JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

L’AUTÈNTIC TESTAMENT D’EN PELLOFA.

1
L’autèntic testament d’en Pellofa no fou llegit a l’ enterrament de la sardina com els mataronins pensen, sinó que com cada any, fou amagat a corre cuita pels qui no volien que es conegués el seu contingut. Calia fer el de sempre, un discurs en aparença transgressor, seguint fil per randa, allò de molestar una mica als fadristerns per sobre tot no fer emprenyar als principals. El segrest intel·lectual del rei del Carnestoltes, un autèntic àcrata sense masses miraments, substituint-lo per un vulgar imitador, un gesticulador excessivament frívol, amant de l’estracanada barroera i escatalògica, que ho utilitza com excusa per no ferir la susceptibilitat dels poderosos. Molta crítica als electes locals i més aviat poca o gens als qui  realment decideixen. Transgredir una mica en les formes per no transgredir gens en el fons. Res en el discurs sobre la caixa local i els sus afers (obra social, accions preferents i altres que amb els diners no s’hi juga ni se’n fa ni broma ni facècia). Tampoc res sobre  el forat deixat a la  casa del comú – diuen que de 250 milions euros -, ni sobre qui i què  ho ha provocat. Res de les empreses públiques i privades amb contractes blindats dels directius, tampoc res sobre els “negocis” que es fan i desfan a la vella Iluro. Res sobre els endollats a certes escoles musicals. Ni l’autèntic escándol del suspés festival del Teatre ( on són els contractes, companys?). Els que han segrestat en Pellofa, són a banda de tres o quatre il·lusos, una pretesa agrupació de lliure pensadors de saló, expressió ben nostrada d’una ciutat adormida i excessivament provinciana. Però l’autèntic  testament d’en Pellofa existeix i ja seria hora de fer -lo conèixer. 

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

NO M’AGRADA GENS NI MICA!.

0

No m’agrada gens ni mica el pacte que CiU i el PP han enllestit per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, sobretot perquè reforça l’estatègia uniformitzadora del PP que aconsegueix aparèixer com l’aliat imprescindible del govern català, que sembla haver deixat per a una millor ocasió la “transició nacional” cap  el “dret a decidir”. L’ acord ha tingut un preu polític excessivament barat pel PP, la seva abstenció, però suficient per a permetre l’aprovació dels comptes públics, tot plegat farcit amb una impúdica i pornogràfica exhibició conservadora com a partit central de la política catalana. Que el PP, té la clau de la caixa i que la supervivència de les finances de la Generalitat depenen del govern de l’estat es cosa sabuda. Pecissament  per això, es podria arribar entendre un cert capteniment en la política de pactes del govern català. Ara bé, diguin el que diguin els dirigents de la federació nacionalista, hi havia altres possibilitats segurament no tan còmodes, de molta més complexitat i que no asseguraven del tot la millora de les finances,  però més entenedores per a la majoria del  país. Anunciat el vot favorable del Diputat Laporta,  només amb l’ abstenció d’un altre grup parlamentari, PSC i/o ERC, hagués estat suficient. Es podrà dir que més enllà dels pressupostos, està en joc la supervivència financera de la Generalitat i es cert. Però si la situació és tan greu, no sembla que es pugui anar endavant amb la col·laboració d’aquells  que tenen com a primer objectiu destruir la personalitat nacional de Catalunya i debilitar encara més les institucions del país per molt limitades que tinguin les competències. Només els partits d’obediència catalana, poden fer front amb coherència al conflicte amb l’estat, si treballen per un projecte comú, tot el  realista i pragmàtic que es vulgui, que  miri cap un futur sobirà. Les dificultats de l’actual crisi econòmica agreujada per l’espoli fiscal a que està sotmès el país no justifiquen de cap manera aquest pacte, que tampoc ens traurà de l’ atzucac financer i que ens farà anar enrera, quan el que cal es fer un pas endavant. Alguns comentaristes propers al govern català, per a justificar-ho han dit  que la composició del Parlament d’aquí i d’allà,  obligaven al President Mas al pacte  amb el PP ja que era qui podia oferir alguna cosa a canvi. Altres,  han afirmat que limitar-se a no fer res no era l’alternativa. S’obliden uns i altres les possibilitats d’ una tercera, la de començar a trobar punts d’acord i  confiança primer amb l’ independentisme democràtic, per després sumar-hi el que pugui quedar del catalanisme  federalista predicat des d’altres grups parlamentaris. L’ opció escollida – esperem que sigui transitòriament -,  ha estat la de més  difícil explicació i comprensió des d’una lògica estrictament catalana.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

“TORREDEMBARRA” A LA NEU.

