Del Sud

Ahir, un grup autodenominat “Zeladors del Regne de València”, és a dir, els quatre iaios de torn amb dos o tres xiquets educats en l’odi a tot allò que faça referència a Catalunya, van organitzar un acte públic a la plaça de l’Ajuntament de València. L’antiga plaça del País Valencià va ser testimoni d’un curiós aplec on, com a acte central, es va realitzar una cremada de llibres de text “per estar escrits en català”.

Sí, ho heu llegit bé… una cremada de llibres. Si pensàveu que calia remuntar-se a l’època de l’Alemanya del III Reich per trobar exemples d’aquesta pràctica, us enganyàveu. Avui, a la València del segle XXI, en podem trobar un exemple. I, el que és pitjor, a pocs metres de l’ajuntament del cap i casal i, per tant, del munt de policies locals que vigilen les dependències municipals. Impunitat, diuen, aquells qui critiquen aquests fets.

Ahir va ser la cremada de llibres; abans d’ahir, o a l’altre, els atacs contra el Terra, les seus del Bloc, d’ERPV, d’EU o els casals Jaume I; d’ací uns dies, un altre grup ultra, Espanya 2000 (ja se’ls ha quedat vell, fins i tot, el nom), organitzarà una manfestació contra els okupes i els immigrants pel barri del Cabanyal… I, tot això, davant del silenci còmplice de les autoritats locals, controlades pel PP, i de la delegació del Govern, en mans del PSOE.

Mentre es continuen censurant concerts, com el de Los chikos del maiz que estava previst el passat divendres, i criminalitzant col·lectius com el SEPC, aquesta gentola continua campant pels nostres carrers sense que ningú no diga ni pruna.

Deixem-los fer, deixem-los, que quan el mostre siga tan gran que ja no es puga aturar, tots ens en penedirem. Quin fàstic!

(A la imatge, la cremada de llibres que van organitzar els nacional-socialistes a la plaça de l’Òpera de Berlín, el 10 de maig de 1933. Han passat 77 anys, però l’esperit sembla ser el mateix. Com diuen, es comença cremant llibres i s’acaba cremant persones)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!