Del Sud

Discreta, callada, sense fer soroll… Gairebé com ha fet en els darrers quinze anys. Han sigut quasi quatre legislatures sense pena ni glòria en unes Corts Valencianes on les aclaparadores majories del PP permetien ocupar escons a personatges grisos, tristos, d’aquells que ningú sap d’on han eixit o quins són els seus mèrits polítics. De fet, a la grisa vida política de la diputada Esther Franco, no haurà hagut mai un paper tan difícil d’interpretar, ni s’haurà empassat tanta saliva com ara que el seu marit, l’ex cap de personal de RTVV, Vicente Sanz, s’enfronta a una denúncia per assetjament sexual que l’ha converit en un cadàver polític.

Franco era la viva imatge del fracàs quan, el passat 16 de març, va acompanyar Sanz a declarar davant del jutjat. Com a esposa, anava del braç d’un adúlter confés que l’ha enganyat sistemàticament i, en cas de confirmar-se les denúncies, d’un home que ha aprofitat la seua situació de poder per abusar d’altres dones; com a política, donava la cara per Sanz magrat ser una de les responsables del PP en la Comissió de la Dona i les Polítiques d’Igualtat de les Corts, així com de la Comissió Especial per a l’estudi de la violència de gènere.

El paper de defensora dels drets de la dona de dia i esposa a l’ombra del marit de nit sembla massa difícil de pair per una política de perfil tan baix com Franco. Malgrat dur quatre legislatures a les Corts (1995, 1999, 2003 i 2007), la diputada del PP apenes ha presentat cap iniciativa i, com a exemple, val a dir que tota la seua tasca política es ressumeix en quatre renglons en el diccionari de polítics editat per l’Alfons el Magnànim. A banda, Franco ha compaginat la seua escassa producció política amb la docència en l’Escola Universitària d’Infermeria de La Fe.

La incòmoda foto al costat de Sanz comença a tindre més explicació si es visualitza que la grisa però ininterrompuda carrera política de Franco s’ha desenvolupat sempre a l’ombra de Sanz. Ambdós polítics són parella des de 1994, quan Sanz va divorciar-se de la seua primera dona i una compromesa cinta, aquella que diu “estoy en política para forrarme”, va tallar de soca-rel la seua efervescència dins del PP; un any després, Franco, qui també va trencar una relació per encetar la seua història sentimental amb Sanz, va entrar a les llistes autonòmiques populars per no tornar a eixir-ne mai.

Des d’aleshores, la diputada Franco s’ha convertit en una supervivent de la política. Del braç de Vicente Sanz, va fer el salt del zaplanisme al campsisme en l’últim moment, entrant a les Corts només deu minuts més tard de l’inici de la plantada contra Camps que van protagonitzar els diputats afins a Zaplana. Aleshores, la jugada va eixir bé; ara, però, també del braç de Sanz, Franco es dirigeix cap a un jutjat per mostrar -quina paradoxa!- el curiós paper de la dona dins del Partit Popular valencià.

(Publicat al diari digital L’Informatiu)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!