JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

ESQUÍ A LLÍVIA, HA COMENÇAT LA TEMPORADA?.

0

Avui a Llívia semblava que havia començat la temporada d’ esquí. Aprofitant la baixada del carrer que porta al camp de futbol, s’ha instal·lat una pista d’ esquí, no amb neu produïda per canons, sinó dipositant gel industrial granulat que després de trepitjar, ha anat adquirint una textura similar a la neu primavera endurida. Les primeres baixades han estat del tot satisfactòries, causant l’ estupefacció dels afeccionats que ens ho miràvem. Demà i demà passat es celebraran les competicions d’eslàlom i d’estil lliure. Just al costat i dins del camp de futbol, esta previst ubicar els expositors de les estacions catalanes del nord i del sud, les institucions, les entitats, el racó gastronòmic i les marques esportives que mostraran les tendències de la nova temporada en tot allò que fa referència als esports de neu. Tot plegat un bon auguri per la nova temporada d’hivern en el Pirineu català, que si el fred i la neu acompanya està previst començar a primers de desembre.

ÉS MAÓ!.

0

Ara que s’acosten eleccions, sembla que hi haurà moviment de cadires a les institucions catalanes, amb especial incidència a ciutats  com  Mataró, on  el  nou govern haurà de triar parella de ball per a la legislatura, ja sigui amb acords programàtics o establint un govern de coalició. Serà aquest un dels  moments decisius de la legislatura  tant pel govern com per l’oposició, que també haurà de saber si  donant per feta l’ aliança insuficient de CIU-PP els hi convé o prefereixen arriscar-se, amb els sacrificis personals que calguin, a favor d’una solució alternativa que permeti una majoria  estable. Molts mataronins optem per això segon, no tant per convicció sinó perquè simplement els resultats impedeixen altres combinacions més catalanistes. Com que encara queda temps els regidors  farien bé en reflexionar sobre el que està passant a la perifèria nacional. Maó a l’ illa de Menorca, és un exemple clar de com ens podem trobar d’aquí uns mesos. El seu Ajuntament, governat pel PP, es proposa canviar la  denominació  d’aquest important municipi, feta d’acord amb la Llei  Balear de Normalització Lingüística, per imposar “Mahón”. Es pretén fer-ho  a través d’una aparent consulta ciutadana, en que no es podrà triar la denominació històrica i lingüísticament catalana. Tot una declaració de principis,  que ens permet conèixer allà on ens vol portar aquesta gent.

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

CATALUNYA SÍ!. UNA BONA OPCIÓ ELECTORAL?.

0
Dimecres em preguntàvem quina opinió tenia sobre la nova coalició independentista. Em vaig fer l’orni i no vaig respondre amb claredat a qui m’ ho demanava, al no tenir una resposta massa precisa i concloent. Després de veure com ha anat evolucionant el nou independentisme que tantes expectatives va crear i que tant desconcert i frustració ha acabat per generar, mantinc molts dubtes sobre la coherència programàtica de la nova proposta electoral. No em fa res reconèixer que la nova direcció d’ERC, té la ferma voluntat de passar pàgina  i superar els errors del passat, pel que no tinc cap inconvenient en donar el marge de confiança que faci falta, si bé  en política les coses mai són tan fàcils, per pensar que amb un canvi de cares serà suficient. Els nous dirigents republicans han de deixar anar llast i no han tingut temps per a fer-ho, pel que la nova orientació pot tenir problemes d’ adaptació i concreció, sobre tot  en el Parlament de Catalunya, amb uns diputats que són directament responsables dels errors del passat. Pel que fa a reagrupament, continua sense fer autocrítica del passat, pel que aquest canvi d’estratègia, respon més a la necessitat de mantenir-se com a grup d’una  direcció allunyada de la realitat d’un independentisme cívic ascendent, però orfe de representació política, que majoritàriament va optar ara farà un any, per alló de boig conegut, CIU, que savi per conèixer. Els signants del manifest de Catalunya Sí, poden aconseguir recuperar part d’uns electors que han castigat durament als dos grups ara coaligats, però no crec que sigui suficient. Deixar enrera l’esquerra del tripartit, però també l’independentisme “friqui” (el de les estúpides reaccions contra Gerard Quintana) que s’enmiralla amb el  comportament irresponsable de Solidaritat Catalana, és impossible fer-ho amb quatre dies. El passiu que arrosseguen bona part dels coaligats, em fa témer que, tot i les bones intencions, el proper 20-N encara poden fer un altre pas de cranc. L’independentisme que el país necessita, ha de fugir del tacticisme electoral de curta volada massa desconcertant per a molts electors que ja fa temps que exigeixen  un independentisme pragmàtic que mantingui, mentrestant, la seriositat propositiva i que allunyi el desconcert en que es troben bona part dels que haurien de ser els seus electors.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

