JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

BARROERS?, BARRUTS!.

1

No són barroers, són barruts!. Això és el que em fa pensar el darrer embolic organitzat a l’ entorn de la nau industrial de Can Fàbregas a Mataró. Després que el consistori convoqués totes les reunions a la mateixa hora, suposo que  per no afavorir la participació. Ahir el Consell Municipal del Patrimoni no va autoritzar , de  moment, el trasllat de la nau, ja que en el subsòl han aparegut  restes industrials ( un pou , galeries que connecten amb la base de la xemeneia i petits dipòsits) que podrien estar protegides. Com que tot això era desconegut,  el Consell va demanar un informe juridic  per  conèixer si cal considerar les restes  com a catalogades i per tant, objecte de protecció. El regidor d’ Urbanisme i amb ell tot el govern municipal, ha  tornat a quedar en entredit. Aquest matí en roda de premsa, el govern mataroní ha anunciat que aquí no  passa res  i que tot va endavant, passi el que passi i peti qui peti. El cost de tota aquesta operació  és del tot excessiva ( més de 2,5 milions ), un autèntic escàndol  en època de crisi. La capgrossada del tripartit local serà de les que fan història. Actuant tots,  seguint el dictat del primer secretari del  PSC, els dos socis menors,  còmplices de tot aquest tripijoc  sense dir ni piu. 

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

TREMOSA I/O JUNQUERAS.

2

Aquest matí, he pogut escoltar al “Minoria Absoluta” del RAC,  al  flamant nou candidat d’ERC, L’ Oriol Junqueras fer les seves primeres declaracions i m’han sorprès favorablement.  Ahir, el Secretari General  d’ ERC de forma molt matussera va  presentar-lo com un sobiranista de debò, intentant així  desqualificar al candidat de CIU, Ramon Tremosa, acusant-lo de ser un sobiranista de saló. Avui l’ historiador mediàtic ha intentat resoldre la relliscada de Joan Ridao i després de deixar clara la seva amistat d’ anys   amb Ramon Tremosa,  ha tingut el bon gust patriòtic de qualificar-lo  de “bon candidat”, tot  assegurant que confia a poder recórrer amb ell un llarg camí. Oriol Junqueras ha defensat la seva candidatura, tot  assegurant que intentarà assolir un suport ampli el més ampli possible entre els votants. Després d’ escoltar-lo, he arribat a la conclusió que el seu nom  és una bona opció per ERC, millor del que pensava ahir mateix. Felicitem-nos!. Dos sobiranistes conseqüents i de debò , amb ganes d’entendre’s, son els candidats del catalanisme parlamentari a les properes eleccions europees. No és  suficient però és una molt  bona noticia. Els que considerem que la nostre única nació es Catalunya, estem obligats a fer amb urgència una profunda reflexió sobre la davallada electoral que van tenir els partits d’ obediència catalana en les darreres  eleccions europees. Més enllà dels  sufragis d’uns i altres, cal ara  aturar com sigui  l’ espanyolització de la política nacional que pot esdevenir a curt termini irreversible, si no hi  trobem els mecanismes socials, polítics, culturals  i cívics per impedir-ho. La consciència identitària d’un país, s’expressa de  maneres molt diverses i en àmbits plurals. La  representació política col·lectiva, suposa un tret diferenciador molt important,  que si el perdéssim, podria  perjudicar i fins tot  aturar  la tasca de reconstrucció nacional  dels propers anys. Bastir  els ponts de diàleg entre tots els que es reclamen del catalanisme polític, recuperar els àmbits de treball comú,  és una tasca que hem d’encetar amb urgència.  Els candidats Ramon Tremosa  i l’ Oriol Junqueras, de CIU i ERC,  són  en aquest sentit  un  motiu d’ esperança.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

LA PICA, L’EFECTE OBAMA I ELS DOS JOANS.

