Del Sud

Crònica d'un llibre

4 de juny de 2009
0 comentaris

‘Grossa’, a Ràdio Nou i Ràdio Nacional d’Espanya

La veritat és que quan hom té un reconeixement a la feina feta es gaudeix per partida doble: d’una banda, pel reconeixemt, premi o menció que valora la teua tasca i, d’altra, més gratificant si cal, per la gran quantitat d’amics que truquen o escriuen per felicitar-te i desitjar-te molta sort per al futur. Si, a més a més, s’hi afegeix que, per qüestions professionals, hom té amics als mitjans de comunicació, no resulta estrany que el treball tinga un cert ressò tant a les ones com al món de la lletra impresa.

Des d’ací, no puc més que agrair als meus companys del diari El Mundo i, molt especialment, a Javier Cavanilles i Noa de la Torre, la ressenya que van fer del VI premi universitari Sambori, que el jurat ha decidit atorgar-me per un relat molt breu, d’apenes cinc fulles i un paràgraf, que porta per títol Grossa. Ells, que em coneixen molt bé, saben que és un text que he escrit des dels budells, on parle d’un problema tan greu com és l’anorèxia i, en general, els trastorns de la conducta alimentària que, malauradament, he viscut en primera línia.

També he d’agrair als amics del gabinet de premsa de la Universitat de València la menció que han fet del premi a la seua web ja que, no debades, la meua condició d’estudiant de Filologia Catalana ha sigut la que m’ha permés de participar en el Sambori. Tampoc puc deixar d’anomenar els meus companys de l’executiva de la Unió de Periodistes que, a banda d’anar felicitant-me un per un, també han ajudat a donar difusió al tema.

I, ara, toca les ràdios. Un altre amic de la casa, l’excepcional Pau Gómez, m’ha tornat a obrir les portes d’El jardí de les delícies, el programa cultural que presenta Amàlia Garrigós a Ràdio Nou, per parlar de Grossa, de la literatura en la nostra llengua i, sobretot, del tema que tracta el relat. Serà el proper diumenge, a les onze del matí, al 102.2 de la FM. Abans, però, mitjançant un altre company i gran amic, Miquel Martínez, també tindré l’oportunitat de parlar-ne a Ràdio Nacional d’Espanya, el proper dissabte, de la mà de l’espai cultural que dirigeix Miquel Àngel Orts.

Finalment, vull aprofitar aquesta trinxera per agrair a Elena, Sònia, Belén, Amparo, Alberto, Rodrigo, Carlos, Peregrín, Arturo, Violeta, el mateix Hèctor Sanjuan -un autèntic germà i company d’aquesta aventura anomenada Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas i d’altres projectes futurs com País Valencià, Segle XXI-, Alejandro, Jesús, Ximo, Remei, Neus, Òscar, Miquel, Ysabel i tanta i tanta gent que, durant aquests dies, ha tingut uns minuts per trucar-me o enviar-me un correu d’enhorabona. A tots ells, moltíssimes gràcies. Amb gent com vosaltres, donen ganes de seguir treballant.

Una abraçada ben forta!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!