LES COORDENADES DE L’ OBLIT.

0

El premi de narrativa curta “Ploma de Ferro”, que atorga l’Ajuntament de Capdepera de l’ Illa de Mallorca, ha estat atorgada en l’ edició d’enguany a la mataronina Eva Rumí i Guimó  per l’ obra “les coordenades de l’ Oblit”. Un relat sobre l’ individualitat, l’ aïllament, la renuncia, la soledat, la malaltia i l’oblit. “Som el que recordem”, ens diu l’autora. “Moren els records i amb ells la identitat”.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

RAP TOCAT PER LA TRAMUNTANA, AL GUST DE LA MERCÈ.

0

Quan tenim convidats, la Mercè estusiasta de la cuina de mercat i afeccionada  a la gastronomia tradicional catalana, obsequia als comensals amb un plat del país als que intenta donar un toc de caire personal. Ahir va demanar en “Lauri”, que té el seu negoci al barri de l’ Escorxador de Mataró i quin peix sempre fresc adquireix a la subhasta del Port d´Arenys de Mar, la següent comanda: Una cua de rap per fer al forn, peix de roca per la  sopa, musclos i popets. El menú d’avui diumenge ha estat per llepar-se els dits. Una sopa de peix amb gambes i rap trossejat amb pa de la iaia; musclos amb ceba confitada i ají; popets saltejats amb un encenall de ceba i tomàquet i finalment rap al forn amb llit de patates. Com que l’ estrella del dinar, ha estat aquest darrer plat,  apunto per a qui li pugui interessar com l’ ha fet.  M´explica que primer de tot ha fregit al punt les patates, per abans que estiguessin cuites del tot reservar-les. Després ha tallat la ceba a la juliana amb un gra d’ all, sofregint-la a foc ben baix amb l’ oli sobrer i barrejar-ho amb  les patates. Ho ha posat tot a la safata del forn, amb les cues de rap, prèviament  salpebrades, tomàquet ratllat per sobre de les patates i el rap, regat amb una cervesa i mitja de les més suaus possibles, deixant-ho reposar a dins del forn a uns 250 graus de temperatura durant uns quinze minuts. Els tast ha aconseguit el beneplàcit i aplaudiment dels que seiem a taula. Quan he preguntat el nom que ha donat al plat, ens diu – ella en coneixerà la raó  i motiu -, “Rap tocat per la tramuntana”. 

LLUÍS COMPANYS, SETANTA-UN ANYS DESPRÉS.

