Com el tio Canya, com l’avi Siset, com tants i tants personatges mítics que han sorgit de l’imaginari musical català i que, d’una o altra manera, tots tenim a dins, Batiste Ceba ens emociona i ens representa. La Gossa Sorda va començar a agafar embranzida amb la cançó sobre aquest personatge que llaurava la terra, tal com li havia ensenyat son pare; des d’aleshores, Josep, Àlex, Arnau i tota la resta de la banda pegolina han trencat nombroses fronteres, s’han convertit en un dels grups valencians amb el directe més potent i ens han deixat joies en forma de disc, com els recents Saó o L’últim heretge.
BATISTE CEBA – LA GOSSA SORDA
Encara no ha eixit el sol i allà va Batiste Ceba:
dos cassalles dins del cos, l’aixada al coll, camí de l’horta.
Però avui tot és diferent, se n’adonà Batiste Ceba,
les pales de l’ajuntament li estan destrossant la terra.
Se’n recorda el ti Batiste de quan era xicotet
que son pare li ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d’estiu, cremant-li el sol al llom,
de com l’han fet patir sempre eixos cabrons.
Volen fer una carretera i li tombaran sa casa,
l’alqueria més bonica de tota la comarca,
ja no beurà aigua del pou, ni podrà collir tomaques,
li estan furtant la vida els fills dels camises blaves.
Se’n recorda el ti Batiste de quan era xicotet
que son pare li ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d’estiu, cremant-li el sol al llom,
de com l’han fet patir sempre eixos cabrons.
Encara no són deu, i el sol ja crema.
Encara no són deu, i el sol ja crema.
El meu xiquet és l’amo
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra,
de la flor del taronger.
Batiste, red, red, red.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!