Les declaracions d’ahir del xic aquest -posat pels socialistes de Madrid al si del nucli del PSC- sobre la necessitat de no molestar els amos demostra que qualsevol pot arribar en política allà on els padrins el posen. Quin argument, Mare de Déu! És com demanar-li a les dones maltractades que no facen res que puga enutjar el seu maltractador. O demanar-li als treballadors que no molesten l’empresari no siga que els despatxe. No he sentit a la vida un argument més demostratiu del contrari que un defensa. Precisament pel que diu Lucena és pel que cal decidir en sentit contrari. Tots no estem disposats a parar el cul a Madrid.
I aquest es diuen d’esquerres…