0

Quan  Joan Antoni Baron fou elegit per primera vegada Alcalde Mataró, d’això farà més de quatre anys, em va sobtar comprovar  que entre els objectes que decoraven el seu despatx  hi  figurava una panoràmica de la Pica d’Estats. Fou per mi, tota una declaració de principis. Durant un temps vaig  pronosticar que amb el canvi d’ alcaldia, la ciutat hi guanyaria,  ja que l’ anterior edil, portava massa anys en el càrrec. Baron  exhibia un  nou  tarannà, escoltava i  saludava a tort i a dret i encomanava bon rotllo. Era una actitud lloable però no  suficient. Després de les eleccions  municipals,  que va  guanyar, vaig detectar un canvi d’actitud. D’ entrada no hi havia química amb el nou cap de l’oposició, un sobiranista convergent jove  i treballador,  a qui ja no es podia dir, allò que tan agradava a l’ Alcalde Mas,  quan es referia  als mataronins de tota la vida. Coincidien els dos Joans  amb això i amb la mateixa afecció a la muntanya, però  en no gaires coses més. Un  amb el vernís  social (cristià) i demòcrata, l’altre liberal, social i sobre tot pragmàtic. Poc després vaig llegir en el bloc de l’ alcalde, una declaració de principis muntanyencs  que em va donar que pensar. Recordava Baron  en el seu bloc la frase  de  mossèn Jaume Oliveras, l’home de l’Aneto: El Pirineu comença a Andorra i s’estén cap a ponent. I ho acabava amb un enigmàtic “ tu ja m’entens”. ¿Era aquesta una referència velada al líder de CIU,  que  de sempre ha tingut més  atracció pel sector de la serralada  que s’ estén cap a llevant, on el  Canigó  és el símbol més característic?. No si en el seu subconscient, Joan Antoni Baron  pretenia dir amb  simbologia muntanyenca, quelcom més consistent, però el que hi ha de cert, es que  al menys fins ara, no ha existit  cap intent  de consens sobre qüestions fonamentals per la ciutat. Al tombar l’any, s’ anuncia un cert canvi d’actitud, que  s’ ha de valorar amb prudència, però que indica un petit canvi. Serà per la crisis, per l’ efecte Obama,  per que el tripartit local  no acaba d’arrancar , per la rosa del desert , per les dues piques  o  pel que sigui, que finalment els dos Joans ens han regalat l’ escena del sofà. Encara hi han  retrets, però han començat a parlar  d’ una “simetria que s’ha de reconèixer”, entre   “dues forces de govern”, tot acceptant que cal “fer un esforç per mantenir relacions més fluides”. S’ han posat deures: El  front marítim, l’arribada d’una universitat internacional, el desenvolupament de noves infrastructures de comunicació  i l’urbanisme. Si se’m permet  posar-hi cullerada, jo  hi afegiria l’ eix cultural i central de la ciutat, amb tot allò que hi penja ( Presó, Monumental, Sala Cabañes, Cafè Nou  i  Museu Basat, entre d’ altres). Espero que aquests cop no es frustri l’ expectativa i  la cosa funcioni, no perquè reclami una altre majoria a la ciutat, sinó perquè es imprescindible en època de crisi assolir amplis acords. Tot això deixa  novament amb el cul a l’aire  als  dos grups  minoritaris del govern, que no exhibeixen perfil programàtic. Un dels dos  socis podia haver  afavorir aquest debat  i ha perdut per mandra el guany polític  de liderar la trobada. Que hi farem. Una altre vegada  han preferit  ser  la marca blanca del PSC, sense cap accent, tampoc  el catalanista.

(Article publicat a la web “Capgros”)

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

NEU I TERRITORI (6)

0
Només hi ha una manera per conèixer els territoris, trepitjant-los. Això és el que ara mateix fan dos expedicions catalanes. Una  que  transcorre  ben lluny nostre i que  ha assolit el seu objectiu: El Pol Sud. Es la primera vegada que una expedició formada per persones discapacitades arriba al punt més al Sud  de l’ Antàrtida pels seus propis mitjans. L’ altre, format per tres muntanyencs  que es disposen a fer la travessa integral dels pirineus amb esquís. Van començar diumenge a Fillols, a la Catalunya Nord i pretenen acabar  al Pirineu navarrés d´aquí  sis o set setmanes, a principis de Març. La seva intenció es romandre en alçada, intentant no baixar al fons de les valls. Dos reptes que podeu anar seguint a través de la catosfera.  

http://www.polsudsenselimits.org/
http://cegesqui.blogspot.com/2009/01/tpe-travessa-dels-pirineus-amb-esqus-de.html

L’ EFECTE OBAMA.

0

En Salvador Cardús,  en el seu article de divendres  passat a l’ Avui,   feia referència a un posavasos (merchandising) que li havien regalat uns amics seus nordamericans que deia així: “Rosa [Parks] sat, so Martin [Luther King] could walk… Martin walked, so Obama could run… Obama run, so our children can FLY!“. Rosa va seure perquè Martin pogués caminar; Martin va caminar perquè Obama pogués córrer; Obama ha corregut perquè els nostres fills puguin volar.  La llicó que  n’ extreia de tot plegat era que les nacions  no es poden construir  des del pessimisme, el desconcert, la desafecció i/ o l’ emprenyament, que sempre són coartades per la inanició i la renuncia. Avui després de veure per televisió i quedar bocabadat davant l´esperança que genera aquest home als Estats Units, convençut que segurament  no se’n sortirà del tot, potser ni ell ho vol, i  que tampoc  mai acabarem de refiar-nos del tot, tinc el convenciment que allò que té de positiu aquest fenòmen  social és  que ha generat  una forta esperança a favor del canvi, fent evident que  qualsevol col·lectivitat  nacional  necessita  tenir somnis.  Els catalans  també tenim aquest dret. Només ens cal  – i no es poc- , canviar per fer possible el que encara avui a molts els pot semblar impossible. Doncs… tornem-hi!, que com diria el poeta, tot està per fer i tot és encara possible.      

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

PROBABLEMENT L’ ESTATUT NO EXISTEIX…..

3
“Probablement l’ estatut no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”.  Aquest anunci,   que haurien d’ exhibir alguns del autobusos del país, seria molt més útil i assenyalaria de forma ben concreta i positiva  com orientar el futur del catalanisme polític. Naturalment,  seria del tot imprescindible  i convenient que  uns, vist l´incompliment del “pacta sunt servanda”  invoquessin  el principi de “rebus sic stantibus” per a  rescindir  el pacte o contracte estatutari,  fet  massa a corre cuita a la Moncloa,  i els altres, fessin exactament el mateix amb  l’ acord de govern per similars raons. Hi ha d´haver autocrítica per ambdues bandes, però  sense convertir el fet en un aquelarre de greujes i retrets. La reconstrucció dels ponts del diàleg entre les dues forces parlamentàries del catalanisme polític, necessita que deixin de fer-se més  sang, aturant els bocamolls d’ ambdòs costats, per acabar reconeixent que  hi ha un adversari  i  un objectiu comú.  Després i  passant pàgina, analitzar abans  que hi hagi eleccions basques i gallegues, si fora possible un acord  pel reste de legislatura entre  forces que han estat  en bancs parlamentaris oposats, per a construir un govern alternatiu basat en els principis programàtics que figuraven en el projecte d´estatut del 30 de setembre. La negociació del finançament ja no dona més de sí i  ja es pot dir que  el resultat serà una nova presa de pèl. Per tant, no es pot donar més cobertura ni oxìgen  al govern espanyol i a les dues forces que parlamentàriament li donen recolzament, el PSOE i el PSC. El frau a Catalunya s’ ha culminat. Ara el que toca, es  prendre les mesures patriòtiques adients,  siguin quines siguin les conseqüències per uns i altres. Novament la clau està en les mans d´ERC i em temo que  té al davant la  darrera oportunitat per fer-la servir .

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

COLLSACABRA: SALT DE SALLENT.

0
Sortim de Mataró diumenge al matí,  amb l´il·lusió de trepitjar els mateixos camins que en  Miquel Pendís, en “Ganyada de Rupit”, bandoler del segle XVII, company  d’en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga.   L’ aigua  i la neu caiguda en les darreres setmanes facilitarà que en aquest curt passeig matinal puguem veure amb tot el seu esplendor el  Salt de Sallent. A Cantonigrós encara hi ha bastant de neu   i no la deixem fins arribar a Rupit. Començem a caminar des de la plaça major, on descendim unes escales per sota d´una casa  i poc metres després travessem el rierol  i ja dins el bosc  ens acostem al Saltants del Rodor i en cinc minuts a la Font de la Pomareda on davant mateix  s’ hi troba el Saltant de  Sabaters. Trobem el camí embolicat  per les branques trencades per les darreres nevades  i a estones força glaçat.  Deu minuts després ja som al Salt de Sallent, on l’ aigua baixa abundant i on tenim unes vistes esplèndides des dels Cingles. De la Mare de Déu del Far fins  a les Guilleries.  Caminem ja per un  camí ample on  podem veure  ben nevat el Montseny  i ens acostem a Sant Joan de Fàbregues. Falta poc per  a Rupit.  De tornada  amb el cotxe  de baixada  cap a L’ Esquirol,  ens permet veure d’ un costat  el Canigó ben blanc i per l´altre , la Tossa, el Pedraforca i els Rasos de Peguera  amb similars gruixos de neu.  Dues hores de passejada  seguint les passes de’n Serrallonga. Us deixo, per a  recordar-ho la cançó de Mesclat. 

http://es.youtube.com/watch?v=oidtNQQ3f10

ARA QUE FA FRED.

1
Ara que encara fa fred i que l’hivern ha deixat blanc el Pirineu, potser per melangia, me’n recordo  d’un altre lloc que m’ estim i que allunyant  mar endins la tramuntana  ben sovint acarona. I avui que  no tinc al meu abast  cap dels paisatges vitals que em donen força, teclejo  sentiments al bloc , escoltant  Cris Juanico  i recordant Ponç Pons: ” Crec que estam acabats. No tenim salvació. Ells són més  i la llengua que parlam és mig morta. Semblam indis setjats, aborígens vençuts, ser humans avortats.Territori envaït ,veim morir lentament el paisatges de l’ànima. Som allò que se’n diu pobles colonitzats, en el fons no tenim cap consciència de pàtria.” 

http://es.youtube.com/watch?v=U_hdPUD01xg

http://es.youtube.com/watch?v=6OOpZId69ZY

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SÓN LES “CUP” L’ ALTERNATIVA NECESSÀRIA?.

0

Ahir les CUP van fer un pas més cap el parlamentarisme. Sense acabar-ho d’ afirmar,  l´independentisme anomenat “revolucionari”, sembla  que  pot  decidir  presentar candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya, aprofitant  que hi ha un espai electoral “independentista” que  veuen  abandonat per  l’ actual direcció d’ ERC. Sense menysprear el treball fet per aquestes candidatures en certs  municipis, no crec que  hi hagi les circumstàncies polítiques ni les condicions objectives perquè puguin obtenir representació. Això no es contradiu, amb reconèixer que  de ben segur en properes conteses es produirà un augment significatiu de vots “anti-sistema”,  per part de grups  diferents que es situen en els “marges” de l’ actual sistema de representació política, sigui en l’ eix ideològic ( dreta – esquerra), com  en l’ identitari (Catalunya-Espanya). Per què hi hagués la possibilitat  real que  aquests sectors assolissin  diputats, caldria una combinació d’ abstenció,  desengany i/o desconcert electoral i augment significatiu  de vot “anti sistema”   a la  dreta i a l’esquerra  amb identificacions nacionals diferents, cosa  difícil i poc probable. Tot plegat  una hipòtesi  que avui se’m fa poc raonable  i  propi de  la  política ficció.  De produir-se  aquest fenòmen “nou”, es cert  que  inicialment hi hauria un “petit terratremòl” en la política catalana , que potser  obligaria a certs canvis  en la política d’ aliances dels partits parlamentaris catalans. Però, tal i com jo ho veig, un o dos diputats de les CUP i/o  de Ciudadanos i/o de “PXC” i/o  d’ una  “Esquerra Unida” molt  més radical que l’ actual,   ferien inviable tant la reedició d’ una majoria de diputats favorables a l’ actual  tripartit, com  un possible front  parlamentari sobiranista  alternatiu a l’ actual govern.  L´efecte  podria ser  que les forces centrals majoritàries d´un costat i  de l’ altre dels dos eixos de la política catalana,   es posarien  d’ acord més fàcilment,  pel que  el desitjat canvi produïria paradoxalment  tot el contrari. Continuo pensant que és molt millor i més útil pel país,  superar l’ actual etapa,  refent ponts i reforçant els plantejaments nacionalment més  conseqüents en les dues sigles del catalanisme polític  parlamentari avui existent  per  a canviar el seu  rumb. L´elecció de Ramon Tremosa, és un primer pas  en la bona direcció   que  es fa des de les files convergents. Veurem si ERC   intenta redreçar la situació  amb  la mateixa orientació. Les bases electorals de l´independentisme democràtic han d’ esmerçar-hi tots els esforços per fer-ho  possible, sense  caure  en l’  ingenuïtat  de creure’s que la solució CUP , pot ser avui  l’ alternativa necessària.    

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

ÒMNIUM MATARO NECESSITA VOLUNTARIS.

0
Publicat el 8 de gener de 2009

La Delegació d’ Òmnium Cultural de Mataró,  necessiten quinze voluntaris  lingüístics que  estiguin disposats a dedicar una hora a la setmana a parlar català amb una persona  que està aprenent la nostra llengua i que necessita  practicar-ne el seu ús, per adquirir fluïdesa i perdre la vergonya  que suposa tot aprenentatge. Els interessats només cal que  vagin  a la delegació del carrer Argentona núm. 59 de Mataró  o truquin  al 93 798 17 16 de dilluns a dijous de sis a nou del vespre.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

DESPRÉS DE REIS: MEDITERRANI GLAÇAT.

0
Publicat el 7 de gener de 2009

Els tres reis  d’ orient  han passat deixant regals als infants, un temps fred i neu a tocar de mar. Mags com són, als mataronins ens han posat un paisatge de Burriac emblanquinat  i un mediterrani glaçat.  Potser és un mal presagi de tot el que  a partir d’ ara ens espera i que avui llegeixo als diaris. Els partits d´obediència catalana,  tant li fa si es troben  al govern com a l’ oposició, es dediquen a  tirar-se els plats pel cap, repartint-se culpes a tort i a dret al fer un balanç negatiu a la proposta de finançament.  El que la ciutadania els hi hem d´exigir és que facin política catalanista sense complexos. Uns i altres ens hem equivocat pactant amb Zapatero ( aquí tripartit i allà estatut). Ara, si entre tots no ho evitem, podem repetir l’ errada.  ZP i la seva gent, unilateralment ha rescindit el pacte estatutari que proposaren, avançant el contingut de la sentència del Constitucional. Nosaltres  només hi podem respondre encetant el debat del finançament  en termes de sobirania. Tots els impostos pagats a Catalunya han de quedar-se a Catalunya.  I plantar-nos, que ja hem fet prou el babau.  Algú  dels “nostres”, tant li fa el partit , ens dirà i repetirà que la política és l’ art del possible. No és cert: La política catalana avui,  hauria de ser l’ art de fer  possible, allò que sembla impossible.    

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

NEU I TERRITORI: IDENTITAT(5).

