Del Sud

Crònica d'un llibre

27 de gener de 2009
0 comentaris

Miserables

 Miserables. No se m’ocorreix cap altre mot. I ho dic, cenyint-me a la seua estricta definició: “digne de compassió per la seua desgràcia, per la seua extrema pobresa”; encara més: “mesquí”, “que mereix el menyspreu per la seua abjecció, per la seua vilesa”. Tot això diu el diccionari i es queda curt.

El PP de Burjassot acaba d’expulsar de les seues files a Julio Talavera, un home a qui no tinc el gust de conéixer i que, de ben segur, estarà en les meues antípodes ideològiques. Però un home que, amb independència de les seues idees polítiques, tan respectables com les de qualsevol altre, s’allunyà de la pobresa mental i la mesquinesa del seu grup polític que, com ja vam explicar ací, es negà a recolzar una moció de censura per reconéixer la tasca de Vicent Andrés Estellés, al·legant que escrivia en català i insultava a València.

En aquell moment, Talavera, número dos dels populars a Burjassot, va fer unes declaracions en favor del poeta i censurà que la seua figura havia estat “políticament maltractada pels sectors més conservadors del PP”. Ara, com era d’esperar en un partit que no admet la disidència ni la discrepància, la cap de llista popular, Cristina Subiela, la mateixa llumenera que va dir que Estellés insultava a València “amb paraules molt dures”, expulsa Talavera per fer, diu, un mal ús del seu càrrec de regidor.

Supose que la senyora Subiela no haurà tingut massa temps per llegir poemes del poeta més gran que ha donat el poble on ella aspira a ser alcaldessa. Imagine la seua cara d’estranyesa si llegira les lloances que fa de tots i cadascun dels pobles valencians al Mural del País Valencià o la sensibilitat i la profunditat que suren els versos de L’Hotel París, del qual hem donat un tast recentment per ací. És d’esperar que Subiela i tota la seua colla siguen incapaços d’entendre què volia dir el poeta quan proclamava que pretenia ser “un entre tants” i estic segur que només senten por quan algú diu que vol “assumir la veu d’un poble”.

Pel que sembla, fer una tèbia defensa d’Estellés com a poeta i com a figura cívica cabdal del País Valencià és un pecat més que suficient per deixar de banda al que, fins fa quatre dies, era un company d’ideologia i de projecte polític. Supose que, al rerefons, hi haurà més coses, més problemes interns, però tot això revela el tarannà d’aquests personatges que s’autoproclamen demòcrates cada dos per tres sense que ningú els pregunte –excusatio non petita accusatio manifesta– i són incapaços de suportar la més mínima escletxa al seu discurs únic. De nou, així són: petits, grisos, miserables.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!