Quan estem fins al capdamunt de corrupció política, de finançament irregular dels grans partits, de Bárcenas, Sanchis, Espinosa, Mato, dels ERO a Andalusia, de banquers tramposos i rapinyaires, de Campeón i Blanco, de les corrupcions de Camps i Costa , Blasco, Alperi, Fabra i Castedo, Miraculosa i Such, del Gürtel i del Brugal, de EMARSA, de Crespo i del Bigotes, de Urdantgarin, Corinna i la casa Reial, i quan 500.000 ciutadans de l’estat han estat desnonats de casa seva, i 6 milions més estan en atur, la caverna mediàtica i els corruptes es preocupen de l’escratxe i protesten-pobrets-de la violència que representa que la gent cride pel carrer als polítics.
Vinga, va! No tenen ous ni res! Que s’assabentin. Molt claret. Els responsables de tot això són els polítics dels dos grans partits que han governat aquest estat i han permès aquest desastre institucional i per tant el que els xisclin pel carrer és el mínim que els pot passar. És el nostre dret a picar de peus. Al cabreig. De moment.