0

Els actes per a commemorar el 71è aniversari de l’afusellament del President Companys, permeten reflexionar sobre el paper de certs personatges històrics,en la vida col·lectiva dels pobles. L’execució a trets al fossar de Montjuïc, precedit pel “procés” d’extradició i el propi consell de guerra, conté elements simbòlics d’advertència genocida perquè així ho volgué l’espanya franquista i explica perquè els demòcrates haguem convertit al President Companys en un referent col·lectiu, amb independència de l’opinió que cadascú pugui tenir del seu paper com a governant en un moment molt difícil de la història del país. Darrera del mite però, hi ha l’home aferrat a la realitat que viu, bellugadís, de comportament  polèmic, contradictori, dubitatiu, enamoradís, que  a desgrat de l’èpica que envolta la seva mort es fa més proper, quotidià i  coherent amb el seu final. Lluís Companys, setanta-un  anys després, continua essent un bon compendi i resum de les contradiccions que tenim  els catalans com a poble. Commemorar el fet, pot ser útil per entendre el llarg trajecte polític, vital i personal  que hi ha entre l’advocat defensor de sindicalistes llibertaris i promotor de la Unió de Rabassaires, al polític que proclama l’Estat català durant els fets d’ octubre i que després presidirà la Generalitat en temps de guerra, fins al pare que a l’exili manté una recerca desesperada del fill, que el porta primer a  la deportació i després a la mort. Tot plegat fets que han de ser objecte de reflexió, tant pels que creuen tenir el monopoli de la defensa de la identitat nacional, com dels que pensen que no hi ha més progrés del que ells creuen representar.

Publicat dins de PERSONES | Deixa un comentari

MENORCA.

1

Amor encès de sol i llum florida
Amor vital de cel i mar ventada
Amor en vers de terra sangtraïda
Amor humil de llengua engarrinxada
Amor de calç alegre i eixerida
Amor de platja verge i llaütada
Amor festiu de llàgrima agraïda
Amor enyoradís d’illa estimada
Amor de paret seca i pedra pura
Amor d’ullastre, mata, pi i alzina
Amor de tanca, aljub, claper i tempura
Amor de tamarell, càrritx, sivina
Amor de vinya, hortal, verger, ventura
Amor etern de pàtria menorquina

Ponç Pons.

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

PIC DE COMABONA (2.547 M.).

0

Sortim del Refugi de Prat d?Aguiló (1.966 m), amb l’ Aleix (3 anys) i els seus pares, David i Mar, la Carla (8 anys) i un servidor quan són les nou en punt del matí. Comencem a caminar per un corriol senyalitzat com a PR C-124. Deixem a la nostre dreta el camí que, pels Collets, ens menaria a Prat de Cadí, que ens queda a ponent. Després de passar pel costat de la font i d?una estació meteorològica, el pendent augmenta sobtadament, pel mig de la tartera que va fent giravolts fins el Pas dels Gosolans (2.435 m), on deixem els dos nens i la Mar (a la fotografia). Jo i en David continuem amb l’ intenció de fer el cim mentre gaudim de les magnífiques vistes entre el Berguedà i la Cerdanya. Seguim l’altiplà passant per sota del Pic de l?Aguiló (que deixem a l?esquerra) i així que guanyem una mica d?alçada el cimal  es fa ben proper. Ens enfilem pel Puig de la Font Tordera i desprès d?un collet som al Comabona (2.547 m). De retorn a casa rebem la trista notícia de la mort del “Pare Joan” que  de ben segur ha commocionat a la majoria dels mataronins que vam tenir la sort de coneixe’l.  

CIMS EMBLANQUINATS I TRAMUNTANA.

0

Tota la nit ha bufat la tramuntana amb força i només aixecar-me em trobo el Carlit i el Puigpedrós i mes enllà a la vall del Querol, el cim del Fontfreda emblanquinats. No té res de sorprenent, però  la natura malgrat els canvis climàtics, sempre és fa present i modifica el nostre comportament quotidià. Necessitava assaborir els primers freds i m’ he deixat amorosir pels colors de la tardor, mentre passejo pels voltants de l’ enclau, el que em permet enfotreme’n dels estats que imposen límits artificials al meu país. Començo una nova setmana amb el que em sembla una bona senyal, mentrés recordo les paraules de l’amic  a qui sempre em trobo extraordinàriament positiu i quin tarannà envejo. Jo i la resta preocupats i ell afirmant que no és ni un il·luminat ni un suïcida, simplement un pragmàtic amb somnis. La tramuntana s’ha emportat , per uns dies l’ anticló, que a la plana havia viciat l’ aire i  aquí dalt ens ha emblanquinat els cims. De ben segur que es un bon auguri. Oi que sí company?.  