0

En “Torredembarra”, nebot afegit des de fa més d’una década, ha vingut a Llívia acompanyat d’ una nòvia portenya d’una altura “NBA”, similar al personatge de referència, ha gaudir de la neu. Enguany encara no havia aparescut tot i que estava convençut que ho faria tard o d’hora. Ha triat el dia i el moment més adequat. Després de les gèlides fredorades de les darreres setmanes que havia convertit en un autèntic suplici les darreres esquiades. El bons temps els hi ha donat la benvinguda i tots ho hem agraït. Avui dissabte de bon matí cap els Angles, l’estació catalana del Capcir, on ens hem trobat un sol esplèndid, gens de vent, temperatura normal per l’ època i neu pols en òptimes condicions. Hem repetit com fa uns anys des del Roc d’ Aude, ha resseguir la carena del davant amb la mirada. Del Canigó fins el Puigmal. Com era obvi, en el moment d’ anomenar el cim de Torre Eina, l’ acudit estava servit. Aquesta vegada no ha caigut diferenciar-lo amb la població  de Torredembarra, amb el que ja fa uns anys vaig batejar al  jove “surfista”.  

ÉS LA POLÍTICA ESTÚPIDS!

0
Per erosionar l’adversari sempre hi ha qui denuncia certs pactes polítics que considera poc lloables, menyspreables i contraris al que consideren que han de ser els acords en democràcia. Posem-hi exemples ben recents per a fer-ho entenedor. A Mataró , el PSC va afirmar que mai subscriuria un pacte de ciutat amb el PP i a l’inrevés, els populars deien el mateix dels socialistes. Iniciativa i la CUP, han repetit mil vegades, que mai subscriurien un pacte amb la dreta i l’ extrema dreta, negant-se a mantenir qualsevol relació amb Plataforma per Catalunya. La darrera ofrena floral al monument contra la intolerància semblava confirmar-ho. Doncs bé tot plegat es va fer fonadís dijous passat, quan PP,PSC,PXC,IC i CUP van posar-se d’acord per marxar del Ple Municipal, amb l’ objectiu de fer envermellir al govern municipal deixant de banda els seus anteriors compromisos, confirmant que entenen la política de la mateixa manera. Allò que havien dit públicament, s’ ho van passar per l’entrecuix, pactant  els bons amb els dolents, els rojos amb els blaus, la flamarada independentista amb l’ espanyolisme més carca, els multiculturals i els  xenòfobs.  “És la política estúpids” li van dir dinou regidors al govern municipal. Alguns fins i tot es van oblidar de les campanyes endegades amb banderoles contra la xenofòbia que havien exhibit arreu, també en els Plens. El que ha estat notícia no és haver fet evident que el govern mataroní es troba en minoria, que ja es sabia, sinó el tot s’ hi val que exhibeix el “nou” pacte  PSC, IC i la CUP amb el PP i Plataforma. 

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

FER EL PAPERINA.

