Del Sud
Crònica d'un llibre
Feia gairebé un any i mig, des que em vaig deixar el diari, que no publicava res a El Mundo. La setmana passada, però, em van trucar per demanar-me un article en qualitat de filòleg sobre Enric Valor, amb motiu de l’exposició que l’Octubre dedica al mestre de Castalla. A continuació, us deixe el resultat d’aquesta col·laboració sobtada que, a més a més, va ser en valencià. Val a dir que no és la primera volta que publique en català al diari de Pedro J. Ramírez però, si més no, sí que és la primera ocasió en què ho faig amb un article sobre un dels nostres grans referents culturals. Espere que us agrade.
“El 14 de gener de 2000, el cementeri general de València era tot silenci i respecte. Només un dia després del seu traspàs, una gran multitud s’hi va aplegar per a acomiadar Enric Valor, un gran home de les lletres valencianes, que quedaven definitivament òrfenes després de la pèrdua de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. La casualitat va fer que aquell dia em trobara al cementeri per a fer costat un company de feina que havia perdut sa mare i, així, vaig ser testimoni de l’adéu d’un dels homes que, amb el seu treball, va permetre mantindre l’interés, la dignitat, el nivell i l’esperit de la nostra llengua, fins i tot, durant la travessia pel desert franquista.
Perquè el valencià, convertit en una llengua marginal des dels anys 40, entaforat en el reducte folklòric i sense cap reconeixement oficial, va sobreviure gràcies a persones que, com Valor, van fer una tasca soterrada i feixuga perquè la llengua dels valencians, de l’any 1238 ençà, no desapareguera. Una tasca valenta, sincera i de proporcions gegantines per a salvar, com va dir Espriu, els mots de la nostra llengua, tot el seu color, tota la seua vàlua.
(Clicka per seguir llegint l’article)
Junt a Enric Valor, hi van treballar homenots -en el sentit planià del terme- com Sanchis Guarner, Carles Salvador, Josep Giner o els esmentats Estellés i Fuster, però la tasca del professor de Castalla va ser especialment important perquè no es va cenyir a un sol camp. Hi va haver un Valor recuperador de les històries i els mots valencians més arrelats a la terra, un Valor narrador, un Valor gramàtic dedicat a l’ensenyament del valencià i, fins i tot, un Valor traductor, conscient de la importància que té per a una llengua poder llegir les grans obres de la literatura universal amb les seues pròpies paraules. Valor, en definitiva, va confegir a soles una generació de treballadors per la llengua: on no hi havia quantitat, es va imposar la qualitat. I la tasca del mestre va ser tan important que, fins i tot, el seu nom va sonar per al premi Nòbel, un somni ara per ara impossible per a una llengua minoritzada com el valencià.
Amb el pas del temps, el Valor recuperador dels mots i el Valor gramàtic són els que han assolit un major ressò social. Les Rondalles, un compendi de gairebé quaranta històries amb què han aprés a llegir nombroses generacions, són un clàssic de la literatura valenciana i tot un exemple de lèxic propi de les nostres contrades. Quants mots, quants matisos, quant de color hauria perdut la nostra llengua si un humil professor de Castalla no haguera recorregut, com una mena d’antropòleg lingüístic, els indrets valencians percaçant la veu i les paraules dels nostres avis i besavis.
També cal fer esment especial al Valor lingüista, i admirar-se de com un treballador mercantil, amb estudis en l’Escola de Comerç d’Alacant, va arribar a ser de forma autodidacta un dels més reconeguts filòlegs valencians del segle XX. De ben jove, ja va col·laborar amb Alcover i Moll en la part valenciana del Diccionari Català-Valencià-Balear, la qual cosa va proporcionar-li una escola impagable que va esclatar en obres excepcionals com Millorem el llenguatge. No cal dir que, avui, legions d’estudiants continuen emprant la seua Flexió verbal per a conjugar els nostres verbs i que la seua tasca roman plenament viva.
La lluentor d’aquesta faena, però, no ha de bandejar el fantàstic treball de Valor com a narrador. Relats d’estil costumista, novel·les de gènere, narrativa d’ambient rural, contes… Llegir Valor suposa, senzillament, recupera la història valenciana de segle i mig, del XIX fins a ben entrat el XX, mitjançant paraules, expressions i personatges que romanen frescos a les seues pàgines.
Destacar una obra de Valor és una tasca difícil, però hom no es pot estar de recordar títols com Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles, les novel·les L’ambició d’Aleix i La idea de l’emigrant o la deliciosa trilogia del Cicles de Cassana, fantàpolis de la seua Castalla nadiua. En tots ells, el valencià es recupera com a llengua viva, moderna, de cultura; en definitiva, com a l’instrument apte per a cobrir les necessitats d’un parlant del món actual que avui podem gaudir i emprar sense complexos.
Finalment, hi ha un Valor traductor encara per descobrir que va incorporar al valencià l’obra de Voltaire o Gabriel Miró. Per tot això, al llarg dels seus 88 anys de vida i gairebé tres quarts de segle dedicats al conreu del valencià, Valor va ser membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l’Institut d’Estudis Catalans, així com va rebre nombrosos guardons, com el premi Sanchis Guarner, el Premi de les Lletres Valencianes o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Avui la figura i l’obra valoriana continuen presents, com ho demostra l’exposició de l’Octubre o els premis literaris que es convoquen cada any amb el seu nom.
Amb tot, la millor herència de Valor va ser allò intangible i durador, malgrat els intents d’oblit més o menys conscients que ha patit. Parlem de la seua estima pel valencià, que va saber transmetre a les generacions posteriors, i de tot un treball impagable per a les noves fornades de filòlegs i valencianoparlants. Per tot això, cal donar-li les gràcies i recordar sempre aquell vell mestre de Castalla, tocat amb bigot, barret i gavardina, que ens va retornar el nostre patrimoni lingüístic i la nostra dignitat com a poble. Perquè, com deia Carles Salvador, la vida és curta i etern el record. Gràcies per tot, mestre”.
Antoni Rubio és filòleg i periodista
(Publicat al suplement Arts, de l’edició valenciana d’El Mundo, el 3 de desembre de l’any 2010)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
That is partial to the acting to decide that personally which Supra Shoes the sign is the best choice. Asks all ice skating board: What brand is their best Supra Footwear brand SKATE SHOES, Supra Vaider Supra Skytop ? fafdaNike Dunks