PER CAPGROSSADES, MATARÓ!.

0

A la ciutat dels capgrossos, Mataró, diem capgrossades a l’ encaparrament per fer coses fora del sentit comú del que som autèntics especialistes. Per tant no té res d’original que on més predicament té aquest noble costum sigui a la casa del comú. Els nostres electes n’ han fet al llarg dels darrers anys de tots colors. Han desmuntat naus fabrils protegides per fer-ne un immens trencaclosques, excel·lint proposant el soterrament de la via del tren per la costa o recuperant el vell tramvia i els més agosarats, proposant construir pisos amb contenidors. Altres no han estat tan punyents, però també han gaudit amb el més preuat signe d’identitat local. S’han projectat biblioteques sense conveni de finançament amb altres administracions que assegurés la compra de mobiliari i llibres. Hi ha els qui han pretès celebrar prestigiosos Festivals de Teatre sense un duro al calaix i cap possibilitat d’obtenir-lo. S’han projectat i construït Museus textils i Escoles de Música sense assegurar-ne el futur. I quan algú se’n adonat, ments preclares ho han imputat a la política de retallades i avall que fa baixada. La més actual i punyent es mantenir les coses igual com estaven, en el més sublim cau del nepotisme cultural local, l´Institut Municipal d’Acció Cultural, on els que ara manen no han pogut o  no han sabut  treure’n l’ entrellat i trobar qui, amb mà de ferro, aturés la més gran capgrossada cultural organitzada dels darrers vuit anys.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

PUIG DE DÒRRIA A CAVALL.

0
Divendres al vespre ens havien portat els cavalls a l’hípica de la “Ruta de la Cerdanya”, just a l’ entrada de Puigcerdà. A dos quarts de nou del matí del dissabte, sortim  del centre d’ equitació i agafem el camí que ens porta al poble de Vilallobent, des d’on seguim les marques del GR-11 que comença a pujar fortament en direcció al coll de Marcer. Es tracta de l’ antic camí dels Carlins – això es el que indica el rètol de la sortida del poble -, que en direcció a Dòrria passa per la pleta i el refugi de Vilallobent. Som sis genets. En Joan i la seva filla Marta, en “Luis”, “el Chileno”, la seva filla Yanira i la seva amiga Laura. Ben aviat  comprovarem l’ofici del xilè, de professió vaquer a cavall en els Andes xilens i cerdà des de fa anys,  que al veure la pèrdua d’ una ferradura a l’euga de la Marta, abans de frustrar la sortida, tot dient deixeu-me buscar, ha fet una demostració del que suposa no deixar mai res per perdut. Sense cap eina ni material de ferrar al seu abast i a partir d’ una grapa de ferro que ha trobat entre les restes d’una antiga tanca pel bestiar, després de treure-la amb la navalla i deixar- la completament plana l’ ha migpartit amb la navalla i l’ ajut d’una  pedra, per acabar ferrant provisionalment  l’euga. Tot això li ha portat una hora de feina, deixant-nos a tots més que bocabadats. El temps perdut ha fet inviable pujar avui fins el cim del Puigmal que era el nostre objectiu. Però ens ha permés seguir fins el cim de Coma Morera, deixant a la dreta la Creu de Maians i continuar per l’esplèndida catifa verda de l’altiplà que forma el pla  de l’ovella morta, el de Comanera, les Salines i la serra de Gorrablanc fins ben aprop del Puig de Dòrria on hem dinat. Després de fer mitja volta, tornem al lloc de sortida quan en el meu rellotge són dos quarts de sis de la tarda.