0
Dijous passat, els assistents com a públic al Ple Ordinari de l’ Ajuntament de Mataro, que és l’òrgan  institucional mes important de la ciutat, van quedar bocabadats amb l’ espectacle. L’oposició va decidir retirar les propostes de resolució, els precs i les preguntes que havien formulat, en protesta per la suspensió del Ple d’ara fa una setmana  i per denunciar la paràlisi institucional que, segons ells, es troba el consistori. El govern astorat  per la queixa, s’ha defensat dient que ells s’expliquen més que ningú abans si es compara amb les anteriors legislatures. Potser és cert, però si la resta de grups no ho entén així, és responsabilitat seva la de millorar els mecanismes de relació, proposant les reformes pertinents per a fer-ho possible. Em temo que més enllà de la legítima crítica, el que hi ha darrera de tot plegat, es la intenció dels grups del PP i del PSC, de saber qui dels dos podrà tenir en els propers mesos una relació privilegiada i de pactes amb els actuals membres del govern municipal, manipulant la candidesa que en aquest assumpte han actuat els tres grups municipals més petits. Precisament aquest joc d’interessos  i la inexperiència del govern al no farcir de propostes l’ ordre dels dia dels plens, és el que ha acabat per provocar situacions com les de dijous  tant poc  lluïdes dels  vint-i-set regidors mataronins. Si l’alcalde no ho atura amb rapidesa, acabaran per ser tots els que solidàriament faran el paperina. Com deia Sant Gregori: ” Plus movent exempla quam verba”. (Mouen més els exemples que les paraules).

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

FUNDACIÓ LAIETANA: L’ OBRA SOCIAL COM QUEDA?.

0
La reestructuració del sistema financer ha deixat tocades de mort a les caixes d’estalvis  comarcals. La de Mataró i de bona part del Maresme, es va integrar a través d’un SIP a Bankia, sense que gairebé ningú aixequés la veu per lamentar-ho. L’esperit dels fundadors, se’n ha anat a orris i qui havia de defensar-lo – es a dir aquells que estatutàriament ho representaven i tenien per aquesta raó cadira al consell directiu  -han fet mutis pel passadís, quan el seu paper era assegurar un model de caixes al servei del territori que l’havia vist nèixer. Això del SIP, tal i com alguns presagiaven,  ha estat una manera educada de vendre’s al millor postor. Ara el perill rau en la possibilitat ben real de perdre l’obra social, el que seria un drama per a localitats on es cobrien necessitats  no assumides per l’administració. A l’espera de conèixer fil per randa el què passarà exactament, de moment perillen casals, es faran menys exposicions, hi haurà menys beques i ajudes socials i caldrà veure el futur que li esperen als Premis Iluro. Serà molt difícil mantenir l’obra social, que pot acabar per diluir-se, tenint en compte que el  banc “madrileny” que han creat, haurà de retribuir els accionistes i no pas a la societat civil d’on provenen les caixes fundadores. Un procés de desarrelament inexorable. Mentrestant tots nosaltres com si veiéssim ploure.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

SEMBLA DIFÍCIL LA INDEPENDÈNCIA?…

0
Recomano l’entrevista que Joan Safont i Anna Punsoda, han fet al President Jordi Pujol i que publica “El Matí Digital”. La darrera resposta és a la pregunta  sobre si es díficil la independència, que reprodueixo, ja que pot ajudar a reflexionar sobre l’actual situació del país i el perill de trobar-nos en un atzucac, el que fa més urgent que l’independentisme democràtic defineixi d’una vegada, sense necessitat d’escarafalls i flamarades, una estratègia intel·ligent  per assolir l’estat propi: 

“La independència és molt difícil, més per raons polítiques que econòmiques. Nosaltres, com a país independent som viables. Aniríem millor que una pila de països independents d’Europa. Però la dificultat és política: desenganxar-se d’Espanya, que Europa ho accepti, que dins de Catalunya hi arribi a haver una majoria social independentista. A més, en èpoques de crisi com l’actual el problema s’agreuja. Si no canvia el sistema de finançament de Catalunya no serem capaços de crear un Estat del Benestar com el que necessitem i, sense Estat del Benestar, Catalunya corre molt perill. M’explico: som un país que ha rebut molta immigració i que té molta heterogeneïtat interna. Aquí la gent pot sentir-se catalana per les arrels, perquè s’hi ha establert o perquè li ha anat agradant, però sobretot la gent es pot sentir catalana si l’ascensor social funciona. Si el país entra en crisi no hi haurà ascensor social, i si no tenim diners per fer un país integrador, morirem”. 
 
http://elmati.cat/articles/noticia.php?id=3285

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari