Del Sud

Crònica d'un llibre

5 de gener de 2011
1 comentari

Històries nadalenques

No sé si ho he comentat per ací alguna volta però no sóc massa nadalenc. Aquestes dates em fan més nosa que una altra cosa per allò del consumisme massiu i la hipocresia general però, amb tot, sempre hi ha quelcom d’aquella il·lusió infantil que tots sentíem quan érem menuts. D’aquells temps, em queda sobretot el record dels que ja no estan i les històries que ens hi explicaven.

Me’n recorde especialment del meu avi, a qui la distància només em permetia veure en les vacances d’estiu i en Nadal, com qui diu. I me’n recorde que sempre explicava la història de quan va aparéixer per primer colp un joguet ara ja passat de moda però que, en el seu moment, va ser tota una revolució: l’Scalextric.

Mon pare deuria tindre al voltant dels divuit o els dinou anys i, per tant, ja era molt major com per a creure en els Reis Mags; la meua tia, en canvi, era massa xiqueta encara com per interessar-se per aquella cosa nova que, a més a més, en plena dècada dels 60, semblava més adreçada als xiquets que no pas a les xiquetes. Així doncs, en la nit de Reis, mon iaio i mon pare romanien al sofà, veient la televisió, quan de sobte van fer un anunci de l’esmentada novetat. El meu iaio, tímidament, va dir: “això ha d’estar divertit”; mon pare, com qui no vol la cosa, va contestar: “sí… Llàstima no ser un xiquet per demanar-s’ho als Reis”.

Ambdós es van mirar i, sense dir-li res a la meua àvia, que estava fent el sopar, se’n van anar i es van comprar un Scalextric. Fa uns quants anys, quan passàvem les vacances a Santa Coloma de Queralt, el joguet encara bambava per allà. Era una relíquia, amb quatre pistes i uns cotxes antics, d’aquells que conduïen els Fangio, Lauda i companyia. Un dia, quan jo tenia deu o dotze anys, se’m va passar pel cap fer-lo funcionar i, oh sorpresa!, vaig aconseguir fer-lo anar.

L’anècdota m’ha vingut avui al cap. No té gaire més importància. Però m’ajuda a estar eternament agraït als qui van fer que la meua infantesa fóra un esdeveniment feliç.

  1. Aquest xicot està madurant de debò !!!

     

     M’agrada cada vegada més. Perquè ho pensa i, sobre tot, perquè ho diu (i ho publica) sense pudor.

     

    Ole els seus c……….!!!

Respon a Rosalia Rubio Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!