Del Sud

“Era tard per repetir, però no per recordar. Ja no necessitava dona Xima, sinó la seva imatge: les Memòries, el refugi de Bearn, una ploma, tinta i paper“.

Bearn o la sala de les nines, Llorenç Villalonga (la negreta, és clar, és meua).

Avui ja no s’estila, això de les plomes; tampoc la tinta i, gairebé, ni el paper. Com a molt, si encara queden lletraferits, es dediquen a deixar empremtes digitals sobre el teclat cada colp més suau dels ordinadors. Ara bé, si més no, continuen els èxits, els fracassos, els finals, els desastres, les victòres, les derrotes, el pas del temps… la vida. I sempre arriben eixos moments que és massa tard per repetir, però mai no per recordar. Ni per escriure-ho, encara que ja no ens quede ploma, tinta ni paper…

Compte, però, que ja havíem dit per ací, manllevant uns versos del gran Martí i Pol, que recordar no és viure una altra vegada per molt que ens en fem la il·lusió. Com deia Fuster, per completar aquest rosari de cites i pensaments manllevats sense cap pudor ni vergonya en plena nit de diumenge, la vida no pot substituir els llibres -o l’escriptura- però els llibres tampoc no poden substituir la vida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!