JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

BLANC/VERMELL.

0
Publicat el 24 de juny de 2013
RECTANGLE VERMELL: Foc, sang, terra, vida, secret, misteri, ànima, cor, ritual, ardor, bellesa, força, combat, joventut, amor, esperit, noblesa, passió, saviesa, intensitat, calor, besada, immortalitat, flama, caliu, gernació, crits, avellanes, foscor, espires, renills, ferro, bullícia, migdia, cavalls, festers, capvespre, música, fusta, tambor, set, abraçada…
CREU BLANCA: Llum, puresa, renaixement, carrerons, anís, absència, silenci, llàgrimes, arena, somni, abstracció, suor, lluna, revelació, cendra, aigua, be, ermita, tendresa, estels, solitud, memòria, pell, nit, camisa, alè, alba, fum, esperó, poble, flabiol, pols, mirall, glops, molí, batec, flaire, reflex, gest, dolces, càntic, calç…
RECTANGLE VERMELL I CREU BLANCA: Secret i memòria, ermita i combat, joventut i cendra, gernació i solitud, bullícia i silenci,  immortalitat i pell, besada i esperó, migdia i lluna, crits i pols, reflex i capvespre, intensitat i tendresa, sang i revelació, vida i absència, caliu i aigua, ritual i abstracció, esperit i renaixement; avellanes i glops, molí i foscor, misteri i batec, terra i alè, càntic i bellesa, alba i calor; be i noblesa, arena i set; carrerons i fogueres, amor i gest; puresa i renills, llum i passió, ferro i anís, força i llàgrimes, suor i música, camisa i abraçada, ardor i flabiol, calç i fusta, somni i saviesa, mirall i cor, tambor i flaire, estels i cavalls, nit i flama, dolces i espires, foc i fum, ànima i poble…

Maite Salord.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

ENYOR DE CIUTADELLA.

2
Publicat el 14 de juny de 2013

Sempre quan arriben aquestes dades, hi ha qui amb delit em pregunta si tornaré enguany a Ciutadella durant les festes de sant Joan. No responc amb claredat. Els hauria d’explicar que no puc tornar a un lloc d’on – naturalment en sentit figurat -, no he acabat de marxar mai. Fa  una colla d’anys que el meu alè s’hi va quedar per sempre. Si la resta de l’any, el cós viu al continent, ho fa orfe de la part  més immaterial i eterna  que és diu tenim els  éssers vius. És possible que un dia amb fort vent de tramuntana, s’hi va quedar per baixar  barrancs, resseguir cales i  penyals, aprofitant el dies de calma per ser testimoni mut dels canvis cromàtics del paissatge menorquí. Cos i consciència, només es retroben durant la tercera setmana de Juny. Traginar aquesta dualitat té el seu cost personal. Hi ha qui ho  veu com un esnobisme tronat  i forassenyat, amanit per un pancatalanisme frívol que els més crítics  diuen  allunyat de la realitat illenca. Allà ells amb la seva ignorància  nacional.  Diré altre vegada, el que hi veig darrera la singularitat de sa festa: Arrelament i retrobament al bell mig del solstici d’estiu. Tradició i sentit de pertinença, amb el valor afegit d’ús espontani, obert, lliure  i multitudinari de l’espai públic, que per definició és de tots sense cap exclusió, sempre que es faci amb  el més absolut respecte a la història. La festa és de tots i per a tots,  el que assegura una gran capacitat de resistència al pas del temps i per tant de trascendència.  És ben curiós, que similars fenòmens festius els trobem en els quatre punts cardinals de la nostre geografia nacional. Serà per això que, tot i els ensurts, resisitim  tan bé com a col·lectivitat nacional?. Si aneu a Sant Joan a Ciutadella de Menorca, hi  trobareu fogueres (“els festers”), si en sabeu ballareu jotes i veureu la bandera vermella amb la creu de Malta que presideix la desfilada de caixers. Podreu participar amb ganes en els  caragols, fent-se evident quin és l’animal més adorat a Menorca. Però  sobre tot,  confirmareu el significat d’ una identitat compartida que identifica i traspassa aquest testimoni cultural de generació en generació. Aquí és on crec que hi la clau per entendre perquè és sa millor festa.

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

FINAL DE LA PRIMERA PART.

0
Publicat el 7 de juny de 2013
Tal vegada com en el futbol, ens trobem al final de la primera part. Hem passat l? equador de l?actual  mandat municipal i a  Mataró, no hem avançat gens  ni mica en l’ assoliment d?un pacte de govern que sigui el més majoritari possible. El pacte de ciutat fou avortat des d’un primer moment  per l’obstruccionisme opositor del PSC  i la sociovergència per l’ actitud d’un dels sectors dels socialistes locals.  Ara,  l’embolic organitzat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat amb la segona línia de l?escola Josep Coromines, ha estat  manipulat pels que no volen cap acord, per treure’n profit polític intentant així erosionar la popularitat a l?alça de l’Alcalde Mora, guanyada en la batalla defensant els afectats per les preferents. Amb el frustrat intent de mostrar que hi ha una possibilitat d’alternativa, els que encaren romanen tocats per la pèrdua de l’ Alcaldia,  han intentat mantenir un pols
personal amb el primer edil,  que poc té  a veure amb l? interès de la ciutat ni amb les raons dels pares   afectats, fent-se vistoses fotografies amb qui de cap manera els convenia. Al començament del mandat, CIU va cometre la mateixa errada, però ben aviat va adonar-se que algunes imatges que anunciaven un possible acord amb el PP, l’empenyien al desastre i van saber reaccionar a temps.  Hi ha qui encara no s’ ha adonat que teixir certes aliances, encara que
siguin conjunturals, pot perjudicar-lo encara més, per la poca traça d?anunciar allò  que hi ha alternativa,  quan els fets, ( la urbanització del Sorall o del Corte Ingles, l?afer del Restaurant del Tecnocampus i el contracte amb Focsa per la brossa) demostren tot el contrari. Puc comprendre les “dificultats” objectives i personals per a formalitzar un pacte raonable entre els dos únicsgrups que sumen majoria, però ja es hora que algú els hi comenci a fer entendre  que aquesta és una qüestió que traspassarà  aquest mandat. El futur que ens espera, si abans no hi ha cap daltabaix, és que el proper consistori sigui encara  més plural del que tenim  ara.  Dintre de dos anys, l’ espai central  que han ocupat a Mataró, CIU i el PSC, s’ empetitirà més. El PP retrocedirà, mentre que és molt possible  que IC  – si  finalment s’esmena amb un cap de files més ordenat -, i la CUP creixin. No seria cap novetat que  ERC  retornés a la casa Gran i que Ciutadans ocupés plaça  en el saló de Plens.  En resum: més grups, més pluralitat  i més divisió del vot. Sembla doncs raonable que el gran
acord  –  si voleu amb algun afegit  de tarannà similar -, s’hagi de començar a
preparar ara. Naturalment amb independència de qui quedi primer, que això en democràcia ho  decideixen els electors.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari