El rovelló, també conegut per esclata-sang a Mallorca i Menorca , pebràs a Eivissa o paratge (Lactarius sanguifluus), és un dels bolets més apreciats gastronòmicament a Catalunya. Sovint s’anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere, el pinetell (Lactarius deliciosus), també anomenant pinenc i/o pinenca a la comarca d’ Osona, que és també molt apreciat per la cuina del país. Hi ha també els rovellons d’avet (lactarius salmonicolor), que sovint trobem als mercats, és comestible, però no està tant valorat. Com que enguany tothom diu que serà una bona temporada de bolets ho hem intentar comprovar durant els darrers dos caps de setmana. El primer a la Vall de Camprodon i el segon en els boscos d’Osseja a l’ alta Cerdanya. Tot i que la collita no fou espectacular, ha estat suficient en ambdòs casos i els resultats bastant engrescadors.
Ens trobarem a la tarda en qualsevol baula de la cadena humana – la via catalana cap a la independència – que enllaçarà un passat d’anhels amb un futur de llibertat. Som-hi!. Visca Catalunya Lliure!.
El Pic de la Coma Pedrosa és el més alt del Principat d’Andorra i es troba a la carena que limita amb la Vall Farrera (Pallars Sobirà). Sortim amb l’Alfons des d’Arinsal de bon mati i tot just començar, travessem un bosc d’avets i de pi negre, tot caminant pel costat del riu Pollós. En un hora i dos quarts, tot i la forta pujada, arribem al coll de Coma Pedrosa (2.220 m). Estem en una cruïlla de camins i just darrera tenim el refugi del mateix nom. Pugem pel mig de la petita vall que se’ns ha obert a davant nostre i al final de la mateixa,girem cap a l ‘est fent giravoltes fins a les basses d’Estany Negre, on trobem una important congesta de neu que ens obliga a tenir molta cura per a no relliscar ja que la neu es troba molt dura. Al fons i a la dreta, ja es veu el cim de Coma Pedrosa. Voregem el llac per la dreta. Anem seguint les marques grogues que s’enfilen fins arribar a un segon llac, l’Estany Negre, també amb la presencia d’una nova congesta. Anem pujant fins trobar la senyal que marca la direcció cap el port de Baiau que tenim a tocar. Nosaltres continuem deixant aquí el GR-11 i fem un gir a la dreta que ens porta a la Collada del Forat dels Malshiverns. Des d’aqui i amb dura pujada i per la cresta arribem al cim (2.942 m). Tenim bones vistes de la Massana i Arinsal, de l’Aneto i la Pica d’Estats, entre d’altres, de tots els cims andorrans i a l’ est del massís del Carlit. Tornem ara enrera fins la collada del Forat dels Malshiverns i baixem en direcció cap a llevant, Les Canaletes, que ens portarà al Pla de l’estany per una llarga tartera que amb dificultat ens mena al refugi i a l’estany del mateix nom. Continuem baixant fins les Bordes de la Corovilla i la borda de la Font de les Agunes, arribant en molts pocs minuts al lloc on hem deixat al cotxe.
Reina del Maresme
Ella sempre somrient
nens que juguen a la platja
tothom gira el cap quan passa
ai d’amors doncs no n’hi falten
MATARÓ MEDITERRANIA
REINA DEL MARESME
MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU
MATARÓ MEDITERRANIA
REINA DEL MARESME
Rumba, havaneres
sardanes i gegants
paios i gitanos
que aquí són com germans
Son pare era pescador
i la mare “oberlockava”
però a la noia li agrada la festa, les santes i serenates!
Que guapa vas!