Del Sud
Crònica d'un llibre
Estic, de nou, a València, després d’uns quants dies de descans per Barna i, en concret, a la casa que la meua tia Sali i la meua àvia tenen a Can Rosés, una urbanització prou apartada de Rubí. Es tracta d’un lloc ben tranquil que ja s’ha convertit en una mena de cau per refugiar-me quan el vent bufa massa fred o, simplement, tinc ganes de desaparéixer. En aquesta ocasió, però, m’ha tocat anar de metges per acompanyar l’àvia, ja que l’edat no perdona i va tindre una caiguda que l’ha deixat mig baldada, tot i que encara ha eixit ben parada i no ha patit danys massa greus: un trau de dos punts al cap i un blau de dos pams al cantó esquerre del cos, però sense cap trencament irreversible.
Precisament, aquesta circumstància va fer que els meus pares es decidiren també a pujar cap al nord i jo tinguera un poc més de llibertat per poder anar a Vilanova i la Geltrú, on els companys del col·lectiu independentista Desperta!, amb l’incombustible Josep M. Domènech al capdavant, havien organitzat la presentació de les Històries del paradís de Xavi Sarrià i havien tingut el detall de convidar-m’hi.
Com sempre, anar a Vilanova és com anar a una segona casa. El Josep M. i altres companys com el Ramon López, l’home que parla i parla i parla amb un apassionament fora de tot dubte, ens van tractar de luxe i, després de la presentació, on el Xavi ens va explicar els secrets del seu llibre i jo, modestament, vaig aportar-ne la meua opinió -sempre bona- de la seua tasca com a escriptor, ens convidaren a un sopar que fou d’allò més agradable. Parlàrem, com sempre, del país, de com ens van les coses a nivell personal -ai, senyor, senyor!- i d’altres temes, com el viatge a Palestina que el company Xavi està preparant per aquest estiu.
Malauradament, l’entrebanc patit per la meua àvia em va fer tornar d’hora a casa i no vaig poder gaudir de la festa posterior al sopar, però estic segur que s’ho passarien d’allò més bé. Com dic, anar a Vilanova sempre és com trobar-te un poc en casa.
Hi tornarem!
(Com ningú va tindre la idea de dur una càmera a la presentació, no hi han fotografies de l’acte, així que he reciclat una imatge de la presentació de Del Sud que els companys vilanovins ens prepararen ara fa gairebé un any i on van participar, entre altres, Robert Fernández, Toni Albà, Sergi López i Pep Gimeno Botifarra. Un luxe, si més no…)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Antoni: Abans que res, reb una abrasada, i demanarta disculpas per no haberta respost el teu escrit. Acabo de veura el teu escrit, i de seguida he trocat a la teva avia per saber com se trobava. La veritat es que me hi espantat una mica, ja que sento molt apreci i cariño per qui considero sempra sera la meva familia,i ja li he dit que no dubti mai si me necesita de contar amb mi, ja que soc a cuatre passes. Vaig estar a punt de presentarme a Vilanova, pero la manca de trens que acaban molt dora de passar, va retenirme el anar, espero molt aviat poguer asistir-hi en alguna presencia teva en alguna poblacio i donarte una sorpresa. Desitjo que estiguis millor de anims, i que als pares estiguin tambe be, rebeu una forta abrasada. Diguem si rebs el meu correo electronic, i demanarta si pots el teu, ja que me agradaria donarte las dates de a hon visc i els telefons per si algun dia vens i ens podem veura una estona. Me faria molta il.lusio poguerta explicar moltas cosas i respondra a las preguntas del anterior escrit. La veritat es que estic be, visc sol desde fa varios anys a Terrassa, a 5 minuts en cotxe hasta casa de la teva avia, i aunque estic en el paro, he realitzat un projecte molt interesant del que me sento orgullos, ja que serveix per aliviar e inclus elimina malaltias com artrosis, fibromialgia y s.f.c, entre altras, be ja te explicare, i si rebo el teu correo ja te faria arribar informacio del tema. Be Antoni, un plaer pogue escriurat i saber de tu en aquets maravellosos e interesants escrits als cuals segueixo amb interes, i no dubtis mai que si me necesitas pots contar amb mi. Una abrasada per tu i als pares.
Oscar.
Antoni, gràcies a tu per aquest post i per haver vingut. Va ser un autèntic luxe poder compartir taula -la del soparot i l’altra- amb tu i amb el Xavi. A veure què inventem per a l’any que ve, ara que ja comencen a ser tradició les teves vingudes per Sant Jordi a Vilanova, casa teva, com dius molt bé tu mateix. Molta sort i fins aviat!
Josep M.
PS: Ah, i dissabte, a omplir València d’estelades i dolçaines!