0
Publicat el 4 de gener de 2009
La salut de qualsevol territori també es mesurable en termes d’ identitat i de cultura. El paisatge, com a cosa viva, està sotmés a transformació  i per tant  es  pot considerar una construcció cultural fruït de la mà de l´home,  formant part de l’ identitat dels  pobles. El  territori , se’l identifica a través de l’ us correcte dels topònims   que  són propis, detectant-se aixi la situació  de supervivència cultural de qualsevol  col·lectivitat.  A les comarques catalanes  sota administració francesa,  ens podem  adonar del procés de  pèrdua d´identitat al que han estat sotmeses, produint-se la substitució de  la  llengua i la cultura pròpia per una altre d’ aliena. Durant aquests dos  darrers  dies, esquiant a Formigueres  i a  Cambra d’ Ase, he observat una vegada més, com l’ identitat nord catalana  es debilita i s’ aigualeix.  La presència dels  topònims  tradicionals  de llocs, cims, comes, fonts i valls és del tot  marginal. L´ esquiador del sud es fa habitualment còmplice d´aquest estat de coses. Es dirigeix als nords catalàns amb francés o amb espanyol, donant per fet que la majoria dels seus interlocutors, ja no els  contestaran en català, el que no sempre es així,  utilitza els mots dels llocs afrancesats  i dóna per fet  que el procés de susbstitució  cultural ha estat finalitzat. Una mínima militància linguïstica de l´esquiador  del Principat, convertit en el més important client, de ben segur  ajudaria a  mantenir  les brases i el caliu de la catalanitat  en aquelles  comarques.
 

CARALLOTS!

0
Publicat el 2 de gener de 2009

L’ Aznar, President del govern espanyol, fou un carallot considerable i un personatge perillós per a Catalunya, però quan va governar amb minoria  parlamentària, va negociar amb el govern de Catalunya sense masses manies ni complexos. A la gent de dretes el nacionalisme espanyol se’ls hi reconeix  d’entrada i ningú gosa posar-ho en dubte. Quan va resoldre atorgar petites millores en el finançament català ,  ho va fer des de una  bilateralitat ben explícita, encara que l’ estatut vigent en aquell moment no li exigia. Amb Rodríguez Zapatero, tot i el seu tarannà  “progre” , antecedents familiars lliure pensadors i altres gaites que exhibeix  quan li convé, passa el contrari, insinua més que afirma, enganya incomplint la Llei, no  reconeixent la bilateralitat de la negociació  prevista  en el nou estatut, donant  per descomptat que  serà  declarat inconstitucional d’ aquí  ben poc. Ara, ha intentat  novament aigualir  els contactes amb el govern català,  afirmant abans de rebre al President Montilla   que el PSC era ell i encetant seguidament  una ronda de converses púbiques sobre finançament autonòmic amb tots els governs “regionals”. L’ estratègia ha donat els seus fruïts: Tothom content de fotre al govern d’aquí i fotre-se’n. Ara, amb Solbes ensenyant un altre proposta almoina, es pretén novament fer-nos callar. El President Pujol  fa anys que  advertia  que un dia es glaçaria la Bàltica. Quan això ha succeït, ningú ha  proposat una resposta contundent. I si finalment ho enviéssim tot a rodar, com reclamava fa poc en  Barrera ?.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

CARPE DIEM. BON ANY 2009!.

0
Publicat el 1 de gener de 2009

Les dotze campanades de cada 31 de Desembre, d’un any i de l’ altre,ens fa adonar que irremediablement el temps se’ns cau a sobre amb la mateixa rapidesa, que  cada campanada ens mengem el raïm, sempre amb por d’ ennuegar-nos. Els  segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys, passen un darrera de l’ altre. Com que no podem aturar-los, la melangia s’ apodera de nosaltres  i ens deixa el pòsit de de la nostàlgia d’ un passat, que no fou ni millor ni pitjor, sinó més jove.Tot  ràpid  i veloç. El remei, si és que n´hi ha, suposo que es troba en amarar-nos de vida  i  si podem , mantenir l’ esperit lliure. “Carpe diem” doncs. Que tingueu sort i sigueu feliços. Bon Any 2009!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari