Toni Roderic

Des de La Marina Alta, en verd

27 de setembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

UN DIA A NOVA YORK

La visita de Mariano Rajoy a Nova York, a la seu de l’ONU, ens ha posat de manifest -si algú encara ho dubtava – la categoria política i personal del líder més mediocre i cutre que la marca Espanya ha arrossegat pel món mundial .
Ha estat veure’s allà, envoltat de líders mundials, i ha començat a actuar com aquests nous rics que queden retratats immediatament. Primer amb l’entrevista concedida a Bloomberg TV en què torna a ser enxampat en el tema Bárcenas i el finançament irregular del PP. No tenia ni idea del que és un periodista nord-americà, ni del que són els mitjans allà. I per a postres va intentar que la cadena televisiva no emetés els moments- de vergonya aliena -en què parlava del tema. Tant ell com l’estat espanyol han quedat a l’altura dels països més subdesenvolupats democràticament .

Per acabar-ho d’ arreglar, Rajoy, va fer un cant a l’Aliança de Civilitzacions i a ONU Dones, projectes de Zapatero – en els anys de bonança econòmica – que quan era a l’oposició va criticar durament. Aquest canvi – en la situació actual -ha fet que Rajoy rebi els elogis de l’administradora del PNUD, Helen Clark, i de la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, perquè Espanya ha fet, amb gairebé 1.000 milions de dòlars ( uns 750 milions d’euros ), la major donació individual a un programa de desenvolupament de l’ONU, el dirigit a complir els Objectius de desenvolupament del Mil · lenni ( ODM ). Rajoy ha recordat en aquest fòrum mundial que Espanya és el sisè país que més diners aporta a l’ONU . “A mesura que l’economia espanyola està tornant a créixer, tornarem a donar suport a aquests esforços amb una inversió en cooperació al desenvolupament generosa, intel · ligent i eficaç”, va prometre Rajoy davant l’Assemblea General de l’ONU .
Si després d’això no li donen una placa honorífica segur que li la donen els pensionistes espanyols, els malalts crònics, els aturats, la sanitat pública, els dependents, els universitaris sense beca, l’educació pública i els ciutadans espanyols .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!