Formen part de la història de la música catalana. Junt amb altres grups com Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït o Brams, Els Pets van participar en allò que s’anomenà “rock català” i que va suposar una forta embranzida a la música en la nostra llengua. Eren moments en què la música en català encara no havia esclatat al País Valencià i, des del Sud, seguíem com podíem els treballs dels grups del Nord. Una d’aquelles cançons que van sonar a tot arreu és aquest excepcional Bon dia, un treball que retracta amb perfecció el carrer, el dia a dia, l’esperit i l’essència d’una població qualsevol del nostre país. Des de Constantí, amb tots vosaltres, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres… és a dir, Els Pets. Poca broma!
BON DIA – ELS PETS
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d’escombra tot cantant
les primeres persianes
s’obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt dels caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d’alcohol.
I el pedrís reposant
l’avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l’esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia…
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d’amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu
Bon dia…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!