Aquests dies hem assistit a la demostració que qualsevol pot arribar a ser ministre en el govern de Rajoy. Ni més ni menys que el titular d’ Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha contestat al president del Govern de Canàries, Paulino Rivero, que ha protestat per la proposta de canviar el fus horari a la península, equiparant-lo al del Regne Unit, Portugal i les Illes Canàries. Rivero va escriure llavors al seu bloc oficial que si es prengués aquesta decisió Canàries perdria la campanya publicitària gratuïta que suposa que en tots els mitjans, al donar l’hora, es faci l’afegitó “i una hora menys a Canàries” .
El passat cap de setmana, aquest crack de la política que és José Manuel Soria va respondre a Rivero demanant-li que no digui “disbarats” i que algú li hauria d’explicar “el que és el meridià de Greenwich“. Després esplaiar-se recordant que aquest meridià es va establir com a punt de referència mundial en una conferència a Washington el 1844 (en realitat va ser en 1884), ha afirmat que passa “per una sèrie de països, entre ells Espanya, i que passa també per Canàries. I que encara que el Govern regional adopti un decret dient: “el meridià de Greenwich no passa per Canàries, és que el meridià de Greenwich seguirà passant per Canàries“.
El problema és que cap meridià pot passar per Canàries i per qualsevol altre lloc de l’estat espanyol al mateix temps, ja que les Illes Canàries estan força més cap a l’ oest que la península. Perquè el meridià de Greenwich, o qualsevol altre, pogués creuar els dos llocs hauria de fer una gegantina essa en arribar a l’estret de Gibraltar, girar cap a l’oest i després tornar cap al sud. Aquest ministre, natural de Canàries, desconeix fins i tot la seva geografia. I per desgràcia dels canaris i de tot l’estat, és l’exemple més evident del govern vergonyós que hem de patir. Si no saben ni els coneixements més elementals de l’ESO, com van a gestionar els interessos ciutadans i turístics de les Canàries i de l’estat.
Segurament Soria va esgotar tot el seu arsenal cerebral amb la contractació aquest estiu de l’exmodel d’Intereconomía Maria Zabay, autora del llibre “Y ahora … donde tendemos las braguitas rosas?” com a assessora per al seu gabinet de comunicació. No és estrany, doncs, la reforma energètica desastrosa per al medi ambient que hem de suportar de la ment preclara d’aquest ignorant al servei de l’oligarquia de les grans companyies elèctriques .