Del Sud

Ricardo Costa és, senzillament, el paradigma de polític professional. Alletat de la mamella de les Nuevas Generaciones, aquest castellonenc de 37 anys ha fet tot el recorregut dins del PP, des de les seus joventuts fins a convertir-se en la mà dreta del president de la Generalitat, Francisco Camps, tant al partit -com a secretari general dels populars valencians- com a les Corts -com a portaveu i un dels seus principals oradors. És, per tant, allò que es diu un home de partit.

L’altre tret diferencial de Costa és la seua passió per la roba a mida i els complements de marca; una obsessió pel propi aspecte que, fins i tot, desperta la hilaritat a l’interior del PP, on Costa es conegut com a Richi Lacoste, l’home que sua Armani a l’hemicicle autonòmic. De fet, quan començà a especular-se que ell podria ser un dels famosos aforats imputats en la trama descoberta amb l’operació Gürtel, diuen que Costa no s’indignà pel fet que el barrejaren amb una pressumpta xarxa corrupta, sinó perquè algú poguera pensar que ell s’havia gastat els diners en vestits de Milano, una botiga massa cutre per al seu glamour.

Ara, però, després de l’auto del jutge Baltasar Garzón, Costa ja no amaga que va comprar-se algunes cosetes a Milano i que, a més a més, ho va pagar mitjançant Álvaro Pérez, àlies El Bigotes, un dels empresaris imputats pel magistrat. I és que l’amistat entre Costa i Pérez, tan pregona com perillosa, ha posat el dirigent castellonenc en el punt de mira i en una posició més que difícil per a la seua carrera política.

(Clickeu per seguir llegint el perfil de Ricardo Costa).

La imatge de Costa fent-se confidències a cau d’orella amb El Bigotes, publicada per la web www.losgenoveses.net i reproduïda en aquest mateix bloc, resulta prou simptomàtica de com han funcionat les coses al PP valencià en els darrers anys. La bassa de fang que envolta els grans esdeveniments, els congresos regionals (sic) del PPCV, els saraus i els grans mítins populars ha esclatat i ha empastifat de cap a peus a un Costa que, bé per omissió o bé per participació directa, s’enfronta a unes greus acusacions que, molt possiblement, l’acaben transformant en un cadàver polític.

L’americana a mida, el pantaló ben planxat i el pentinat amb clenxa a la dreta que Costa llueix, tot cofoi i orgullós, per les Corts i la seu popular del carrer Quart de València hauran de passejar-se ara pels jutjats per explicar qui li va pagar la roba que comprà a Milano i Forever Young i, el que és pitjor, si hi ha hagut un pressumpte finançament il·legal del PP valencià. L’home del vestuari impecable, de la mirada per damunt del muscle, de l’arrogància innata de qui se sap un triomfador, veu ara com les taques se li multipliquen i no té prou sabó per netejar-les.

Ni l’aclaparador domini mediàtic dels populars, ni la poca vergonya que els fa no dimitir encara que els atrapen en falta -veritat, senyor Castellano?- no semblen suficients per evitar la defenestració de Costa. De fet, aquest polític professional i germà d’ex ministre faria bé d’anar guardant el carnet del PP i desempolsegant el seu títol universitari perquè, a poc que es confirmen algunes de les acusacions de l’auto de Garzón, com a mínim, s’haurà de buscar un treball lluny de la primera línia política, on poder eixir endavant i llepar-se les ferides.

I és que ser una fashion victim i que t’enxampen per una americana a mida d’una botiga de poca volada, ha de ser dur, molt dur…

(A la imatge, Ricardo Costa, impecablement vestit, en les Corts valencianes).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!