Del Sud

Tal volta, això és el que pretenien expressar els Obrint Pas amb aquell crit de guerra llançat als quatre vents tot just abans d’iniciar La Flama, un dels seus himnes més emblemàtics: “Avui és el dia! Tot un poble en moviment!”. Fa gairebé (i que em perdone el senyor Rus) tres hores que he eixit de Ràdio 9 on, jugant en camp contrari però acompanyat de bons amics, he tingut l’oportunitat de parlar de l’Ara, País Valencià, un projecte generacional d’un grapat de joves professionals entestats en dir la seua sobre aquesta societat que ens ha tocat viure, gaudir i patir. Mentre tornava a casa, m’he imaginat a tots els músics que, a hores d’ara, estaran preparant el concert de Benifairó, on el Col·lectiu Ovidi Montllor reunirà el bo i millor de la música en català del País Valencià en una marató de ritmes i sons de catorze hores de durada.

En arribar a casa, he entrat en Internet per veure què ha passat al món i, a Vilaweb, a l’apartat on hi destaquen els blocs, em trobe al Cesk Freixas, qui recorda que avui, a Figueres, hi ha una cita imprescindible amb la música. Els objectius són dos: primer, gaudir de la tasca dels nostres artistes, autèntic orgull dels Països Catalans, i, en segon lloc, demostrar al PP i als Ciudadanos d’Albert Rivera que no podran callar-nos amb mentires, fal·làcies i denúncies inquisitorials propis del règim que semblen, cada dia més, enyorar.

Els comentaris no deixen cap dubte: les mostres de suport al Cesk Freixas arriben del nord i del sud, de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó. Xavi Sarrià se suma al cor de veus que criden ben alt que ningú no podrà aturar-nos i recolza al Cesk, amb qui acaba de compartir un apassionant viatge per Palestina, mentre convida a passar per Benifairó. El Xavi, com tants altres, com els incombustibles Marc Peris, Xavi Ginés, Feliu Ventura o Pablo Bonat, des de les Illes, Barcelona, Xàtiva o Benlloch, és d’aquelles persones que treballa “des de tots els fronts, des de tots els racons” per mantindre viva la flama. Des de la música, des del periodisme, des de la literatura, des de les aules…

Avui, i n’estic ben orgullós, és d’aquells dies on veig molt clar que som un poble en moviment. Amb les nostres misèries, errors i desfetes, però també amb els nostres èxits, encerts i, sobretot, unes ganes i un treball immens que ni 300 anys de colonització política i cultural, ni el revifament del centralisme espanyolista, ni les mentides oficialitzades pels mitjans podran esborrar mai.

Utòpic? No, senyors. Realista… Això és el que veig i sent. Avui és el dia!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!