possible. Unitat amb la pregunta, en la data i en la manera de convocar la consulta. També unitat a l’hora de formar un govern més ampli que l’actual, amb la intenció d’impulsar el procés, formulant una candidatura unitària i d’ampli espectre a les eleccions europees que permeti constatar a les urnes la seva consistència. Per fer-ho possible caldrà la voluntat de tots, però ara mateix no sembla que uns i altres ho tinguin massa clar.